La gran trajectòria com a local del Girona no s’explica sense l’empenta que ha tingut de la seva fidel afició, que ha omplert les graderies en la majoria de partits fes calor, fred o diluviés. Els de Míchel Sánchez han tingut sempre l’escalf d’un estadi que ha vibrat amb el joc del seu equip i que se n’ha mostrat orgullós en un curs que molts creuen que difícilment es repetirà.

Com és habitual, les millors entrades de la temporada han coincidit amb les visites a l’estadi del Madrid (14.184 espectadors) i del Barça (14.090), seguits de l’Atlético (13.804) i la Real Sociedad (13.755), tots quatre equips de Champions League.

Montilivi només ha baixat en dues ocasions dels 10.000 espectadors –l’aforament màxim oficial és de 14.624–, precisament contra el mateix rival, un Rayo Vallecano que va visitar terres gironines primer per disputar uns vuitens de copa del Rei, un triomf que també s’ha de computar als quinze de la lliga (3-1), i poc després per jugar el corresponent de la competició regular (3-0). En el primer duel de copa, tots els abonats pagaven entrada i a més es va disputar el duel entre setmana –hi va haver 7.911 espectadors–, mentre que el de lliga es va disputar un dilluns a les 21 h i sota una pluja intensa que va començar en els prolegòmens i que va durar tot el matx –8.923 espectadors a les grades.

El curs vinent, l’afició gironina tornarà a tenir un paper clau per ajudar l’equip a complir els seus objectius. En la Champions, en què hi podrien haver les millors entrades, la reducció d’aforament passarà factura a totes les parts.