Quan una cosa funciona se’ns fa difícil canviar-la i aquesta ha estat la gran complicació per a Pablo Torre aquest curs. Míchel tenia un mig camp ideal i unes bandes de luxe que funcionaven, competien i eren efectives. Mentrestant, a la banqueta s’hi asseia Pablo Torre. El mitjapunta va arribar cedit pel Barça l’estiu passat i va aterrar a Montilivi amb altes expectatives, per guanyar minuts i ser un jugador important per als blanc-i-vermells. Però el càntabre s’ha trobat amb una competència ferotge que l’ha deixat en un segon pla acumulant uns escassos 690 minuts en lliga. En plantilla del primer equip només Valery (487) i John Solís (369) han jugat menys. Al futbolista de 21 anys no li ha faltat la confiança de Míchel, que sempre ha mostrat total convicció del talent i la necessitat del jugador: “És un futbolista que necessitem i creiem molt en ell.” Però no ho ha tingut gens fàcil per tenir oportunitats, i quan n’ha tingut, tampoc ha brillat. Pablo Torre ha estat convocat tots els partits de lliga menys els dos del Barça, en què per contracte no podia jugar si no es pagava un plus per la clàusula de la por. Però dels 36 partits en què ha estat convocat només n’ha jugat 26 i ha sortit com a titular en 4, sense completar-ne cap. Números pobres per a un jugador que va arribar amb l’etiqueta de diferencial. En copa tampoc ha millorat el seu rendiment; es va perdre el primer partit per problemes musculars i dels altres quatre, només va ser titular contra l’Oriola, quan va marcar el seu únic gol del curs.

El mitjapunta càntabre no ha trobat el protagonisme que buscava a Girona. També és cert que ningú esperava la gran temporada dels blanc-i-vermells. Tsygankov i Savinho a les bandes i, fins i tot Portu no li ho han posat fàcil. Tampoc al mig, els innegociables Aleix García, Iván Martín i Yangel Herrera. Tot això ha fet que les oportunitats de Pablo Torres fossin escasses i quan han arribat el cedit del Barça tampoc s’ha sabut lluir prou perquè Míchel cregués en el canvi.