El Girona va perdre dos punts en el tram final del partit al Benito Villamarín contra el Betis. O, com a mínim, aquesta és la sensació que li va quedar a l’expedició gironina en acabar el matx, un gust agredolç que si el Madrid no hagués vençut en el temps afegit contra l’Alavés hauria estat simplement dolç perquè hauria servit per mantenir el lideratge de primera divisió durant tot el Nadal. El fet de marxar amb la sensació de decepció diu molt de l’ambició de Míchel i els seus, que encadenen ja deu jornades invictes en la màxima categoria –continuen ampliant el seu sostre– i ja són el tercer equip amb la sèrie més llarga, només superats precisament pel Betis, amb 13 partits, i el Madrid, amb dotze, tots dos també amb possibilitats d’augmentar-la. L’objectiu del Girona era marxar de vacances, curtes però agraïdes, en la posició més elevada de la taula, però el Betis va parar els peus a un equip gironí que va evidenciar falta de físic i forces per primera vegada en tota la temporada.

A falta d’un partit per a la conclusió de la primera volta, el Girona suma 45 punts i tanca el primer tram invicte a domicili i com a millor equip de la categoria, juntament amb el Madrid, amb 23 punts dels 27 possibles. Els de Míchel van empatar el partit inaugural al Reale Arena contra la Real (1-1) i el darrer al camp del Betis (1-1), però entremig els blanc-i-vermells van aconseguir set històriques victòries consecutives, un fet assolit anteriorment només pel Barça i el Madrid.

El Girona tanca l’any compartint el lideratge amb el Madrid, que és primer gràcies a la millor diferència de gols (+21 a +28), amb un marge de 10 punts respecte a l’Athletic Club, el primer equip que no jugaria la Champions League, i amb un coixí –o matalàs– de 17 punts respecte al Betis, setè i qui marca la que probablement serà la darrera plaça que donarà dret a jugar la competició europea la campanya vinent.