Més que ningú

Sí, a aquestes alçades del curs el desgast afecta tots els equips, però amb els números a la mà es pot dir que el Girona és qui més pot notar aquest pes afegit a les cames. I és que fins a vuit jugadors blanc-i-vermells s’han enfilat per sobre dels 2.000 minuts fins ara en la lliga. És el cas de Paulo Gazzaniga, que ha disputat els 2.790 minuts possibles –només sis porters en tota la lliga no han descansat ni un sol minut–; Aleix Garcia, amb 2.643 minuts; Miguel, amb 2.582 minuts; Savinho, amb 2.443 minuts; Blind, amb 2.341 minuts; Iván Martín, amb 2.143 minuts; Eric Garcia, amb 2.057 minuts, i Dovbyk, amb 2.008 minuts. A més, Yan Couto voreja aquesta xifra amb 1.976 minuts disputats. Altres jugadors com Tsygankov, Yangel Herrera i David López, si encara estan lluny d’aquesta xifra és, només, perquè les lesions a causa del desgast físic ho han impedit.

No hi ha cap altre equip de la lliga que tingui tants jugadors per sobre dels 2.000 minuts. El Getafe, el Rayo Vallecano, el València, Las Palmas i l’Alavés s’hi acosten, amb set jugadors, i en el cas dels tres últims encara s’han d’enfrontar al Girona, de manera que tampoc es pot dir que hi haurà una gran diferència pel que fa al desgast en aquests partits. És cert que hi ha alguns equips com l’Atlético, el Madrid, el Barça, la Real Sociedad o, fins i tot, el Betis, que no arriben a aquestes xifres perquè el fet de compaginar la lliga amb la competició europea els ha dut a fer moltes més rotacions en la lliga. A l’altra cara de la moneda crida l’atenció el cas del Sevilla, que fins al desembre també va compaginar la lliga amb la Champions League, i és que en el conjunt andalús només Ocampos ha superat els 2.000 minuts. És evident que els canvis d’entrenadors i el fet de no trobar un onze ideal han tingut el seu efecte.

En el Girona, l’explicació d’aquesta acumulació de minuts per a certs jugadors és senzilla. I és que el rendiment que ha ofert la plantilla des de les primeres jornades ha fet que Míchel hagi confiat gairebé sempre en el mateix bloc i hagi fet únicament alguns canvis puntuals segons el rival o per necessitat a causa de les baixes. La decisió lògica, però que ha conduït de manera inevitable a aquest desgast.

S’hi ha de conviure

La gasolina escasseja. És evident en jugadors com Aleix Garcia, que està lluny de la incidència en el joc que podia tenir en la primera volta. El cas del d’Ulldecona és, segurament, el més cridaner, i també el més comprensible. Aleix Garcia ha disputat 2.643 minuts dels 2.790 possibles en la lliga i és el quart jugador de camp amb més participació aquesta temporada a primera divisió, només al darrere de Pepelu (València, 2.765 minuts), Maksimovic (Getafe, 2.652 minuts) i Lejeune (Rayo Vallecano, 2.698 minuts). No és l’únic exemple, ja que a jugadors com Miguel o Iván Martín també se’ls està notant l’efecte del desgast físic.

Lògicament, és impossible determinar fins a quin punt aquest desgast físic té una relació directa amb els resultats de l’equip en les últimes jornades, especialment en la mala ratxa de resultats a domicili, amb les cinc derrotes consecutives en la lliga lluny de Montilivi. Perdre als camps del Madrid, l’Athletic i l’Atlético podia entrar en qualsevol guió, i les derrotes als camps del Getafe i el Mallorca tampoc són un daltabaix. Ara bé, aquestes dues últimes, sobretot, van ser dos partits molt físics en què el Girona va estar per sota del que ha mostrat en altres partits, per molt que en tots dos casos va tenir possibilitats d’aconseguir un millor resultat.

Sigui com sigui, el Girona ha d’afrontar aquestes set jornades com si cadascuna fos una final. L’objectiu és a prop, i no hi ha cap excusa que pugui valer. La il·lusió per jugar la Champions el curs que ve ha de servir per fer front a qualsevol desgast, de la mateixa manera que el Girona ha de mantenir la confiança i creure en el joc que l’ha portat, setmana a setmana, a ocupar la tercera posició a aquestes alçades de curs.