El Girona va perdre per la mínima contra la Real Sociedad (0-1) en el primer dels set partits que haurà de tornar a afrontar en 22 dies. I afectat per múltiples lesions –vuit i Abel Ruiz sense estar al 100%–. Un drama. I preocupa, no pels actuals resultats ni la posició en la taula, sinó per tot el que hauran de suportar les cames de cada vegada menys efectius. La diana solitària de Mikel Oyarzabal, amb el cap a centrada de Barrene (44’), va suposar la segona derrota en la lliga a Montilivi, tantes com les que van viure els de Míchel en tota la temporada passada –contra el Madrid i el Vila-real, aquest any contra el Barça i els donostiarres–. L’equip va tenir voluntat, actitud i predisposició per ser vertical i generar joc ofensiu, buscant sorpreses tàctiques que desordenessin una Real Sociedad a l’alça que amb molt poc –menys que el Girona– va trobar el premi del gol que significaria la victòria. En la segona part, sense pilota, els gironins van patir –com sempre quan no la tenen– i això va generar un estat de dubtes que ni Stuani i Misehouy van desfer. Per sort, o per desgràcia, dimarts hi haurà una altra prova, una petita final en la Champions, a casa contra l’Slovan Bratislava.

La posada en escena del Girona va ser bona, amb el dibuix tàctic més desdibuixat, sobretot, per culpa de les baixes que afecten la plantilla en les últimes setmanes. Sense pilota i per tal d’estar al màxim d’ordenats, l’equip formava un 4-4-2 amb Van de Beek a l’altura de Miovski i Arnau a la banda per davant de Francés. Amb possessió per als de Míchel, la rauxa i la mobilitat. Arnau jugava on volia, sempre amb criteri, i l’equip treballava per tal que sempre hi hagués una opció de passada. En la pressió després de pèrdua la finor també va ser notable i només va faltar ser més profunds per posar a prova Remiro. Ho va intentar Danjuma, que va sortir amb una actitud més activa per l’esquerra, i també Van de Beek i Arnau, que es van repartir la dreta per fer llarg l’equip. El primer a avisar va ser, però, Oskarsson, però l’islandès va rematar per damunt del travesser una centrada de Sergio Gómez (9’), ja en una posició clara. L’ariet de la Real, que havia estat pretés pel Girona l’estiu passat, també va encreuar massa una rematada després d’un cos a cos amb Krejci, poc després (29’). Entremig de les dues jugades, Danjuma va deixar enrere Aramburu, però la seva centrada no va trobar rematador tot i que Miovski i Van de Beek ho van intentar (12’)

L’empenta inicial del Girona es va diluir tímidament, malgrat que David López va rondar el gol després d’un corner en què hi va haver un parell de refusos. El central, per a sorpresa de molts, es va regirar com un davanter per etzibar un xut que va sortir desviat, molt a prop de la creueta (37’), en l’últim avís local abans del 0-1 visitant, just al llindar del descans. Danjuma va perdre una esfèrica en zona de tres quarts i Oyarzabal va fer una conducció i obertura cap a Barrene, que va fer una bona centrada a l’arribada del mateix Oyarzabal, que amb el cap i gairebé a plaer va superar Gazzaniga a la frontal de la petita (44’).