Girona

Un bon impuls inesperat

Yáser Asprilla va fer el seu primer gol a Girona d’una manera fortuïta

Contra el Rayo, el València i l’Athletic, el colombià ha jugat 255 minuts; a Balaídos i a casa contra el Feyenoord, només 15 minuts

Yáser Aspri­lla va estre­nar el seu compte gole­ja­dor amb el Girona d’una manera sor­pre­nent i cru­cial con­tra l’Ath­le­tic Club. El pro­me­te­dor juga­dor colombià, que es con­ti­nua adap­tant al joc de l’equip, va mar­car un gol que, tot i estar pen­sat com una cen­trada, va aca­bar sent la diana que va ini­ciar el camí cap a una tre­ba­llada victòria per al con­junt gironí. Aquesta pri­mera con­tri­bució ano­ta­dora és només una mos­tra del seu crei­xe­ment i de la seva capa­ci­tat per afron­tar els rep­tes de la com­pe­tició. Míchel, però, va pas a pas i no vol córrer amb la seva adap­tació.

Durant la pri­mera part, es va mos­trar molt actiu al ter­reny de joc, movent-se amb lli­ber­tat entre línies i cre­ant perill cons­tant­ment. Asso­ci­ant-se amb Van de Beek i Iván Martín per la dreta, va demos­trar una gran faci­li­tat per lle­gir el joc i bus­car espais. A diferència de Dan­juma, que apro­fi­tava la seva velo­ci­tat per ser més ver­ti­cal dar­rere els defen­ses per l’altra banda, Aspri­lla es movia amb intel·ligència, bus­cant acci­ons de com­bi­nació i gene­rant oca­si­ons per als com­panys. Una d’aques­tes arri­ba­des va tro­bar Yángel dins l’àrea, però el veneçolà no va poder defi­nir.

En la segona mei­tat, Aspri­lla va ele­var encara més el seu nivell de joc. Les cons­tants incur­si­ons d’Arnau per la banda dreta li van per­me­tre explo­tar la seva velo­ci­tat i el seu dese­qui­li­bri. Va crear així autèntics mal­de­caps a la defensa de l’Ath­le­tic. Ara bé, mai a través de l’un con­tra un. En diver­ses oca­si­ons, Aspri­lla va estar a punt d’ampliar el seu regis­tre gole­ja­dor, inclo­ent-hi un xut des­viat pel tra­ves­ser. A mesura que avançava el par­tit, el colombià es mos­trava més còmode, però el can­sa­ment també hi va tenir incidència i l’atac gironí cada vegada era més estàtic i posi­ci­o­nal, tan­cant els bas­cos a la seva àrea.

El seu gol, a més, va tenir un punt d’iro­nia i sor­presa. En una jugada des de la banda dreta, Aspri­lla va inten­tar fer una cen­trada que Miguel va dei­xar pas­sar pen­sant-se que estava en fora de joc. El que sem­blava una sim­ple cen­trada es va con­ver­tir en una pilota enve­ri­nada que va sor­pren­dre el por­ter Álex Padi­lla i tota la defensa de l’Ath­le­tic i que va aca­bar al fons de la por­te­ria. El mateix Aspri­lla va que­dar sorprès, però ràpida­ment es va unir a la cele­bració amb una bar­reja d’incre­du­li­tat i ale­gria. El fut­bo­lista va reconèixer que la seva intenció ini­cial no era xutar a por­te­ria: “Volia cen­trar perquè la pilota es tanqués cap al rema­ta­dor, però al final va entrar directa.” Tot i el caràcter acci­den­tal del gol, el jove extrem va cele­brar la seva con­tri­bució amb humi­li­tat i entu­si­asme.

Adap­tació pro­gres­siva

El colombià es va mos­trar molt satis­fet amb el resul­tat i amb la seva pri­mera diana: “Mereixíem la victòria, i estic molt con­tent pel meu pri­mer gol. Ara hem de con­ti­nuar tre­ba­llant així.” Amb el dor­sal 10 a l’esquena, una res­pon­sa­bi­li­tat que pocs juga­dors joves accep­ta­rien, Aspri­lla con­ti­nua demos­trant que està pre­pa­rat per a fites impor­tants. “Por­tar el 10 és una decisió dels direc­tius. Jo només tre­ba­llo i es va donar així. Ho afronto tot amb la mateixa men­ta­li­tat”, hi va afe­gir amb humi­li­tat. Aquest curs està sent clau per a la seva evo­lució al Girona, on tot i no haver tin­gut con­tinuïtat en minuts –90 de com­ple­tats con­tra el València i 75 con­tra el Rayo, però sense apa­ri­ci­ons a Balaídos, i només 15 minuts con­tra el Feye­no­ord–, Míchel li està donant con­fiança pro­gres­si­va­ment. El seu millor regis­tre d’ano­tació va ser la tem­po­rada pas­sada al Wat­ford, on va sig­nar sis gols i va fer vuit assistències en la Cham­pi­ons­hip. Aspri­lla no es defi­neix com un gole­ja­dor nat, sinó com un juga­dor de l’últim terç, capaç d’asso­ciar-se amb els com­panys, com es va veure con­tra el Rayo quan va estar a punt de mar­car amb un xut llunyà que va topar amb el tra­ves­ser. Aquesta capa­ci­tat de xutar des de fora de l’àrea, poc vista a Girona en els últims temps, li dona un per­fil dife­rent. Tot i això, no des­taca en l’un con­tra un, ja que pre­fe­reix entrar des de la dreta cap a dins per con­nec­tar amb altres juga­dors o pro­var xuts direc­tes. La seva capa­ci­tat per cen­trar, que es va fer evi­dent al llarg del par­tit, és també una de les seves millors armes ofen­si­ves. Míchel en coneix el poten­cial.

DE MICA EN MICA

El colombià guanya confiança a mesura que Míchel li dona minuts i protagonisme

GENERAR SINERGIES

Iván, Arnau i Van de Beek van ser socis essencials d’Asprilla a la banda dreta

LES REACCIONS

El dorsal és una cosa que trien els directius. Jo em centro a treballar i ajudar l’equip
Yáser Asprilla
jugador del girona
L’acció del gol és una jugada que practiquem en els entrenaments, i vam tenir la sort que anés a dins; jo tan sols centrava a l’àrea
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.