Segurament ni el més optimista dels aficionats, jugadors o membres de la propietat del Girona s’haurien pensat que el creixement del club en els últims dos anys els portaria a viure i a treballar en un escenari complicat, amb l’objectiu de regatejar una norma que impedeix als equips amb la mateixa propietat disputar competicions d’interclubs com la Champions League, l’Europa League o la Conference League. Coincidint amb l’arribada de Míchel a la banqueta, l’equip gironí ha viscut una transformació esportiva, tant pel que fa a la idea i la filosofia del joc com pels excel·lent resultats obtinguts. El Girona ha passat en un tres i no res de lluitar per abandonar la cua de segona A i intentar instal·lar-se a prop del play-off en el tram final del curs, a discutir la lliga de primera al Madrid, al Barça o l’Atlético. De fet, els blanc-i-vermells tenen un marge respecte al primer equip que no disputaria competició europea prou ampli per pensar que, mantenint mínimament la línia actual, podrà classificar-se per disputar la Champions, en el millor dels casos, l’Europa League o la Conference, que també seria un èxit. I això fa saltar automàticament les alarmes dels òrgans de control de la UEFA, que recentment ha hagut d’adaptar el seu reglament, i la FIFA, que ha fet el mateix amb la normativa però no el reglament general, per garantir el joc net a nivell financer i esportiu en el moment que dos clubs amb un mateix propietari tenen el dret de jugar alguna de les competicions continentals durant una mateixa temporada. En aquest sentit, la UEFA va crear l’article 5 del reglament, en el qual assenyala que dos clubs que pertanyen a un mateix propietari no poden participar en una competició d’interclubs (Champions, Europa League o Conference) i serà la cambra primera del control financer de clubs la que controlarà i demanarà la informació necessària a tots els implicats.

Tot i que la UEFA, a través del seu president –i oficiosament portaveu–, es mostra sempre que pot (i vol) taxativa en l’assumpte de la multipropietat en el futbol, és la FIFA la que acaba decidint i imposant als dos clubs implicats una sèrie de requisits si volen jugar a Europa. I en aquest curs 2023/24 ja va ser així imposant dos grans requisits per permetre jugar a dos clubs com el Manchester City i el Girona per Europa, com anteriorment ho han fet el FC Salzburg i el RB Leipzig, o l’Aston Villa i el Vitoria Guimarães, el Milan i el Tolosa, el Brighton i el Saint-Gilloise, i n’hi haurà més.

Les parts importants dels requisits van primer en relació amb la participació accionarial del propietari cap a un dels dos clubs, la transferència del control i la presa de decisions, el fet de proporcionar finançament o no tenir representació en els consells d’administració, aspectes que suposaria que, normativament parlant, el City Football Club hagi de fer un pas al costat forçat transferint control o, fins i tot, reduint el seu 47% de les accions que té del club, o cap a una altra societat o cap als altres dos grans posseïdors d’aquestes com són Marcelo Claure i Pere Guardiola, a través del Girona Football Group. Aquest requisit podria ser fàcil d’assolir amb acords interns entre propietaris que van agafats de la mà en tots els sentits i també tenint en compte que el Girona, com a club, té una estructura independent amb un president, un director esportiu i la resta de càrrecs corresponents amb dret a decisió independent.