L’escalada d’objectius

Des de l’inici de la tem­po­rada, el Girona tenia fixat com a objec­tiu prin­ci­pal la per­manència. Míchel així ho comen­tava a la sala de premsa abans del par­tit de la Real Soci­e­dad el dia 10 d’agost: “La paraula d’aquest curs és men­ta­li­tat, perquè després d’una gran tem­po­rada l’equip pot tenir rela­xació. L’objec­tiu és la per­manència i inten­tar sumar 53 punts, rècord del club a pri­mera.” Ràpida­ment, va situar-se per pri­mer cop líder de l’elit a Vila-real –jor­nada 7– gràcies a l’empat del Barça al camp del Mallorca. A la sala de premsa de Mes­ta­lla, Míchel va dir que era un dels moments més espe­ci­als del curs i que per sem­pre més pas­sa­ria a ser recor­dat per tots els afi­ci­o­nats. Mal­grat que la satis­facció dels blanc-i-ver­mells com a líders va durar poc, el Girona va seguir amb la bona dinàmica a la lliga i li dis­cu­tia la pri­mera posició “anecdòtica” al Madrid, que posava la cin­quena. Els giro­nins van tor­nar a ser líders en les jor­na­des 12, 13, 16 i 17, quan va empa­tar al camp del Betis (1-1) i ja no va poder recu­pe­rar més la pri­mera plaça. El dis­curs del madri­leny, però, sem­pre va ser de tocar de peus a terra i sense aspi­rar a gua­nyar la com­pe­tició, ja que “això són objec­tius de Barça, Madrid i l’Atleti”, deia. Mal­grat tot, la paraula Europa ja feia set­ma­nes que pla­nava a Mon­ti­livi. En la prèvia d’un Girona-Ath­le­tic, Míchel va dir: “Aquesta plan­ti­lla està pre­pa­rada per llui­tar per Europa.” Érem a finals de novem­bre i l’equip ja tenia 38 punts, una per­manència vir­tual. Ales­ho­res es va pas­sar als següents “petits objec­tius”: arri­bar aviat als 53 punts i així acon­se­guir la millor pun­tu­ació de la història del club a l’elit. Dit i fet, en la jor­nada 21, el Girona va tom­bar al Sevi­lla al seu feu (5-1) i va asso­lir aquest objec­tiu. Ober­ta­ment, el propòsit prin­ci­pal pas­sava a ser un altre.

Europa és lla­mi­nera

“L’equip està per llui­tar per Europa, avan­tat­gem de 20 punts el setè. Si volem llui­tar per la Cham­pi­ons, es veurà més enda­vant”, deia Míchel després de gole­jar el Sevi­lla. Eren moments de somiar des­pert i en plena lluita per les pri­me­res posi­ci­ons. El pri­mer tri­mes­tre d’aquest 2024, el con­junt blanc-i-ver­mell ja somi­ava grans fites, però sem­pre amb la boca petita. La pri­mera era cer­ti­fi­car allò que el curs 2022/23 havia estat a punt de pas­sar, anar a Europa, com a mínim al Con­fe­rence. A l’abril, però, després de gua­nyar el Cadis a Mon­ti­livi el dia 10, el tècnic de Valle­cas va tor­nar a apu­jar un nivell l’objec­tiu: “Europa ja és una rea­li­tat; no cal cele­brar-ho perquè ara volem la Cham­pi­ons.” Míchel pas­sava a l’acció; tot i par­lar-ne abans com un “gran somni”, ara ja era una rea­li­tat: el Girona llui­tava per entrar a la millor com­pe­tició en l’àmbit de clubs del món. Tot el giro­nisme era cons­ci­ent que el rival que calia tenir més en compte era l’Ath­le­tic Club, que el tenien a 8 punts després de la victòria con­tra els gadi­tans. Tant se cele­bra­ven les victòries giro­ni­nes com les der­ro­tes o els empats de l’equip basc.

Amb la Cham­pi­ons al sac

Els d’Ernesto Val­verde van empa­tar con­tra el Vila-real i el Gra­nada, van per­dre al Civi­tas i, per aca­bar-ho d’ado­bar, se’ls van esca­par dos punts con­tra l’Osa­suna a San Mamés. I el Girona, que millo­rava els regis­tres de pun­tu­ació dels seus per­se­gui­dors, mal­grat per­dre també con­tra l’Atlético de Madrid, va tor­nar a tenir la renda de 10 punts en la jor­nada 32. La distància es va anar incre­men­tant fins que a la jor­nada 34, amb la victòria con­tra el Barça al feu gironí (4-2), el Girona va poder cele­brar la clas­si­fi­cació històrica per a la Cham­pi­ons Lea­gue. La cele­bració va ser fugaç, ja que Míchel tor­nava a tenir altres metes: la segona plaça, fins que la va per­dre a Men­di­zor­rotza i va que­dar entre els tres pri­mers, i acon­se­guir el Pit­xitxi per a Dovbyk o ser l’equip més gole­ja­dor. L’ucraïnès va tri­om­far gràcies a un trio de gols en el 7-0 con­tra el Gra­nada. Només hi va fal­tar ser l’equip amb més gole­ja­dor, a dos gols dels 87 del Madrid.