El Girona d’aquesta temporada en comparació amb el del curs passat, segurament, sempre sortirà mal parat. Repetir el que es va fer i com es va fer sembla pràcticament impossible però ahir, en l’estrena a Montilivi contra l’Osasuna, es van veure moments d’aquell equip de Míchel que va meravellar tot el món del futbol. I tot just s’acaba l’agost, motius perquè tots els aficionats blanc-i-vermells puguin ser optimistes amb el grup que està solidificant i engreixant el tècnic de Vallecas. En dia d’estrenes, en un sorteig de la Champions League i com a local en el campionat, com a golejadors de Bryan Gil i Abel Ruiz, i com a gironins a primera de Francés, Asprilla i Van de Beek, el Girona va agafar aire en una setmana carregada de partits i d’emocions –falta tancar avui el mercat estival– per escalar diverses posicions en la classificació i afrontar el duel contra el Sevilla de diumenge abans de l’aturada amb coixí i, sobretot, confiança.

El domini del Girona del partit va ser total i, en algun moment, insultant. L’Osasuna no va xutar entre els tres pals en tot el matx i el conjunt gironí va monopolitzar la possessió fent ballar i anar de costat a costat els navarresos. La circulació no va ser prou veloç en els primers compassos però Bryan Gil ja va intentar connectar amb Miovski, titular per primera vegada, només de començar el partit. En el 22, una recuperació de Yangel Herrera va permetre a Bryan provar un xut fort i sec ja a dins de l’àrea que va obligar a intervenir providencialment Herrera, que just després de la pausa d’hidratació corresponent va intervenir de nou, però per agafar la pilota del fons de la seva porteria quan Bryan Gil –era a tot arreu– va aprofitar una centrada de Tsygankov des de la banda dreta amb la cama esquerra per endreçar-la a dins estirant la cama al segon pal (34’).

Abans del descans, el Girona hauria pogut encarrilar la victòria però Abel Ruiz va rematar amb el cap una pilota que va sortir vorejant el pal dret de la porteria (45+1’) ajornant una estrena golejadora que acabaria arribant en un segon acte per emmarcar.

I és que els de Míchel van ser més verticals i més agressius amb pilota, i també sense, la pressió després de pèrdua encara va ser més eficaç i Tsygankov va començar a avisar amb un xut massa creuat (48’), el preludi del 2-0 del mateix atacant ucraïnès, que va aprofitar una centrada de Miovski que va ser desviada per Torró i va caure als peus d’un Tsygankov amb tot de cara davant Sergio Herrera (53’).

Aquí van començar tres minuts màgics per als de Míchel, ja que en el 56’ una bona combinació entre Francés i Yangel Herrera va acabar amb el veneçolà cedint amb el pit cap a Abel Ruiz, que no s’ho va pensar dues vegades i va engaltar un xutàs de volea que va sorprendre el porter rival i va fer esclatar la graderia de Montilivi.

Amb el 3-0 i el partit encarrilat, Vicente Moreno va treure Budimir, Aimar Oroz i Bryan Zaragoza com a sinònim de bandera blanca o de tirar la tovallola per complet. Míchel també ho va interpretar fent debutar Yáser Asprilla amb només tres entrenaments a les cames amb els nous companys i Doony van de Beek, que li va donar temps d’assistir Stuani perquè fes el 4-0 definitiu. El neerlandès va jugar molt avançat i des de la ratlla de fons va fer una centrada forta i precisa per tal que el charrúa marqués a plaer (90’).