Recordo que un dels meus por­ters en va atu­rar dos en un par­tit amb l’Hèrcu­les. Era Falcón, i va atu­rar dos penals al Madrid Cas­te­lla, a segona A. Però tres penals és molt com­pli­cat i no ho havia vis­cut mai.

El mèrit és de Gaz­za­niga, tot i que és cert que ana­lit­zem els pos­si­bles llançadors de l’equip rival. Sem­pre tinc el meu full pre­pa­rat perquè si un falla, el següent el pot xutar un altre, i s’han de tenir con­tro­la­des les opci­ons. Teníem clar que el xuta­dor era San­cet, però no hi era en aquell moment, sinó Beren­guer, el pri­mer que va llançar. També a Iñaki Willi­ams l’havíem estu­diat. A Ander Her­rera no l’havíem estu­diat, però tenia en un paper també com els solia llançar. A Gaz­za­niga li dic que si no ho té clar em miri a la ban­queta, una cosa que només va pas­sar en el pri­mer penal.

És molt com­pli­cat, el que va fer Gaz­za­niga. Ja n’estu­diem tres o qua­tre de dife­rents perquè mai saps del cert qui xutarà el penal. Sabíem que San­cet, Beren­guer i Iñaki Willi­ams eren poten­ci­als llançadors i ens els havíem mirat. Tinc pre­pa­rada una llista de deu pos­si­bles llançadors de penals, per tenir una idea i indi­car al por­ter per on el pot tirar.

Tu n’ense­nyes i par­tei­xes d’una idea, però qui pren la decisió al final és el por­ter. Gaz­za­niga ja pot anar dient que com­par­teix mèrits, però la decisió és del por­ter. Les va encer­tar les tres, va ser clau per a l’equip i per a la feina que fem amb els por­ters.

He estat por­ter i, evi­dent­ment, quan se’t posa un juga­dor a xutar un penal, el més fàcil és que faci gol. De tota manera, és cert que has de tenir la teva tècnica i idees per inten­tar solu­ci­o­nar el pro­blema, i en aquest sen­tit Gaz­za­niga va estar molt bé.

Ell és així. Sabem la manera que vol jugar el tècnic i hi ha vega­des que l’encer­tes i d’altres que t’equi­vo­ques, com tot­hom. Crec que ens dona més bene­fi­cis que una altra cosa, tenir un por­ter com Gaz­za­niga. Això ho tenim clar.

Diu molt d’ell. El curs pas­sat ho va fer espec­ta­cu­lar i l’ante­rior, també. En aquest va tenir la desgràcia del dia de l’Atlético i del PSG. El noi té molta per­so­na­li­tat i també ha fet bons par­tits. Real­ment hem tin­gut mala sort, perquè el dia del València els dos gols venen rebo­tats de Juanpe; con­tra el Feye­no­ord, el gol de Krejci… Pen­ses que fas els pos­si­bles per no encai­xar i estan sor­tint coses que no esperàvem i que cos­ten de con­tro­lar.

Sí. És la posició més com­pli­cada de totes. Quan falla un davan­ter cinc oca­si­ons però en fa una, sem­pre se li recorda la que ha mar­cat; al por­ter li passa al revés. Si fas cinc para­des però en falles una, et recor­den aquesta. Vivim amb això i ho hem fet tota la vida, i els que juguen de por­ters ho saben per­fec­ta­ment, que la cosa va així.

Tinc clar que els tres por­ters que tinc són grans por­ters i que pot jugar qual­se­vol. S’entre­nen molt bé amb mi i amb l’equip. No hi tinc cap pro­blema, la relació és molt bona, i entre ells es por­ten per­fec­ta­ment i no tinc cap dubte de cap dels tres.

Per cir­cumstàncies s’havia de des­con­vo­car algú i el club va deci­dir que havia de ser en la posició de por­ter. No li deu haver agra­dat, com a mi tam­poc m’hau­ria agra­dat. Sap per­fec­ta­ment que en cap moment el volem per­ju­di­car, ni de bon tros. S’ha adap­tat a la situ­ació, és un noi espec­ta­cu­lar, perquè ens ajuda sem­pre, està pre­dis­po­sat a tot, s’entrena bé i no hi ha cap pro­blema.