Tenir la possibilitat d’alinear un onze amb tots els jugadors que hi ha a la graderia és dramàtic i això fa que Míchel hagi de recórrer, més per obligació que per convicció en aquesta ocasió, a una infinitat de joves. Ahir Selvi va ser titular a la lliga, cosa del tot impensable fa només un mes, i jugadors com Papa, que va debutar a primera divisió, i Minsu, encara que fos només en el temps afegit, van tenir minuts. I això sense oblidar-se de Gabriel Misehouy. El jove avantatjat, que només viu en dinàmica del primer equip tot i tenir fitxa del filial. Un futbolista que convenç en moltes coses Míchel, però a qui li’n falten moltes altres per tenir més protagonisme. Per això, que en un partit tan gris com el d’ahir el neerlandès fos, gairebé sense discussió, el millor jugador del Girona sobre el camp, no és la millor notícia.

Si una cosa ha quedat clara des del primer dia en què es va posar la samarreta blanc-i-vermella, és que el jove migcampista té un talent innat que li ha de permetre convertir-se en una peça important per al Girona del futur, si no del present. I ahir el va tornar a demostrar, perquè en els primers minuts, quan millor van estar els de Míchel, Misehouy va ser el director dels atacs blanc-i-vermells. Només cal veure l’acció del gol incomprensiblement anul·lat al seu compatriota Donny van de Beek, ja que Misehouy vva ser qui va recollir l’esfèrica al centre del camp, trencar línies i assistir a la banda Arnau perquè després el maresmenc fes arribar la pilota a l’àrea. Una jugada en què es van veure les millors virtuts de Misehouy, sempre actiu quan el Girona té la pilota i buscant uns espais entre línies que, ara per ara en aquest equip i sobretot sense Tsygankov, no troba ningú més. Si a això se li suma la seva facilitat per girar-se i per conservar la pilota en espais reduïts, recordant en aquest sentit Iván Martín, Misehouy ha de tenir més pes dins l’equip del que ha tingut fins ara.

És evident, però, que el neerlandès encara ha de comprendre molts aspectes del joc que demana Míchel per acabar de fer el pas endavant. El compromís i la solidaritat defensiva encara no són virtuts seves i les ha d’adquirir. L’exemple és en l’acció del gol canari, una jugada en què, amb el Girona amb deu, el jove migcampista va perdre dos duels individuals i en cap moment va ocupar la banda dreta per cobrir l’espai que havia quedat amb la lesió de Francés. De fet, la centrada del gol la va veure gairebé des del mig del camp. És la intel·ligència futbolística que li demana Míchel que ha d’aprendre. Quan ho faci, serà un tros de jugador.