El Girona torna a casa, torna a un estadi de Montilivi que sap que té la clau per aconseguir l’objectiu ambiciós que s’ha posat el club de jugar la pròxima edició de la Champions League. Per tal que els jugador notin l’escalf, l’empenta i l’ànim dels seus, els aficionats blanc-i-vermells hauran d’animar més que mai per evitar que els futbolistes tinguin un segon de dubtes o defalliment davant d’un dels equips més físics de la lliga, que sol tenir el pla de partit més clar que ningú i que es troba actualment en el millor moment de la temporada. L’Osasuna visita terres gironines disposat a fer la guitza a un equip de Míchel que ha guanyat només un dels últims cinc partits, precisament l’últim que ha disputat com a local, contra el Rayo Vallecano (3-0), un bagatge que no li ha fet perdre força en el marge que té respecte a l’Athletic Club, el cinquè classificat, que encara té a nou punts. Tampoc cal temptar la sort.

Montilivi és un dels estadis amb el percentatge més elevat d’ocupació de tota la lliga. Amb una mitjana de 12.500 espectadors sobre un aforament de 14.624, tot i que la pluja de l’últim enfrontament contra el Rayo en va fer desistir uns quants d’anar al camp. Contra l’Osasuna, el dia es preveu igual de poc atractiu, amb pluja i fred. Però ara no es pot baixar la guàrdia i desaprofitar una feina que s’ha sembrat i treballat durant dos terços del curs. En les onze jornades que queden, l’equip gironí ha de mantenir les millors prestacions com a local –encadena nou partits de lliga invicte, deu comptant-hi els vuitens de copa, també contra el Rayo– i millorar les últimes que ha ofert a domicili; això sí, en estadis on no tots els equips acaben puntuant com el Bernabéu, San Mamés i Son Moix, tres derrotes que han fet mal però que no han de desviar del camí els de Míchel.