Girona

La història es completa

El Girona fa un partit molt seriós i celebra la seva primera victòria en la Champions a Montilivi contra de l’Slovan de Bratislava (2-0)

Miguel i Juanpe, de falta directa, marquen els gols que mantenen vives les aspiracions dels gironins de classificar-se per als setzens

Girona 2 S.Bratislava 0 LA CALMA

SLOVAN BRATISLAVA:Takac; Blackman, Bajric, Kashia, Wimmer, Zuberu; Barseghyan, Ignatenko (Marcelli, 78’), Savvidis (Gajdos, 84’), Tolic (Szoke, 84’); i Strelec (Metsoko, 84’). GIRONA:Gazzaniga; Francés, Juanpe, Krejcí, Miguel; Arnau, Yangel Herrera; Iván Martín (Miovski, 24’), Van de Beek (David López, 83’), Danjuma; i Stuani. El gol de Miguel just abans del descans (42’) va tranquil·litzar un Girona precipitat GOLS:1-0 (42’) Miguel. 2-0 (73’) Juanpe.ÀRBITRE:Horatiu Fresnic (Romania).T.G.:a Francés (45’), del Girona; i a Tolic (15’), Ignatenko (69’), Barseghyan (71’), de l’Slovan Bratislava.T.V.:cap.PÚBLIC:9.246 espectadors a l’estadi de Montilivi.

Ha cos­tat tres par­tits, però el Girona ho ha acon­se­guit. Pas­sar per la Cham­pi­ons sense fer soroll no era una pos­si­bi­li­tat per als de Míchel, que ara ja poden cri­dar ben alt que han gua­nyat un par­tit en la màxima com­pe­tició euro­pea. I quina victòria. Perquè que, mal­grat les bai­xes, els giro­nins eren supe­ri­ors a l’Slo­van Bra­tis­lava ho sabia gai­rebé tot­hom, però s’havia de demos­trar sobre la gespa amb la pressió evi­dent que això com­porta. I el Girona ho va fer, amb moments més bons i altres no tant, però amb un par­tit molt seriós en línies gene­rals que va ser­vir, gràcies a les dia­nes de Miguel i Juanpe, per sumar tres punts que man­te­nen vives les aspi­ra­ci­ons de clas­si­fi­car-se per a la següent fase. De moment, però, el que toca és gau­dir de la victòria d’ahir. Perquè sí, el Girona ha gua­nyat un par­tit de la Cham­pi­ons Lea­gue!

Només va fal­tar una cosa perquè la festa de Mon­ti­livi fos com­pleta. I és que en els últims minuts del par­tit Stu­ani va tenir més a prop que mai el seu pri­mer gol en la Cham­pi­ons amb un penal, però Takac li va atu­rar el llançament (88’), aigua­lint lleu­ge­ra­ment la nit a l’uru­guaià. Una llàstima, perquè la victòria d’ahir va estar car­re­gada de sim­bo­lisme, ja que gua­nyar un par­tit de Cham­pi­ons amb Juanpe i Stu­ani de titu­lars i jugant els noranta minuts era una cosa ini­ma­gi­na­ble fa ben poc.

Per­sis­tir dona rèdit

Era igual com es guanyés el par­tit d’ahir. El Girona es podia acos­tar més o menys a la seva iden­ti­tat, però havia de sumar els tres punts com fos. I aquesta men­ta­li­tat se li va notar des de l’inici. Els de Míchel no van fer un joc bri­llant, en part perquè l’Slo­van Bra­tis­lava, abso­lu­ta­ment tan­cat a la seva àrea, tam­poc li ho va posar fàcil, però en tot moment els giro­nins van bus­car la victòria. El pro­blema, més aviat, va ser la pre­ci­pi­tació arran de la falta d’idees a tres quarts de camp. Sobre­tot arran de la lesió d’Iván Martín, que va dei­xar el Girona amb menys luci­desa al cen­tre del camp i amb dos pun­tes com Miovski i Stu­ani al davant. Sem­blava que només es podia cen­trar, i sem­pre es feia mala­ment.

El Girona ho bus­cava, però gene­rar oca­si­ons cos­tava. Stu­ani, Miguel i Dan­juma ho van inten­tar, però sense gaire encert. I tam­poc s’hi valia rela­xar-se, perquè si els eslo­vacs caçaven una pilota a camp del Girona gene­ra­ven perill, i Black­man va donar un bon ensurt (39’). Tot va can­viar radi­cal­ment just abans del des­cans. Dan­juma, que va fer un dels millors par­tits amb el Girona, si no el millor, va fer la jugada per l’esquerra fins a la línia de fons i va fer una cen­trada rasa per a Miguel, que a la fron­tal de l’àrea petita no va per­do­nar per fer l’1-0 (42’).

Amb el mar­ca­dor a favor el Girona va poder afron­tar la segona part amb molta més tran­quil·litat. Durant uns moments, fins i tot va sem­blar que el guió el con­vi­dava a rela­xar-se massa i es podia res­pi­rar un cert neguit a la grada. Sobre­tot perquè no arri­bava el segon gol que ampliés l’avan­tatge, i això que Dan­juma, després d’una jugada per­so­nal (48’), i Miovski, amb una gran rema­tada de cap que Takac va refu­sar a córner (54’), s’hi van acos­tar.

Cert és que els eslo­vacs no van inti­mi­dar la por­te­ria de Gaz­za­niga en cap moment per pen­sar que podia arri­bar l’empat, ja que l’única ocasió fins aquell moment va ser un xut de falta de Tolic des­viat (64’). I, sor­pre­nent­ment, de falta és com els blanc-i-ver­mells van rema­tar la festa. I encara més sor­presa va ser que el pro­ta­go­nista fos Juanpe. El canari, apro­fi­tant que no hi havia cap espe­ci­a­lista, va exe­cu­tar una falta a la fron­tal de manera magis­tral, i és que la va cla­var a l’escaire per fer pujar el 2-0 al mar­ca­dor (73’). Història viva del Girona, ara més que mai. I la festa ja estava ser­vida. Els minuts finals van ser­vir per gau­dir, mal­grat les grans oca­si­ons que va tenir l’Slo­van en el temps de des­compte, perquè el Girona ja cele­bra victòries a Europa.

CANVI DE DIBUIX

Del 4-2-3-1 inicial el Girona va passar al 4-4-2 després de la lesió d’Iván Martín

BESTIAL

Un golàs de falta directa de Juanpe (73’) va servir per esvair els dubtes i segellar el triomf
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.