Ningú posa en dubte que Artem Dovbyk té gol. Ahir, al Reale Arena, ho va demostrar. El Girona va incorporar el davanter ucraïnès fa menys d’una setmana i una de les principals cartes que tenia el futbolista provinent del Dnipro-1 era la finalització. Precisament 29 gols en un curs en un dels conjunts puntals d’Ucraïna. Arribar i moldre. Assistit per Tsygankov, Dovbyk va situar l’empat i va estrenar el seu caseller particular de gols amb el Girona. Míchel va provar en el trofeu Costa Brava de jugar amb dos davanters, Stuani i Dovbyk, en un sistema fet per buscar la rematada de manera més directa. Ahir, a Sant Sebastià, el tècnic madrileny va preferir dotar de més mobilitat l’equip i el davanter de 26 anys va substituir Stuani en el minut seixanta-quatre. A més a més, també va situar Pablo Torre de mig centre ofensiu i Valery a l’esquerra. Un triple canvi que reubicava Tsygankov a la dreta. Aquí és quan Dovbyk va entrar en joc amb l’aliança amb el seu compatriota. El moviment de suport entre central i lateral, deixant-se caure per la banda dreta, va estar a punt d’acabar amb la jugada del gol de l’empat. El Girona, a partir del minut setanta, es va sentir molt més còmode i amb més presència en camp rival. Dovbyk també participava amb eslàloms amunt i avall. El més destacat amb pilota que va acabar amb la targeta groga a Olasagasti per haver agafat per la samarreta el jugador. Una característica de què també disposa el futbolista és que sap aguantar bé la pilota. És molt complicat per a una marca aturar l’ucraïnès quan arriba en inèrcia i amb carrera. En el joc aeri, no va tenir gaire feina, ja que el Girona va controlar el joc de possessió. Una disputa amb Le Normand i l’execució del gol, deixant Zubeldia amb un pam de nas, van ser les jugades més destacades. El central basc va perdre la referència a dins de l’àrea petita i l’ucraïnès va situar el cap per rematar una centrada tensa de Tsygankov des de la dreta. Tot eren somriures i, en una celebració més aviat discreta, Dovbyk va poder festejar amb els seus companys l’estrena golejadora a la lliga. Encara queda molt per veure del futbolista, per començar s’ha d’adaptar a un estil de joc elaborat i que acumula molts futbolistes a la zona de tres quarts. Fer-se un lloc no és fàcil, però aquesta carta de presentació sempre ajuda. El Girona ja té potència i gol, una cosa que feia temps que no en disposava en propietat. El darrer, Stuani, i la història no ha anat gens malament.