És la temporada del Girona. No només perquè és la millor dels seus 94 anys d’història, sinó per tot el que ha fet i per com ho ha fet. El Madrid s’ha endut el títol amb uns números indiscutibles, però la lliga quedarà marcada per l’aparició estel·lar d’un equip que, amb un futbol vistós, alegre, ofensiu i valent, ha discutit l’hegemonia dels més habituals i, després d’onze anys amb el Barça, el Madrid i l’Atlético repartint-se els tres primers llocs, s’ha colat en el podi. Un tercer lloc per a la història que obre la participació dels blanc-i-vermells en la Champions. De no tenir cap experiència continental, a entrar-hi per la porta més grossa.

El Girona, que fa dos anys competia a segona A –va pujar el 19 de juny del 2022, a Tenerife, en aquell vespre màgic de bracet amb l’ascens del Bàsquet Girona a l’ACB–, sentirà l’himne de la Champions. Tot plegat, gràcies a una temporada espectacular, amb rècords i fites que ni els més optimistes podien imaginar, amb victòries tan impactants com les dues contra el Barça (2-4 a Montjuïc i 4-2 a Montilivi) i arribant a veure’s instal·lat en el lideratge de primera. Míchel ha fet rutllar de meravella un equip que la temporada passada ja va estar a punt d’accedir a Europa –va tenir una final en l’última jornada al camp de l’Osasuna– i que, tot i perdre a l’estiu peces de pes com Santi Bueno, Oriol Romeu, Rodrigo Riquelme i Taty Castellanos, ha sorprès tothom. Amb un bloc que ja tenia els automatismes ben assimilats i amb futbolistes que s’han erigit en actors principals. Destaca el paper de dos futbolistes que arribaven a l’estiu, l’extrem brasiler Savinho, un futbolista joveníssim que no havia fet res a Europa i que a Montilivi ha mostrat un talent diferencial i una projecció impactant, i el davanter ucraïnès Artem Dovbyk, actor principal de la lliga com a guanyador del tofeu Pitxitxi, amb 24 gols. Són molts, de tota manera, els noms que han contribuït a traçar la millor temporada de la història del Girona. Des de Gazzaniga a la porteria, Eric Garcia, Blind i David López al darrere, Miguel Gutiérrez i Yan Couto als costats, o Aleix Garcia, Yangel i Iván Martín a la sala de màquines. Sense oblidar l’aportació sempre benvinguda d’herois com Stuani i Portu. Tots plegats, amb un guia com Míchel, que ha enamorat Girona, l’afició, el club i el món del futbol. Els 81 punts, assolits després d’una golejada de rècord com a colofó (7-0), són una altra mostra de l’espectacular temporada.

El Girona entra en una altra dimensió després de viure una temporada que quedarà en la memòria col·lectiva blanc-i-vermella, cada cop més representada, més enllà de la ciutat i la demarcació.