El Girona es fa gran

El Girona es fa gran. Espor­ti­va­ment, perquè al mateix temps que lluita per esta­bi­lit­zar el pri­mer equip a la màxima cate­go­ria ha fir­mat un inici de curs a l’altura dels millors cam­pi­ons dels dar­rers temps i s’atre­veix a llui­tar el títol amb el Madrid, el Barça i l’Atlético. Però també per jor­na­des com les que es van viure ahir a Mon­ti­livi, esce­nari de l’entre­na­ment a por­tes ober­tes del pri­mer equip, diri­git per Míchel Sánchez, amb uns 4.500 afi­ci­o­nats emple­nant la tri­buna prin­ci­pal i gai­rebé tot el gol sud. Actes com aquests aug­men­ten el sen­ti­ment de per­ti­nença a un equip i a un club, i és que la pro­xi­mi­tat és un bé escàs en molts àmbits de la vida, sobre­tot en el fut­bol actual.

Més enllà de l’entre­na­ment i els exer­ci­cis que van fer els pro­ta­go­nis­tes damunt la gespa de Mon­ti­livi, els més obser­va­dors van tenir l’opor­tu­ni­tat de fer una radi­o­gra­fia o, si més no, d’intuir com és el famós dia a dia del qual tant parla Míchel i tant el fa sen­tir orgullós, rea­lit­zat i feliç. Ja només arri­bar a la zona pròxima al camp, el club va habi­li­tar una zona d’apar­ca­ments per a auto­cars, pro­vi­nents la majo­ria del cam­pus de l’enti­tat que s’està fent en dife­rents demar­ca­ci­ons –els nois es van situar al córner del gol nord, a tocar de la tri­buna prin­ci­pal–. Entrant per l’antic annex el reguit­zell d’acti­vi­tats era impor­tant i els més menuts deba­tien entre començar a jugar i pro­var-ho tot o acce­dir a la seva loca­li­tat al camp per veure els fut­bo­lis­tes exer­ci­tar-se.

Els juga­dors van sor­tir al camp fent-se bro­mes, abraçades i salu­dant els afi­ci­o­nats pre­sents a les gèlides gra­de­ries de l’estadi i ja amb la gent arri­bant a lloc, les bufan­des –ide­als per a un dia fred– i les ban­de­res, del Girona –també alguna d’Ucraïna, ben visi­ble per a Tsy­gankov i Dovbyk–, van donar color a un entre­na­ment que va començar amb Míchel des­a­fi­ant el doc­tor de l’equip a enviar la pilota el més a prop pos­si­ble dels cons típics dels entre­na­ments. No cal dir que l’esquerra de seda del tècnic de Valle­cas es va endur la juguesca interna men­tre els juga­dors feien una car­rera con­ti­nua d’acti­vació acla­mats per tot­hom. En els exer­ci­cis més pre­ci­sos, en que Míchel no va parar d’inter­ve­nir i atu­rar si calia el joc per cor­re­gir les posi­ci­ons de tots, un dels encar­re­gats de mate­rial, l’ucraïnès Vie­rus Julius, expli­cava les ins­truc­ci­ons del tècnic a Dovbyk, men­tre Blind i Tsy­gankov, amb més noci­ons d’anglès, par­la­ven entre ells. Les inte­ri­o­ri­tats expli­ca­des pels pro­ta­go­nis­tes diver­ses vega­des van que­dar expo­sa­des al públic en una jor­nada dife­rent que no costa tant de fer amb més regu­la­ri­tat per al gaudi dels més joves.