El Girona va informar ahir sobre la situació de Yangel Herrera, que va sortir lesionat en els primers minuts de l’enfrontament amb el València a Montilivi. El migcampista veneçolà té una lesió miotendinosa al bíceps femoral de la cama dreta. Segons el comunicat mèdic que va publicar ahir el club blanc-i-vermell, el futbolista es perdrà les pròximes sis setmanes de competició; és a dir, fins a mitjans del mes de gener, Herrera no podria reincorporar-se a la disciplina del primer equip. En conceptes de competició, el de la Guaira no podrà jugar contra el Barça, Alavés, Betis, Atlético i el partit de copa contra l’Oriola. Contra l’Almeria, serà dubte fins al final, depenent de la recuperació del veneçolà.

Fins al dia d’avui, Yangel Herrera havia jugat tots 15 partits de lliga, acumulant així 1.098 minuts i anotant 4 gols. Per aprofundir una mica més, és el quart futbolista més golejador, el segon a rematar més vegades a porteria i el que tenia més duels en segades per partit. Un portent físic que rendia en les dues facetes del joc, defensiva i ofensiva. Ara, Míchel haurà de buscar la manera per substituir a una peça única al mig del camp. El tècnic madrileny només s’ha trobat una vegada sense el veneçolà a l’onze, en el partit contra el Granada després d’una aturada per seleccions.

De fet, aquest any ja s’han acumulat tres finestres FIFA en les quals qual Herrera sempre ha tingut compromisos a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, amb Veneçuela. Per un futbolista, els hàbits són molt importants i aquestes aturades fan que sumi càrregues físiques diferents a les establertes amb el club i un canvi d’horari amb poc temps d’adaptació. També cal afegir a tot això l’exigència de competir i de tenir sempre un neguit competitiu. Fins aquest moment el Girona havia tingut sort amb les lesions; ara, el físic ha dit prou.

Les alternatives

La que ve més ràpidament al cap és l’onze que va treure Míchel al Nuevo Los Cármenes en el debut d’Eric Garcia amb el Girona i amb David López de pivot. Així es pot mantenir la línia de tres a dalt, amb Tsygankov per la dreta, Savio per l’esquerra i, en punta, Dovbyk.

L’altra alternativa consistiria a situar Aleix i Iván al doble pivot, amb Tsygankov per dins i Couto a la dreta. En els últims minuts contra el València, Míchel ja ho va provar. Segurament seria l’aposta més valenta i més ofensiva. Finalment, es podria situar jugadors de recanvi, no per Montjuïc, però sí que és cert que Pablo Torre pot ocupar la posició de Yangel, i també Portu. Dues variants a l’hora de plantejar els atacs, més posicionals entre línies o amb transicions ràpides. A més a més, l’equip està a punt de recuperar Artero i Borja, jugadors que han de donar fons d’armari i solucions per quan se’ls necessiti. Els dos futbolistes fa molts mesos que no competeixen i això seria un fet a tenir en compte a l’hora de l’adaptació al ritme competitiu. Temps al temps