En tots els aspectes

Hi ha noms propis que han destacat per sobre la resta en els dos últims partits. N’és un Savinho, que ha acaparat molts minuts i ha ofert un grandíssim nivell, marcant contra el Sheffield United i assistint contra el Blackburn Rovers, a més de ser un punyal constant per la banda dreta. Tsygankov n’és un altre, ja que amb els seus primers minuts ja va demostrar dissabte que pot ser el jugador diferencial del Girona. Assistència i gol en el seu compte particular en 45 minuts. I un tercer és la gran sorpresa de la pretemporada, Jastin Garcia, que ha estat dels millors de l’equip. L’extrem lleidatà, que en principi jugarà al filial, ja va destacar en els dos primers partits, però s’ha exhibit a Anglaterra i està disposat a fer-se lloc en el primer equip.

Les aportacions individuals han ajudat molt a millorar, però realment el canvi que ha fet el Girona ha estat coral, amb més consistència en tots els aspectes del joc. Una de les coses que més van preocupar dels primers partits va ser la feblesa defensiva, que a Anglaterra s’ha millorat de manera clara. Deixar la porteria a zero contra el Sheffield United n’és la millor prova. Després, els de Míchel sí que van encaixar dos gols dissabte contra el Blackburn Rovers, però el primer va arribar en una acció aïllada i el segon, en una errada individual. Aspectes a corregir, però menys greus que les mancances estructurals que s’havien vist fins ara. En atac, els gironins continuen marcant gols amb relativa facilitat –onze en quatre partits– i hi han afegit més producció ofensiva per no dependre tant de l’efectivitat com va ser el cas en el partit contra l’Olot. En aquest sentit, destaca el fet que Sávio, Pablo Torre i Daley Blind, les tres cares noves que han arribat aquest estiu a Montilivi, hagin marcat un gol cadascun, ja que, en espera de l’arribada d’una referència ofensiva, és una grandíssima notícia comprovar que tothom a la plantilla pot sumar gol –el curs passat ja hi va haver dinou golejadors diferents en la lliga.

Dos en lloc d’un

Un dels aspectes tàctics que justifiquen clarament la millora en la consistència del Girona és el pas a jugar amb un doble pivot més pur que quan s’havia utilitzat el curs passat, en què Aleix Garcia i Iván Martín tenien molta llibertat de moviments al costat d’Oriol Romeu. Míchel ja ho va provar en la segona part del partit contra l’Andorra i li va sortir prou bé, i a Manchester ha estat l’única cosa que no s’ha volgut tocar. El tècnic de Vallecas ha apostat per diferents dibuixos, amb el 4-4-2, el 4-2-3-1 i, fins i tot, en alguns moments puntuals, amb tres centrals, però el doble pivot pràcticament no s’ha tocat. El gran maldecap d’aquesta pretemporada és cobrir la baixa d’Oriol Romeu i, mentre no arribi cap fitxatge capaç de fer-ho, la feina se la reparteixen entre dos. De moment, la fórmula funciona.