Stuani, mil i un motius

Un nou capítol gole­ja­dor

L’uru­guaià pas­sarà a la història del club per ser un fut­bo­lista casat amb el gol. Sobre­tot a ter­res giro­ni­nes, on ja n’ha mar­cat 129, sei­xanta-tres dels quals a pri­mera divisió. Des que Stu­ani va ater­rar al Girona l’estiu del 2017, el davan­ter de Tala ha dupli­cat els seus regis­tres gole­ja­dors; en totes les lli­gues que ha jugat –Serie A, Pre­mier Lea­gue, segona divisió i pri­mera– Stu­ani ha mar­cat 191 gols. El dar­rer capítol, però, va tor­nar aparèixer en un con­text d’èpica i en un moment de la tem­po­rada clau per no veure peri­llar les aspi­ra­ci­ons de l’equip per que­dar entre les qua­tre pri­me­res posi­ci­ons. La víctima va ser el Betis, que no va poder atu­rar l’ins­tint gole­ja­dor de l’uru­guaià, que va apro­fi­tar un toc sub­til de Dovbyk poste­rior a la cen­trada de Miguel per gua­nyar l’espai per rema­tar entre els defen­sors Miranda i Sok­ra­tis. Dos col­pe­jos, el deci­siu en una rema­tada acrobàtica, perquè la pilota entrés plo­rant al pal llarg de Rui Silva. Un gol poc estètic, però molt efec­tiu. D’això es tracta. Així ho des­cri­via el fut­bo­lista després del par­tit: “Pen­sava que seria gol en la pri­mera acció, però Rui ha fet una molt bona parada. Ha sigut un recurs, dels pocs que em que­da­ven per fer, ja que la pilota em que­dava molt enrere i quan hi he con­nec­tat ja he vist que ani­ria a dins, el por­ter estava vençut.”

Des de l’inici de la tem­po­rada, Stu­ani ha demos­trat la seva capa­ci­tat gole­ja­dora ano­tant vuit gols en la lliga en tan sols 749 minuts dis­pu­tats. Ni una ter­cera part del que s’ha dis­pu­tat en aquesta com­pe­tició. De fet, l’efec­ti­vi­tat és una carac­terística impor­tant per al charrúa, que cada 91 minuts anota un gol. Dels 36 xuts que ha fet, una quarta part han estat gol i la mei­tat han anat diri­gits entre els tres pals. Una gran apor­tació que majo­ritària­ment ha arri­bat sor­tint des de la ban­queta. De les vuit dia­nes, sis han estat sense ser a l’onze titu­lar –Alme­ria, Barça, Sevi­lla, València (2) i Betis–, en 424 minuts. També ha repar­tit dues assistències, al camp del Gra­nada i a Montjuïc. El davan­ter blanc-i-ver­mell valo­rava així el seu encaix a l’equip: “És evi­dent que és més difícil mar­car amb menys minuts, però m’ho prenc com un repte més per aju­dar l’equip si el mis­ter ho neces­sita i també per donar el màxim en cada minut al ter­reny de joc.”

Un rol dife­rent

Ja fa un parell de tem­po­ra­des que Crist­hian Stu­ani ha accep­tat un rol dife­rent. Se’n pot dir secun­dari, per tenir un davan­ter cen­tre a davant com Cas­te­lla­nos el curs pas­sat o Dovbyk aquest, però no és del tot així. Stu­ani ha estat deci­siu aquest curs. Les seves dia­nes han estat deci­si­ves per remun­tar con­tra el València a Mon­ti­livi, amb dues dia­nes en els minuts 81 i 88, i per lli­gar la victòria con­tra el Betis en el dar­rer matx. Stu­ani també va ser deci­siu amb una assistència a Valery i un gol in extre­mis per tan­car una bri­llant victòria a domi­cili con­tra el Barça. Un total de set punts que no hau­rien pogut sumar els de Míchel sense la con­tri­bució de l’uru­guaià. Sigui en els dar­rers minuts per asse­gu­rar una victòria o en par­tits clau con­tra equips rivals, el seu impacte ha estat inne­ga­ble. Un capítol més per escriure en aquesta història.