A part dels qua­tre juga­dors que tenia com a cedits, que era clar que retor­na­ven als seus clubs res­pec­tius l’1 de juliol –amb Eric Gar­cia es tenia l’espe­rança de recu­pe­rar-lo, però dife­rents situ­a­ci­ons ali­e­nes a l’ope­ració la van aca­bar dis­si­pant–, el Girona va tras­pas­sar o res­cin­dir fins a onze fut­bo­lis­tes més que dei­xa­ven de pertànyer a l’enti­tat. Aquests juga­dors han tin­gut un inici de curs dis­par en els seus equips res­pec­tius. Si bé molts que han tin­gut un pro­ta­go­nisme força des­ta­cat en els esque­mes dels nous tècnics, d’altres, com podia pas­sar, no han començat amb bon peu en un nou entorn fut­bolístic.

Els dos juga­dors als quals els afi­ci­o­nats del Girona seguei­xen més la pista per l’impacte que van tenir són Artem Dovbyk i Aleix Gar­cia, ara al Roma i el Bayer Leverku­sen, després que el club blanc-i-ver­mell acordés un traspàs d’uns 40 mili­ons d’euros –en cobrarà el 80%– i d’uns 20, res­pec­ti­va­ment. Al davan­ter ucraïnès li va cos­tar arren­car amb el con­junt italià. Sem­pre una peça fixa en la referència ata­cant, Dovbyk va tar­dar qua­tre jor­na­des a veure por­te­ria, però ja suma qua­tre gols en els últims cinc par­tits –tres en la lliga i un en l’Europa Lea­gue, con­tra l’Ath­le­tic Club–. L’ariet va haver de veure com qui més havia apos­tat per ell, el tècnic i lle­genda del club Dani­ele de Rossi, era aco­mi­a­dat després de sumar tres punts de 12 pos­si­bles a la fi de la quarta jor­nada en la Serie A, un cop baix que ha superat fent gols amb el nou tècnic Ivan Juric.

Per Aleix Gar­cia, l’arri­bada al Leverku­sen ha tin­gut sen­sa­ci­ons gra­du­als. El d’Ull­de­cona va enlai­rar la super­copa d’Ale­ma­nya a l’estiu jugant els 90 minuts i sent clau en la tanda de penals, però a mesura que ha avançat la cam­pa­nya ha hagut de com­par­tir una posició al cen­tre del camp entre grans juga­dors com Xhaka, Andrich o Exe­quile Pala­cios, que l’han obli­gat a saber con­viure amb alguna suplència, un rol dife­rent del que tenia amb Míchel, amb qui era indis­cu­ti­ble. L’ex del Girona, però, ha tor­nat a la selecció abso­luta espa­nyola i té la con­fiança de Xabi Alonso, que, com molts tècnics en aquest inici de com­pe­tició, ha hagut de fer rota­ci­ons per la càrrega de par­tits que hi ha hagut.

Per a qua­tre exju­ga­dors del Girona més, l’inici de curs està sent pro­fitós. Un dels que cri­den l’atenció és Gabri Martínez, que està tenint un ren­di­ment molt bo a l’Spor­ting de Braga, club amb el qual ja ha dis­pu­tat 12 par­tits (7 com a titu­lar) i ja ha fet dues dia­nes. L’extrem s’ha aco­blat molt bé a l’equip por­tuguès en la seva pri­mera experiència al més alt nivell després de des­pun­tar a 1a divisió FEF i, poste­ri­or­ment, a la segona A. Callens també con­ti­nua sent un pun­tal de la defensa de l’AEK d’Ate­nes, club amb el qual ja va jugar la cam­pa­nya pas­sada en qua­li­tat de cedit –a l’estiu l’equip grec el va com­prar per uns 300.000 euros– i Àlex Sala i Ureña estan tenint també un paper des­ta­cat, al Còrdova el mig­cam­pista i al Barça Atlètic l’extrem figue­renc, com­pe­tint a segona A i 1a FEF.

A l’altra cara de la moneda hi ha casos com el de Pau Víctor, que durant la pre­tem­po­rada va cau­sar sen­sació al Barça però a qui ara està cos­tant entrar en la rotació per culpa de la gran qua­li­tat que hi ha a la línia ofen­siva blau­grana –això sí, ha mar­cat un gol en la lliga–; Toni Villa i Manu Vallejo a segona amb l’Eibar i el Racing Fer­rol; o Arnau Ortiz a l’Slask Wro­claw polonès. Tots ells tenen marge de millora en els seus res­pec­tius equips tot i no arren­car amb bon peu el seu peri­ple lluny de Mon­ti­livi. Si bé Pau Víctor és un cas espe­cial per la mag­ni­tud de l’equip en el qual juga, el d’Iker Almena amb l’Al-Qadi­siya de la Saudi Pro també s’ha de trac­tar de dife­rent manera. El jove extrem va començar el curs amb pro­ta­go­nisme en els esque­mes de Míchel per la falta de recur­sos i per la bona pre­tem­po­rada que havia fet com a blanc-i-ver­mell, però els diners de l’Aràbia Sau­dita el van cri­dar en una pro­posta irre­but­ja­ble. A les ordres de Míchel González, exju­ga­dor del Madrid, el de l’Hos­pi­ta­let ha dis­pu­tat qua­tre par­tits, tots com a titu­lar, però no juga des del 15 de setem­bre.

La cara més trista entre tots els juga­dors que van aban­do­nar el club a l’estiu és el cas de Borja García, que va mar­xar sense fer soroll tot i ser una de les lle­gen­des vives de l’enti­tat gràcies als seus dos ascen­sos a pri­mera en el currículum i els 233 par­tits en LaLiga –en tenia fins fa poc el rècord, junt amb Àlex Gra­nell, ara ja superat per Juanpe Ramírez (248) i Crist­hian Stu­ani (256)–. Els pro­ble­mes físics que el mit­ja­punta madri­leny ha arros­se­gat en les dues últi­mes tem­po­ra­des –l’última de blanc-i-ver­mell la va pas­sar en blanc–, a més de la falta d’un pro­jecte que l’engres­qui, li han impe­dit tenir un nou equip per con­ti­nuar una car­rera que no hau­ria d’aca­bar amb només 33 anys, prop de 34.