“És una benedicció que Eric hagi arribat a Girona. Quan vaig parlar amb ell per convèncer-lo de venir, li vaig dir que no només el volia per la seva sortida de pilota. És un defensa ràpid, intuïtiu, amb capacitat d’anticipació i bona lectura de joc. Té totes les condicions per ser un central de màxim nivell, que ja ho és.” Són les paraules de Míchel després de guanyar a Montjuïc el passat mes de desembre (2-4) amb una gran actuació de tot l’equip, i en especial d’Eric Garcia.

El rendiment del martorellenc en la seva cessió al conjunt blanc-i-vermell demostra que no hi ha jugadors dolents en el futbol d’elit, sinó que el que marca la diferència és trobar el context en què poden encaixar millor. Això és el que va triar amb molt bon criteri el futbolista nascut el 2001. Xavi Hernández, aleshores tècnic del Barça, comptava amb ell, però Eric tenia claríssim que volia jugar en el Girona de Míchel. L’aposta era valenta i arriscada, tenint en compte que l’estiu passat era impensable que els gironins es poguessin classificar per a la Champions League.

Allunyat de la pressió que envolta l’entitat blaugrana, a Montilivi hi ha trobat un entorn ideal per fer lluir les seves virtuts en un equip que desplega una proposta de joc que s’adiu d’allò més bé a les seves qualitats. La incorporació de l’ex del Manchester City ha permès fer un salt qualitatiu en la construcció del joc. Tant ell com Blind, tots dos amb molt bon peu, han filtrat passades verticals des del darrere que han ajudat a trobar el tercer home i progressar amb la pilota. A més, Eric ha estat el defensa més golejador de primera divisió, amb cinc dianes en 30 partits, tots com a titular, en què ha acumulat 2.641 minuts.

El Girona esperarà el central, que disputarà els Jocs Olímpics de París amb la selecció olímpica. L’alemany Hansi Flick, nou entrenador del Barça, el vol veure abans de prendre una decisió de la qual Quique Cárcel i el seu grup de treball estaran ben pendents.