Al Girona totes li ponen. O això sembla. I és que, quan semblava que, contra Las Palmas, l’equip dirigit per Míchel Sánchez perdria els dos primers punts a Montilivi –en alguna fase del matx semblava que en podia perdre fins i tot tres–, un cop de sort, de màgia o simplement la inèrcia d’una bona dinàmica va permetre a l’afició blanc-i-vermella celebrar el tercer triomf consecutiu en la lliga, el botí suculent de 10 punts de 12 possibles que el catapulten fins a la segona plaça amb quinze dies d’aturada a l’horitzó per seleccions i, per reblar el clau, tornar a veure com un dels seus feia el gol de la victòria en el minut 88 i es tornava a abraçar metafòricament a tots com si mai hagués marxat. Portu, un dels emblemes de la història recent de l’entitat i un dels herois del primer ascens a primera, va redebutar com a gironí per la porta gran. O més ben dit, tirant la porta a terra i fent esclatar d’alegria Montilivi com ho va fer tantes altres vegades.

El partit va ser dels de madurar i mastegar a poc a poc, ja que corria el perill que s’escapés. De fet, Las Palmas va demostrar que el seu plantejament l’hauria de dur a la permanència en la categoria si afina més en la zona de tres quarts i es mostra més contundent, ja que per moments els de Pimienta van prendre el control del joc i de la possessió, un aspecte que va inquietar i va desestabilitzar el Girona. I el partit podria haver canviat per complet si tot just en el minut 3 Pejiño hagués superat Gazzaniga en l’un contra un després d’una passada de Munir. L’argentí, que ja és gros d’ell mateix, es va fer gegantí davant de l’extrem i li va aturar la rematada amb el peu al més pur estil d’un porter d’handbol. A l’àrea insular, Álvaro Vallés també va refusar el perill amb el peu després d’una rematada de Tsygankov, que s’havia fet una autopassada amb el cap a un servei de Gazzaniga, i també a rematada de Savinho, que gairebé aprofita una passada filtrada d’Arnau, força bé en els primers compassos.

Si bé el matx podia haver canviat en aquella primera ocasió de Las Palmas, abans del descans els gironins van superar en dues oportunitats el porter visitant, però el VAR va anul·lar una primera diana d’Álex Suárez en pròpia porteria per fora de joc de Stuani en l’inici de la jugada quan havia rebut d’Arnau al punt de penal (31’), i una segona del de Tala per una suposada falta de David López en l’acció de bloqueig sobre un rival a la sortida d’un córner que acabaria deixant lliure de marca el charrúa (44’).

La segona part va començar amb un Girona intens i un pèl més vertical a l’hora de conduir l’esfèrica i de fer-la circular amb més velocitat. Tot i això, va ser Julián Araujo qui va avisar amb molt de perill després que el lloretenc Sergi Cardona arribés fins a la ratlla de fons i fes una centrada al segon pal que l’altre lateral, el mexicà cedit pel Barça, rematés amb el cap per damunt de Miguel i obligués Gazzaniga a fer la segona gran aturada de mèrit (58’).