L’últim rècord

El màxim golejador de la història és també el jugador que més partits ha jugat amb el club en el futbol professional. Stuani, que ha disputat 244 partits com a blanc-i-vermell, manté una lluita frenètica amb Juanpe, que en suma 243. Fa mesos que dura aquest frec a frec, amb un empat al capdavant durant moltes setmanes, però l’uruguaià va desequilibrar la balança fa quinze dies en el partit contra l’Osasuna, aprofitant que Juanpe no va jugar aquell dia. Imaginar quin serà el desenllaç d’aquesta cursa pel rècord no costa gaire, i és que per molt que Juanpe estigui tenint molt protagonisme en les últimes jornades per les baixes en defensa, si no hi ha cap lesió pel mig la cosa més normal és que l’uruguaià ja no deixi anar aquest rècord en solitari. I és que és cert que cada cop juga menys, però la presència de Stuani en cadascun dels nou partits que resten està pràcticament assegurada.

Sempre sumant

Stuani no ha amagat mai que en les dues últimes temporades li ha costat assumir un rol clarament secundari a l’ombra de Taty Castellanos, el curs passat, i Dovbyk, aquest. De fet, només cal recordar com en els últims dies del mercat d’estiu l’uruguaià no va tancar la porta a fer les maletes cap a l’Aràbia Saudita. La processó, però, ha anat per dins, i és que de portes enfora Stuani mai ha tingut una mala paraula per a ningú. I de portes endins, la seva ascendència dins la plantilla com a capità és inqüestionable. Jugadors com ell, Juanpe, Juan Carlos o Bernardo abans de marxar són les peces clau que sempre ha destacat Míchel per mantenir la competitivitat en el dia a dia.

Sobre la gespa és clar que el seu protagonisme cada vegada va a menys. El partit contra el Celta, en què es va quedar sense jugar per decisió tècnica per primera vegada en aquests dos últims anys, i el partit contra la Real Sociedad, en què no va ser titular tot i la baixa de Dovbyk, en són la millor mostra. A partir de llavors Stuani ha anat sumant minuts amb comptagotes, sense jugar més de vint minuts en cap partit.

Una titularitat en els últims vint-i-cinc partits de lliga i només un gol en els últims tretze són un balanç molt fluix per a tota una llegenda com Stuani, però tampoc ningú dubta que l’uruguaià es pot convertir en protagonista en qualsevol de les nou jornades que resten per acabar la lliga. Només cal que estigui al lloc adequat en el moment oportú, perquè si una cosa ha demostrat aquesta temporada és que l’olfacte golejador el manté intacte, ja que tot i la sequera d’aquesta segona volta Stuani suma onze gols aquest curs –sis en la lliga i cinc en la copa.

El premi gros

Jugar la Champions seria el millor premi a la temporada del Girona, i també a la carrera del charrúa. Jugar a Europa, i especialment si és en la Champions, és l’única cosa que li falta fer a Stuani per acabar-se de guanyar una estàtua a Montilivi. Amb els 38 anys que farà al mes d’octubre, a més, seria la primera vegada que l’uruguaià jugués una competició europea a nivell de clubs. El primer pas és classificar-se i el segon, que continuï un curs més a Montilivi. De contracte en té, perquè acaba el 2026, però en el futbol ja se sap que mai se sap. La història, això sí, demana aquest desenllaç.