El Girona afronta a Mallorca la pri­mera de les dar­re­res dotze finals que brinda l’últim terç del cam­pi­o­nat de lliga. El con­junt gironí sap que cada sor­tida que li queda serà com­pli­cadíssima i que Mon­ti­livi tindrà un paper clau en la lluita que s’ha posat entre cella i cella per acce­dir a la pro­pera edició de la Cham­pi­ons Lea­gue, la màxima cate­go­ria con­ti­nen­tal. Tot i això, l’equip diri­git per Míchel Sánchez inten­tarà pes­car els tres punts enmig de l’eufòria des­fer­mada a l’illa amb el seu equip, que dimarts va clas­si­fi­car-se per a la final de la copa del Rei a través d’una tanda de penals frenètica i apas­si­o­nant con­tra la Real Soci­e­dad (0-0 a Son Moix i 1-1 al Reale Arena). La plan­ti­lla entre­nada per Javier Aguirre ha vist com s’injec­tava a l’entorn i als matei­xos fut­bo­lis­tes una ale­gria i una dosi insos­pi­tada de con­fiança i moral que en excés els pot jugar en con­tra davant d’un Girona seriós, que sap a què juga i que afronta el duel amb la màxima ambició i una mica amb gust a revenja de l’eli­mi­nació, pre­ci­sa­ment en la copa, en el par­tit únic dels quarts de final dis­pu­tat a l’illa.

El Mallorca no s’ha mos­trat regu­lar com en el curs pas­sat, en què va acon­se­guir la per­manència de manera còmoda, i enguany només ha acon­se­guit can­tar victòria en qua­tre oca­si­ons. Tot i això, els números dels equips de la part baixa són tan dolents que els mallor­quins tenen un marge de sis punts res­pecte al Cadis, el pri­mer club que bai­xa­ria a segona A, un fet increïble en el que sem­bla que serà una per­manència ben barata. Els bale­ars sí que man­te­nen el patró de joc que inculca el Vasco Aguirre amb línies jun­tes, un dibuix tàctic pre­do­mi­nant amb cinc defen­ses –tres cen­trals– però amb mig­cam­pis­tes de qua­li­tat com Manu Mor­la­nes, Dar­der, Dani Rodríguez o Samú Costa, que engan­xen amb una referència com Muriqi, o amb dues, intro­duint Larin o Abdón Prats. El Mallorca soli­di­fica les seves bases des de la defensa, i és que, tot i els 34 gols encai­xats és dels que menys en con­tra en suma entre tots els equips de la part mit­jana-baixa i baixa de la taula. En l’aspecte ofen­siu, tot i inten­tar ofe­rir recur­sos amb juga­dors de talent, els d’Aguirre han notat la baixa de Muriqi durant més de dos mesos –el curs pas­sat quinze dia­nes– i la falta d’encert del cana­denc Larin –dos gols i el curs pas­sat vuit en només una volta amb el Valla­do­lid.