No per esperat deixa de tenir mèrit. Perquè, ben mirat, fa només nou mesos no deixava de ser només un somni. El Girona va començar la lliga amb l’objectiu natural d’assolir la permanència i la voluntat, amb l’única exigència autoimposada, de sumar 52 punts i acabar entre els nou primers per signar la millor temporada de la història del club. Trenta-dues jornades després, l’equip ha sumat uns increïbles 68 punts i s’ha assegurat la sisena posició, que en altres paraules vol dir que la temporada que ve jugarà, com a mínim, l’Europa League. El millor, però, és que amb deu punts de coixí respecte al cinquè, l’Athletic, la Champions està a tocar. I per què no es pot somiar amb la segona posició després de la derrota del Barça al Bernabéu? De moment, però, és hora de gaudir d’una classificació per a una competició europea que suposa la culminació –o no, perquè ves a saber quin és el sostre– del creixement exponencial del conjunt gironí.

Les alegries fan oblidar les penes, però no les esborren. I el Girona les té molt presents. Fa tres anys els blanc-i-vermells ploraven per haver perdut contra el Rayo Vallecano l’enèsima final d’un play-off d’ascens a primera, i en fa dos que, ja amb Míchel a la banqueta, l’equip es va aferrar, després d’una temporada amb un inici complicadíssim, a una classificació per al play-off que, amb les victòries a Eibar i a Tenerife, va conduir els gironins a primera divisió. Moments difícils, que se sumaven a anys de patiment per aconseguir, abans del 2017, el primer ascens a primera divisió. Tampoc s’ha oblidat el final del curs passat, quan, després d’una excel·lent segona volta, al Girona se li va escapar la classificació per a la Conference League en l’última jornada al camp de l’Osasuna, en un partit en què els dos equips s’ho jugaven tot a una carta i el triomf va ser per als navarresos.

Tot aquest patiment ja és història. Jugar a Europa la temporada que ve serà una realitat i no hi ha gaires equips que ho puguin dir. El Girona es convertirà el curs que ve en el 29è equip de la lliga espanyola –del total de 63 que han participat com a mínim una temporada a primera divisió– que disputi una competició europea, sigui quina sigui –Champions League, Europa League, Conference League, recopa, supercopa, copa Llatina, copa de Fires o Intertoto–. Però si remata la feina i acaba jugant la Champions League, entrarà a formar part d’un selecte grup de només quinze equips de la lliga que han competit entre els millors clubs del continent. Paraules majors per a un club amb tan poc recorregut en la màxima categoria com és el Girona.