El primer festival ja és aquí

El Girona d’aquesta tem­po­rada en com­pa­ració amb el del curs pas­sat, segu­ra­ment, sem­pre sor­tirà mal parat. Repe­tir el que es va fer i com es va fer sem­bla pràcti­ca­ment impos­si­ble però ahir, en l’estrena a Mon­ti­livi con­tra l’Osa­suna, es van veure moments d’aquell equip de Míchel que va mera­ve­llar tot el món del fut­bol. I tot just s’acaba l’agost, motius perquè tots els afi­ci­o­nats blanc-i-ver­mells puguin ser opti­mis­tes amb el grup que està soli­di­fi­cant i engrei­xant el tècnic de Valle­cas. En dia d’estre­nes, en un sor­teig de la Cham­pi­ons Lea­gue i com a local en el cam­pi­o­nat, com a gole­ja­dors de Bryan Gil i Abel Ruiz, i com a giro­nins a pri­mera de Francés, Aspri­lla i Van de Beek, el Girona va aga­far aire en una set­mana car­re­gada de par­tits i d’emo­ci­ons –falta tan­car avui el mer­cat esti­val– per esca­lar diver­ses posi­ci­ons en la clas­si­fi­cació i afron­tar el duel con­tra el Sevi­lla de diu­menge abans de l’atu­rada amb coixí i, sobre­tot, con­fiança.

El domini del Girona del par­tit va ser total i, en algun moment, insul­tant. L’Osa­suna no va xutar entre els tres pals en tot el matx i el con­junt gironí va mono­po­lit­zar la pos­sessió fent ballar i anar de cos­tat a cos­tat els navar­re­sos. La cir­cu­lació no va ser prou veloç en els pri­mers com­pas­sos però Bryan Gil ja va inten­tar con­nec­tar amb Miovski, titu­lar per pri­mera vegada, només de començar el par­tit. En el 22, una recu­pe­ració de Yan­gel Her­rera va per­me­tre a Bryan pro­var un xut fort i sec ja a dins de l’àrea que va obli­gar a inter­ve­nir pro­vi­den­ci­al­ment Her­rera, que just després de la pausa d’hidra­tació cor­res­po­nent va inter­ve­nir de nou, però per aga­far la pilota del fons de la seva por­te­ria quan Bryan Gil –era a tot arreu– va apro­fi­tar una cen­trada de Tsy­gankov des de la banda dreta amb la cama esquerra per endreçar-la a dins esti­rant la cama al segon pal (34’).

Abans del des­cans, el Girona hau­ria pogut encar­ri­lar la victòria però Abel Ruiz va rema­tar amb el cap una pilota que va sor­tir vore­jant el pal dret de la por­te­ria (45+1’) ajor­nant una estrena gole­ja­dora que aca­ba­ria arri­bant en un segon acte per emmar­car.

I és que els de Míchel van ser més ver­ti­cals i més agres­sius amb pilota, i també sense, la pressió després de pèrdua encara va ser més eficaç i Tsy­gankov va començar a avi­sar amb un xut massa cre­uat (48’), el pre­ludi del 2-0 del mateix ata­cant ucraïnès, que va apro­fi­tar una cen­trada de Miovski que va ser des­vi­ada per Torró i va caure als peus d’un Tsy­gankov amb tot de cara davant Ser­gio Her­rera (53’).

Aquí van començar tres minuts màgics per als de Míchel, ja que en el 56’ una bona com­bi­nació entre Francés i Yan­gel Her­rera va aca­bar amb el veneçolà cedint amb el pit cap a Abel Ruiz, que no s’ho va pen­sar dues vega­des i va engal­tar un xutàs de volea que va sor­pren­dre el por­ter rival i va fer escla­tar la gra­de­ria de Mon­ti­livi.

Amb el 3-0 i el par­tit encar­ri­lat, Vicente Moreno va treure Budi­mir, Aimar Oroz i Bryan Zara­goza com a sinònim de ban­dera blanca o de tirar la tova­llola per com­plet. Míchel també ho va inter­pre­tar fent debu­tar Yáser Aspri­lla amb només tres entre­na­ments a les cames amb els nous com­panys i Doony van de Beek, que li va donar temps d’assis­tir Stu­ani perquè fes el 4-0 defi­ni­tiu. El neer­landès va jugar molt avançat i des de la rat­lla de fons va fer una cen­trada forta i pre­cisa per tal que el charrúa marqués a plaer (90’).