Un nou capítol golejador

L’uruguaià passarà a la història del club per ser un futbolista casat amb el gol. Sobretot a terres gironines, on ja n’ha marcat 129, seixanta-tres dels quals a primera divisió. Des que Stuani va aterrar al Girona l’estiu del 2017, el davanter de Tala ha duplicat els seus registres golejadors; en totes les lligues que ha jugat –Serie A, Premier League, segona divisió i primera– Stuani ha marcat 191 gols. El darrer capítol, però, va tornar aparèixer en un context d’èpica i en un moment de la temporada clau per no veure perillar les aspiracions de l’equip per quedar entre les quatre primeres posicions. La víctima va ser el Betis, que no va poder aturar l’instint golejador de l’uruguaià, que va aprofitar un toc subtil de Dovbyk posterior a la centrada de Miguel per guanyar l’espai per rematar entre els defensors Miranda i Sokratis. Dos colpejos, el decisiu en una rematada acrobàtica, perquè la pilota entrés plorant al pal llarg de Rui Silva. Un gol poc estètic, però molt efectiu. D’això es tracta. Així ho descrivia el futbolista després del partit: “Pensava que seria gol en la primera acció, però Rui ha fet una molt bona parada. Ha sigut un recurs, dels pocs que em quedaven per fer, ja que la pilota em quedava molt enrere i quan hi he connectat ja he vist que aniria a dins, el porter estava vençut.”

Des de l’inici de la temporada, Stuani ha demostrat la seva capacitat golejadora anotant vuit gols en la lliga en tan sols 749 minuts disputats. Ni una tercera part del que s’ha disputat en aquesta competició. De fet, l’efectivitat és una característica important per al charrúa, que cada 91 minuts anota un gol. Dels 36 xuts que ha fet, una quarta part han estat gol i la meitat han anat dirigits entre els tres pals. Una gran aportació que majoritàriament ha arribat sortint des de la banqueta. De les vuit dianes, sis han estat sense ser a l’onze titular –Almeria, Barça, Sevilla, València (2) i Betis–, en 424 minuts. També ha repartit dues assistències, al camp del Granada i a Montjuïc. El davanter blanc-i-vermell valorava així el seu encaix a l’equip: “És evident que és més difícil marcar amb menys minuts, però m’ho prenc com un repte més per ajudar l’equip si el mister ho necessita i també per donar el màxim en cada minut al terreny de joc.”

Un rol diferent

Ja fa un parell de temporades que Cristhian Stuani ha acceptat un rol diferent. Se’n pot dir secundari, per tenir un davanter centre a davant com Castellanos el curs passat o Dovbyk aquest, però no és del tot així. Stuani ha estat decisiu aquest curs. Les seves dianes han estat decisives per remuntar contra el València a Montilivi, amb dues dianes en els minuts 81 i 88, i per lligar la victòria contra el Betis en el darrer matx. Stuani també va ser decisiu amb una assistència a Valery i un gol in extremis per tancar una brillant victòria a domicili contra el Barça. Un total de set punts que no haurien pogut sumar els de Míchel sense la contribució de l’uruguaià. Sigui en els darrers minuts per assegurar una victòria o en partits clau contra equips rivals, el seu impacte ha estat innegable. Un capítol més per escriure en aquesta història.