Krejcí, la gran estrena

Seguint el que va dir a la sala de premsa del Parc dels Prínceps –“Ara venen cinc par­tits en 18 dies, no tenim temps per entre­nar. Neces­si­tem que tot­hom esti­gui endo­llat, i això passa per fer can­vis”–, Míchel va fer fins a cinc can­vis a l’onze res­pecte al par­tit del Barça: Arnau, Romeu, Van de Beek, Stu­ani i, sobre­tot, Krejcí, que va ser la gran sen­sació el dia que debu­tava com a titu­lar amb el Girona, i no ho va fer de qual­se­vol manera ja que va haver de bata­llar con­tra rivals més ràpids que ell, com ara Bar­cola i Dembélé.

En línies gene­rals, el cen­tral txec va sor­tir gua­nya­dor gai­rebé en tots els duels direc­tes, apro­fi­tant la seva capa­ci­tat d’anti­ci­pació amb el seu dotat físic. Això no obs­tant, en un dels pocs en què va arri­bar tard va veure la tar­geta groga. Era el minut 20 i el con­junt blanc-i-ver­mell ja estava con­di­ci­o­nat amb un cen­tral amo­nes­tat. Pocs minuts abans Mar­quinho també n’havia rebut una. Krejcí, però, va saber jugar tot el que que­dava de par­tit amb aquesta pressió i con­tra un rival impre­vi­si­ble que sumava talent i explo­si­vi­tat a la segona part amb l’entrada de Neves o Kang-in Lee. El par­tit es va jugar, en bona part, al camp del Girona, sigui perquè el con­junt català man­te­nia la pilota o, sobre­tot, perquè els pari­sencs no para­ven de pres­si­o­nar i ata­car els espais entre línies. En aquest con­text, Krejcí va recu­pe­rar tres pilo­tes i va ser deci­siu en un duel a camp obert con­tra un Dembélé que ja mar­xava a l’un con­tra un amb Gaz­za­niga. Un peu mira­culós va pis­par-li la pilota quan el gol ja sem­blava can­tat. En la pas­sada, Krejcí va tenir un 94% d’encert. “El fons d’armari és posi­tiu i hem d’acon­se­guir que tot­hom esti­gui endo­llat fins al dar­rer moment”, va dir el de Valle­cas comp­tant que, tot i tenir una plan­ti­lla amb les posi­ci­ons dobla­des, cal sumar més efec­tius a la causa amb una com­pe­tició més al calen­dari.