Estrelles per a la història

És la tem­po­rada del Girona. No només perquè és la millor dels seus 94 anys d’història, sinó per tot el que ha fet i per com ho ha fet. El Madrid s’ha endut el títol amb uns números indis­cu­ti­bles, però la lliga que­darà mar­cada per l’apa­rició estel·lar d’un equip que, amb un fut­bol vistós, ale­gre, ofen­siu i valent, ha dis­cu­tit l’hege­mo­nia dels més habi­tu­als i, després d’onze anys amb el Barça, el Madrid i l’Atlético repar­tint-se els tres pri­mers llocs, s’ha colat en el podi. Un ter­cer lloc per a la història que obre la par­ti­ci­pació dels blanc-i-ver­mells en la Cham­pi­ons. De no tenir cap experiència con­ti­nen­tal, a entrar-hi per la porta més grossa.

El Girona, que fa dos anys com­pe­tia a segona A –va pujar el 19 de juny del 2022, a Tene­rife, en aquell ves­pre màgic de bra­cet amb l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB–, sen­tirà l’himne de la Cham­pi­ons. Tot ple­gat, gràcies a una tem­po­rada espec­ta­cu­lar, amb rècords i fites que ni els més opti­mis­tes podien ima­gi­nar, amb victòries tan impac­tants com les dues con­tra el Barça (2-4 a Montjuïc i 4-2 a Mon­ti­livi) i arri­bant a veure’s ins­tal·lat en el lide­ratge de pri­mera. Míchel ha fet rut­llar de mera­ve­lla un equip que la tem­po­rada pas­sada ja va estar a punt d’acce­dir a Europa –va tenir una final en l’última jor­nada al camp de l’Osa­suna– i que, tot i per­dre a l’estiu peces de pes com Santi Bueno, Oriol Romeu, Rodrigo Riquelme i Taty Cas­te­lla­nos, ha sorprès tot­hom. Amb un bloc que ja tenia els auto­ma­tis­mes ben assi­mi­lats i amb fut­bo­lis­tes que s’han eri­git en actors prin­ci­pals. Des­taca el paper de dos fut­bo­lis­tes que arri­ba­ven a l’estiu, l’extrem bra­si­ler Savinho, un fut­bo­lista joveníssim que no havia fet res a Europa i que a Mon­ti­livi ha mos­trat un talent dife­ren­cial i una pro­jecció impac­tant, i el davan­ter ucraïnès Artem Dovbyk, actor prin­ci­pal de la lliga com a gua­nya­dor del tofeu Pit­xitxi, amb 24 gols. Són molts, de tota manera, els noms que han con­tribuït a traçar la millor tem­po­rada de la història del Girona. Des de Gaz­za­niga a la por­te­ria, Eric Gar­cia, Blind i David López al dar­rere, Miguel Gutiérrez i Yan Couto als cos­tats, o Aleix Gar­cia, Yan­gel i Iván Martín a la sala de màqui­nes. Sense obli­dar l’apor­tació sem­pre ben­vin­guda d’herois com Stu­ani i Portu. Tots ple­gats, amb un guia com Míchel, que ha ena­mo­rat Girona, l’afició, el club i el món del fut­bol. Els 81 punts, asso­lits després d’una gole­jada de rècord com a colofó (7-0), són una altra mos­tra de l’espec­ta­cu­lar tem­po­rada.

El Girona entra en una altra dimensió després de viure una tem­po­rada que que­darà en la memòria col·lec­tiva blanc-i-ver­me­lla, cada cop més repre­sen­tada, més enllà de la ciu­tat i la demar­cació.