Dovbyk pot fer història si acaba sent el màxim golejador de la lliga. S’ho mereix. I seria dur que al final de la temporada hagués de lamentar alguns gols aparentment senzills que se li han escapat durant la temporada. Un d’aquests va ser ahir, en una de les primeres jugades de la segona part, quan Miguel el va deixar sol davant d’Owono i l’ucraïnès, amb molt temps per pensar, no va poder definir bé davant del porter. Va ser una de les clares ocasions perdonades en la segona part que van acabar costant els dos punts al Girona, però tampoc és que se li pugui carregar cap culpa, a l’ariet blanc-i-vermell. I és que, més enllà d’alguna altra acció en què va ser lleugerament gana –es va notar una certa ànsia per les ganes de ser el pitxitxi–, el partit de Dovbyk va ser espectacular, i amb una assistència magistral inclosa.

Si la referència ofensiva del Girona es pot permetre fallar de tant en tant algunes ocasions que semblen relativament més fàcils que molts dels gols que ha fet aquest curs és per tot el que aporta més enllà dels gols. Va ser això el que va fer que no es perdés la confiança en ell després d’encadenar vuit jornades sense marcar, i també és això el que se li ha de valorar després de quedar-se sense veure porteria tot i haver marcat en els cinc partits de lliga anteriors, gols amb què ha fixat el rècord de partits consecutius marcant a primera amb el Girona.

En el partit d’ahir, en què els de Míchel tampoc van mostrar la seva millor versió excepte en els primers minuts de la segona part –en la primera, amb pilota, també s’hi va estar a prop tot i defensar malament–, l’aportació de Dovbyk jugant d’esquena a porteria va ser fonamental. No li va fer falta intervenir gaire, perquè només va arribar a tocar trenta vegades la pilota en tot el partit, però sempre que ho va fer va ser amb encert. Va perdre deu pilotes, i sí que és veritat que són moltes per les que va tocar, però és que en moltes d’aquestes va anar de poc que no acaben amb ocasió clara de gol. I en les vint que va estar encertat, jugant d’esquena va poder activar sovint Savinho i la resta de jugadors de segona línia, fins al punt que de les seves botes va sortir un gol i una jugada que no ho va acabar sent per ben poc.

La primera passada clau la va fer a Savinho, en el minut 36, quan després d’aguantar la posició al centre del camp va deixar la pilota al brasiler perquè, des del centre del camp, encarés tot sol el porter, però Owono va evitar el gol. I la segona sí que va tenir premi. Després de rebre dins l’àrea, amb una visió a l’abast de molt pocs, l’ucraïnès va cedir la pilota amb l’esperó a la frontal per a l’arribada de Yangel Herrera, que amb un gran xut a l’escaire hi va fer la resta. Tenir un davanter així, però, no té preu.