La nota, al mes de juny
Quique Cárcel passa revista al mercat d’estiu, marcat per les vendes de Romeu i Bueno, i a la seva renovació
“La valoració la farem al final de curs”, diu el director esportiu, amb la temporada 2018/19 en ment
Dues setmanes després de tancar-se el mercat d’estiu per al Girona, amb l’asterisc de la sortida en forma de cessió d’Alexander Callens a l’AEK d’Atenes que va arribar més tard, el director esportiu Quique Cárcel va fer la valoració dels moviments que han fet els blanc-i-vermells aquest estiu. “L’estratègia era intentar mantenir el gruix de la plantilla i buscar jugadors en propietat”, va dir d’entrada Cárcel per posar sobre la taula quines són les dues guies principals que ha seguit la direcció esportiva aquest estiu. De fet, s’han aconseguit força, fins i tot amb operacions vinculades com ara les d’adquirir en propietat Paulo Gazzaniga, Iván Martín i Yangel Herrera, que el curs passat van jugar cedits a Girona.
Rere aquest pas, però, s’ha viscut l’obligació d’haver de substituir peces molt importants. “Ha sigut un mercat que sabíem que seria complicat, perquè hi hauria jugadors importants que podia passar que no continuessin. Amb Taty i Riquelme ho teníem clar. Amb Oriol Romeu hem perdut un jugador que feia millors els companys i al final hi ha hagut el cas de Santi Bueno, que no crèiem que sortís per la lesió. Tot i això, l’oferta final del Wolverhampton era una gran oferta per un jugador que havia arribat de franc i enteníem que era el moment de fer-ho, amb la sort de poder portar Eric Garcia a l’últim moment”, va analitzar Cárcel resumint cada cas de les pèrdues més importants que s’han hagut de substituir: “Des del minut u teníem clar que volíem fitxar Dovbyk, però les negociacions han estat dures i complicades i amb Savinho i Pablo Torre ocupem la posició de Riquelme.”
Sobre el que més explicacions va donar Quique Cárcel va ser la gestió que s’ha fet per cobrir la baixa d’Oriol Romeu al centre del camp. Sense donar noms, però en clara referència a Renato Tapia, que va estar sobre la taula durant moltes setmanes, el director esportiu va reconèixer que la idea original que tenia era la de cobrir la sortida del d’Ulldecona amb un jugador amb un perfil similar, que tingués experiència en la categoria i que pogués ser important des del primer minut. Aquesta voluntat, però, va canviar amb el pas dels dies i l’inici de la lliga. “Tenim confiança en jugadors com ara Yangel Herrera, que no van poder jugar gaire el curs passat. Però durant un mercat sempre hi ha moltes coses que sembla que tens a prop i acabaràs fent i s’escapen. Hem buscat perfils similars, però veient com ha anat l’inici de temporada hem decidit canviar d’estratègia per intentar crear patrimoni amb un perfil de jugador com Solís. No és com Oriol Romeu, però veurem el creixement d’un futbolista que ens pot aportar moltes coses”, va valorar Cárcel.
A banda de les operacions tancades, el director esportiu del Girona va admetre que han rebut ofertes per altres jugadors. “Tenim eines per saber quant podem rebre per cada jugador i hem rebut algunes ofertes que no s’ajustaven al valor que tenen i no les hem entrat a valorar”, indica Cárcel, que una vegada més es va mostrar molt disposat a vendre si les ofertes són adequades: “Si s’haguessin aproximat al valor del jugador ho hauríem fet, perquè volem vendre. És la millor manera per créixer.”
En el que va ser més prudent Quique Cárcel, tot i el gran inici de curs, va ser a l’hora de posar nota al mercat d’estiu: “Les notes es posen a final de temporada, perquè l’any d’Eusebio també vam començar molt bé i vam baixar. Si he de posar la de l’any passat, notable o excel·lent.”
Cert neguit
Interrogat per Míchel, a qui va remarcar com una peça clau de tot el projecte una vegada més, el director esportiu va deixar entreveure un cert temor: “Si continua a aquest nivell el poden venir a buscar. També és cert que sento que és una persona ambiciosa i que creu que pot fer gran el Girona i fer-se gran aquí”, va dir sobre el tècnic de Vallecas, que sempre ha deixat clar que vol complir el contracte que té signat fins al 2026 amb el Girona.
“Romeu havia demanat poder anar a un gran equip si feia un bon any”
Quique Cárcel va donar moltes voltes a com s’ha volgut cobrir la baixa d’Oriol Romeu, però també va explicar els motius que van fer que tingués una clàusula de només 3,4 milions d’euros. “S’ha d’entendre que hi ha fitxatges que no tenen cap lògica, com que Oriol Romeu vingui al Girona. No el podíem pagar mai de la vida, però va accedir a venir cobrant molts menys diners. L’únic que demanava era poder anar a un gran equip si feia una bona temporada. I ha passat. És la clàusula que vam poder pactar les dues parts, perquè quan fitxes un jugador sempre hi ha dues parts i les dues han d’estar d’acord per accedir a firmar. Primer no pensava que podria anar al Barça, però a mesura que avançava la temporada, sí. No hi ha res més; hem gaudit de l’Oriol Romeu una temporada i el Barça ha pagat la seva clàusula de rescissió”, argumenta Cárcel.
“És clau en el dia a dia del club, però Stuani mereix jugar a on vulgui”
Un dels assumptes que més ha enterbolit el tancament del mercat ha estat la possible sortida de Cristhian Stuani a l’Aràbia Saudita, després que el mateix futbolista fes públic que tenia una oferta sobre la taula. Finalment no la va acceptar, però Quique Cárcel es va pronunciar clarament sobre el tema: “És un futbolista importantíssim, o el més important, de la història del Girona i que encara és clau en el dia a dia del club en el dia d’avui. Ens aporta moltes coses i no tinc cap dubte que jo volia que continués dins del club. Òbviament, crec que es mereix jugar on vulgui. Jo confio molt en ell i si continua fent les coses igual continuarà en el club, però penso que ell podrà decidir el que vulgui. Si vol provar altres experiències i signar nous contractes ho farà, perquè pot ser l’últim moment per fer-ho. Ara bé, com a Girona només tinc paraules d’agraïment.”
“Estic vivint el moment ideal en el Girona”
Després que dimarts es fes oficial la renovació de Quique Cárcel fins al 2027, el director esportiu va ser clar a l’hora d’agrair les oportunitats que li ha donat el club per complir més de 10 temporades. “Estic molt agraït. Després de 10 anys, que et donin quatre anys de contracte és un plaer en l’àmbit professional. Són molts moments i un camí que mai hauria imaginat, en què han estat molt importants l’Ivan Hammouch, el Juan Carlos Moreno i el Santi Pou, el meu equip, com també tothom del futbol de base”, va valorar Cárcel, que, com sempre, assegura que sent el suport del club: “Hi ha hagut mals moments i he rebut crítiques per no complir els objectius, i amb raó. Sempre m’he sentit a l’ull de l’huracà però des de l’arribada de Míchel la meva situació ha canviat. A més, em sento molt protegit en l’àmbit intern i valorat.” De fet, el director esportiu blanc-i-vermell no va dubtar a reconèixer que viu el seu millor moment personal: “Tinc la sensació que el que vaig dir el primer dia, de creure en el futbol de base i jugar un bon futbol, amb un entrenador amb la mateixa idea que jo, s’ha complert, per això estic vivint el meu moment ideal en el Girona.”
Sobre aquests propers quatre anys, el director esportiu va indicar que l’objectiu és continuar creixent, però sempre tocant de peus a terra, i no perdre el nord.