Seguint el que va dir a la sala de premsa del Parc dels Prínceps –“Ara venen cinc partits en 18 dies, no tenim temps per entrenar. Necessitem que tothom estigui endollat, i això passa per fer canvis”–, Míchel va fer fins a cinc canvis a l’onze respecte al partit del Barça: Arnau, Romeu, Van de Beek, Stuani i, sobretot, Krejcí, que va ser la gran sensació el dia que debutava com a titular amb el Girona, i no ho va fer de qualsevol manera ja que va haver de batallar contra rivals més ràpids que ell, com ara Barcola i Dembélé.

En línies generals, el central txec va sortir guanyador gairebé en tots els duels directes, aprofitant la seva capacitat d’anticipació amb el seu dotat físic. Això no obstant, en un dels pocs en què va arribar tard va veure la targeta groga. Era el minut 20 i el conjunt blanc-i-vermell ja estava condicionat amb un central amonestat. Pocs minuts abans Marquinho també n’havia rebut una. Krejcí, però, va saber jugar tot el que quedava de partit amb aquesta pressió i contra un rival imprevisible que sumava talent i explosivitat a la segona part amb l’entrada de Neves o Kang-in Lee. El partit es va jugar, en bona part, al camp del Girona, sigui perquè el conjunt català mantenia la pilota o, sobretot, perquè els parisencs no paraven de pressionar i atacar els espais entre línies. En aquest context, Krejcí va recuperar tres pilotes i va ser decisiu en un duel a camp obert contra un Dembélé que ja marxava a l’un contra un amb Gazzaniga. Un peu miraculós va pispar-li la pilota quan el gol ja semblava cantat. En la passada, Krejcí va tenir un 94% d’encert. “El fons d’armari és positiu i hem d’aconseguir que tothom estigui endollat fins al darrer moment”, va dir el de Vallecas comptant que, tot i tenir una plantilla amb les posicions doblades, cal sumar més efectius a la causa amb una competició més al calendari.