Arri­bar i mol­dre. El debut somiat. Solen ser tòpics però rea­li­tats o veri­tats que es poden apli­car als pri­mers minuts de Gabriel Mise­houy a LaLiga i amb la samar­reta del Girona. El neer­landès va sor­tir al ter­reny de joc en el minut 70 i en el 72 ja estava fent l’1-1 assis­tit per un bru­tal Almena, que gai­rebé també en la seva pri­mera acció va dei­xar asse­gut el seu mar­ca­dor per la banda dreta i va ser­vir a plaer el seu com­pany, que amb la dreta, i sense que la rema­tada fos neta, va superar Rui Silva, ja molt a prop de la por­te­ria. Tant Almena com Mise­houy van cele­brar el gol amb ràbia i eufòria, els dos debu­ta­ven a pri­mera divisió amb la samar­reta del Girona i en un esce­nari impo­nent com el Benito Villa­marín. L’exju­ga­dor de l’Ajax es va tirar per terra llis­cant i cri­dant men­tre bus­cava els com­panys per abraçar-los. Sabia que havia de com­par­tir les feli­ci­ta­ci­ons amb Iker Almena, que havia fet una jugada exqui­sida per assis­tir-lo.

“Amb Mise­houy s’ha de tenir paciència”, o això deia Qui­que Cárcel durant la pre­sen­tació com a nou juga­dor blanc-i-ver­mell. Però el mit­ja­punta dels Països Bai­xos va estim­bar la porta fent uns 20 minuts finals de par­tit de bon nivell. En tot just dos minuts ja havia mar­cat i en els 10 pri­mers va fer de referència ofen­siva, ja que Abel Ruiz s’havia esco­rat a una banda, ja fos i sense poder ni voler par­ti­ci­par en el joc. Amb l’entrada de Stu­ani, l’holandès va pas­sar a la mit­ja­punta, on més li agrada jugar i on pot aparèixer des de la segona línia, com molt bé va fer a cen­trada de Bryan Gil o, més tard, a pas­sada de Miguel Gutiérrez, que l’havia vist molt bé entre cen­trals.

L’impacte de Mise­houy en el par­tit va ser alt i més enllà del gol va apli­car-se en defensa amb una pressió prou efec­tiva quan l’equip més ho neces­si­tava i el Betis pres­si­o­nava i bus­cava el gol de la victòria. El neer­landès va ofe­rir-se entre línies per oxi­ge­nar el joc, però el que més va bus­car va ser una posició de rema­tada amb els espais que Stu­ani li dei­xava quan tirava des­mar­ca­des al pri­mer pal. Allà és on Mise­houy va inter­pre­tar que podia gene­rar perill i per aque­lla zona es va moure amb regu­la­ri­tat, tot i que els com­panys no el van tor­nar a tro­bar.

La carta de pre­sen­tació del juga­dor de només 19 anys va ser immi­llo­ra­ble, tot i que cal recor­dar que tot just afronta la seva pri­mera tem­po­rada com a pro­fes­si­o­nal, en una lliga de molta exigència.