No ha estat un inici de lliga fàcil per al Girona. Un calen­dari atapeït, nom­bro­ses bai­xes per lesi­ons i una exigència física i men­tal des­me­su­rada han estat els prin­ci­pals esculls a superar. Fins i tot el par­tit de diu­menge pas­sat al Coli­seum va obli­gar Míchel Sánchez a pre­sen­tar un equip amb només tretze juga­dors del pri­mer equip dis­po­ni­bles, entre ells dos por­ters. Una situ­ació com­pli­cada que no va impe­dir, però, que el Girona sumés tres punts d’or en un par­tit que va saber ges­ti­o­nar amb molta madu­resa.

Després del tri­omf per la mínima con­tra el Getafe (0-1), l’entre­na­dor va expli­car la difi­cul­tat d’impo­sar el seu estil habi­tual de joc: “No he dit que no féssim la nos­tra idea de joc, però avui real­ment no podíem. Quan no pots fer tants metres a alta inten­si­tat, ser intel·ligent i jugar a una altra cosa és posi­tiu. Cadascú té una idea clara del que vol del seu equip i ho tre­ba­lla molt bé. El des­gast men­tal havia de ser molt fort perquè física­ment no teníem l’ener­gia necessària.” El reco­nei­xe­ment de la difi­cul­tat del moment va ser, alhora, una rea­fir­mació de la intel·ligència del seu plan­te­ja­ment.

En aquest sen­tit, la victòria con­tra el Getafe no va ser un pati­ment con­tinu amb un munt d’oca­si­ons locals, sinó un exer­cici de dosi­fi­cació de for­ces i gestió d’un 0-1. En un par­tit en què el Girona va estar lluny de la seva millor versió, la pri­o­ri­tat va ser sumar els tres punts i acon­se­guir el des­cans neces­sari per afron­tar els pròxims com­pro­mi­sos amb millor con­di­ci­ons físiques.

Arri­bats a l’atu­rada inter­na­ci­o­nal, els giro­nins es tro­ben en una situ­ació còmoda a la clas­si­fi­cació, amb 18 punts que els situen a només dos punts de les pla­ces euro­pees i en desena posició, després del tri­omf de la Real davant el Barça. L’amenaça de la zona baixa queda, per ara, allu­nyada, i l’equip ha pogut aga­far aire, amb una distància sufi­ci­ent per mirar cap amunt i no avall. Però, tal com remarca Míchel, l’objec­tiu prin­ci­pal ara és recu­pe­rar els juga­dors lesi­o­nats.

Bui­dar l’infer­me­ria

Arnau Martínez no viat­jarà amb la selecció espa­nyola sub-21 després de sot­me­tre’s a una res­sonància per un pro­blema a l’isquio­ti­bial, i Vik­tor Tsy­gankov no s’incor­po­rarà tam­poc a la con­vo­catòria d’Ucraïna per prudència, tot i que es con­fia que esti­gui dis­po­ni­ble per al par­tit del 23 de novem­bre con­tra l’Espa­nyol a Mon­ti­livi. La recu­pe­ració de juga­dors com Jhon Solís i Iván Martín també serà clau per a un mig del camp gironí que s’ha vist forçat a fun­ci­o­nar amb un Yan­gel Her­rera i Van de Beek sobre­car­re­gats i un Selvi que, amb només 19 anys, ha demos­trat una madu­resa sor­pre­nent, con­ver­tint-se en una de les grans des­co­ber­tes del curs. Tot i la seva joven­tut, Selvi ha des­ta­cat per la sere­nor i el cri­teri en com­pe­ti­ci­ons de màxim nivell com la Cham­pi­ons, un fet que subrat­lla l’ele­vat poten­cial del jove talent.

L’atu­rada, per tant, arriba com una opor­tu­ni­tat per fer una pausa i recu­pe­rar efec­tius, però el Girona haurà de tor­nar a la com­pe­tició amb un calen­dari que no donarà treva. El final de l’any 2024 es pre­veu apas­si­o­nant, amb enfron­ta­ments d’alt nivell com el duel català con­tra l’Espa­nyol, la visita a l’Sturm Graz per con­ti­nuar llui­tant per a la clas­si­fi­cació a la Cham­pi­ons, el des­plaçament a l’Estadi de la Ceràmica per enfron­tar-se al Vila-real i, per si fos poc, dues visi­tes a Mon­ti­livi en una set­mana: el Madrid i el Liver­pool en un dels trams més exi­gents del curs. Tot això, en tan sols 21 dies. Ningú no va dir que el camí fos fàcil i pre­ci­sa­ment la difi­cul­tat ha permès a l’equip mos­trar més coratge que mai