El Girona afronta en un mar de dubtes els tres últims dies abans no iniciï la competició oficial, amb la seva visita al Benito Villamarín contra el Betis (dijous a les 21.30 h). Tant pel que fa a nivell estrictament esportiu, amb una pretemporada plena d’entrebancs, baixes i un joc pobre, molt lluny del que va meravellar –tampoc passa res, perquè el marge de millora és alt–, però també a nivell de despatxos, en què s’han de tancar pel cap baix entre cinc o sis entrades a més d’alguna sortida. Si bé el club gironí ja ha anunciat set arribades –Krejci, Abel Ruiz, Van de Beek, Misehouy, Bryan Gil, Alejandro Francés i Oriol Romeu–, la pèrdua de futbolistes vitals en els plantejaments de Míchel i en la idea i filosofia de joc del de Vallecas han fet fer un pas enrere a tot el bloc, que a més no s’ha pogut entrenar mai junt per tal d’absorbir els nous conceptes i establir les famoses noves relacions entre ells.

El Girona s’ha de reforçar amb un lateral dret que supleixi les sortides de Yan Couto i d’Eric Garcia, que va actuar en moltes ocasions des d’aquest perfil o com a tercer central en sortida de pilota. Ara per ara, Arnau és l’únic inquilí de la posició i segurament és un dels pocs jugadors que se salven de la mala pretemporada. El de Premià de Dalt ha fet el paper d’incrustar-se entre els interiors i ha completat bones actuacions camí de renovar el contracte amb el club tot i l’interès d’equips europeus. La posició al mig del camp també s’ha de reforçar amb un futbolista que tingui un radi d’acció gran, potència i cames –el somni o desig continua sent Javi Guerra–; també un porter de perfil jove que competeixi amb Paulo Gazzaniga –no es descarta una cessió–, i un o dos extrems.

Pel que fa als jugadors de banda, el conjunt blanc-i-vermell busca un futbolista vertical i diferencial i, si es dona el cas i hi ha espai i recursos, un que es pugui desenvolupar a la mitjapunta. Aquestes operacions són clau per a Míchel, que sap que ha perdut la profunditat de Savinho i de Yan Couto, tot i que encara compta amb Viktor Tsygankov i Bryan Gil, que ha arribat, per l’esquerra, que poden aportar aquest dinamisme. Si acaben arribant dos extrems, el perjudicat seria Toni Villa, qui tot just ahir va passar a tenir dorsal en el llista de jugadors de LaLiga i hauria de buscar-se un nou club –acaba contracte el juny vinent–, un cas similar i ja sabut com el de Manu Vallejo, amb pretendents a segona però encallat en la sortida i desaparegut dels plans de partit des del Montpeller.

La davantera és l’altra demarcació a reforçar, però ja té el nom de Bojan Miovski, que enfila el camí des de l’Aberdeen, tota una aposta de la direcció esportiva pel perfil i no pas perquè sigui contrastat i tingui experiència en la màxima competició.

En resum, molta feina per fer en tots els sentits, però desgraciadament no pas una situació nova ni per al club ni per Míchel. I és que, en el retorn a primera, el curs 2022/23, els gironins es van presentar a Mestalla, un 14 d’agost, amb Juan Carlos com a únic porter de la primera plantilla, sis futbolistes del filial a la convocatòria i sense jugadors que acabarien sent clau que encara havien d’arribar com Oriol Romeu o Gazzaniga, o d’altres també clau però lesionats com Iván Martín i Borja García. Amb la lliga en joc van acabar arribant Javi Hernández, Reinier Jesus i en l’últim dia de mercat Romeu i Gazzaniga, a més de Fuidias, Toni Villa i Manu Vallejo, aquests dos ara més fora que dins del club.