El càstig dur de la primera meitat a Son Moix va fer replantejar moltes coses a Míchel Sánchez del seu equip. Una va ser l’entrada de Yan Couto en el lloc d’Arnau. Un canvi que tenia la voluntat principal d’aportar més profunditat per la banda i de reactivar un atac gironí molt apagat en uns primers quaranta-cinc minuts en què el Mallorca els van escombrar. Si una cosa està demostrant l’extrem brasiler aquesta temporada és que ha fet un pas endavant en el caràcter. En la primera pilota dividida a banda, Couto va guanyar un duel cos a cos amb Dani Rodríguez valent. Míchel el va situar al lateral dret, per tenir un recurs ràpid en transició per cada banda –Savinho i Couto– i poder activar un atac en què Dovbyk feia parella amb Stuani a dalt. El futbolista cedit pel City va estar omnipresent en totes les jugades d’atac del Girona. En els primers quinze minuts, fins al seixanta, Couto va situar-se més per fora, on va trobar l’aliat de Tsygankov en curt o d’Iván a l’espai. També en la centrada amb què es va fer un fart de buscar les dues referències a dins. La centrada va ser un recurs necessari, però moltes vegades no arribava bé al seu destinatari. La millor ocasió del Girona en la segona meitat, més enllà de les dues dianes, va venir de les botes de Couto, que va buscar una centrada tensa al segon pal, on Dovbyk no va poder connectar bé amb la pilota. Greif, porter local, estava batut i l’ucraïnès va enviar la pilota per sobre del travesser. Míchel aplaudia els seus homes i Couto feia un pas endavant amb l’entrada de Valery a l’esquerra i la recol·locació de Savio a la dreta. La parella brasilera a la banda dreta va ser la principal arma d’un Girona que va trobar, en una acció aïllada, el penal. A partir d’aquells minuts, el jove futbolista de Curitiba va posar una marxa més i, amb caràcter i cor, va ajudar a transportar amb més rapidesa l’esfèrica a la zona tres. Allà provocava recursos per fora i per dins, connectant amb Portu o Dovbyk a dins l’àrea. En un bon eslàlom del brasiler, Samu Costa va frenar-lo amb una dura entrada que Munuera no va veure vermella. Tot i només disputar els darrers 45 minuts, Couto va demostrar aportar verí en atac a través de l’un contra un constant. Enganxat a banda o per dins. Se les va tenir amb diversos jugadors en un final en què el brasiler va treure caràcter. A vegades massa i tot.