Coneixen el camí per tocar el cel
El Girona va sumar el tercer triomf de la seva història a primera divisió contra el Madrid (2-1) el dia de Sant Narcís del 2017
Amb un pòquer de gols, Taty Castellanos va completar davant els blancs una de les actuacions individuals més memorables de la història de la lliga el curs 2022/23 (4-2)
El Girona necessitarà una autèntica gesta per vèncer demà el Madrid a Montilivi (21 h), però si deixem de banda el fulminant parcial de 7-0 encaixat el curs passat en els dos duels directes de lliga, els precedents dels blanc-i-vermells davant els blancs són per emmarcar i impropis d’un equip amb tan poca experiència en l’elit. Ni més ni menys que tres victòries, un empat i només dues derrotes en els sis primers enfrontaments. De fet, abans de les dues desfetes de la temporada 2023/24, el Girona era l’únic equip de la història de primera divisió amb un balanç positiu contra el Madrid. Dit això, per a un club que només ha completat quatre cursos en la màxima categoria, derrotar un transatlàntic europeu sempre és emotiu, tot i que els dos triomfs que van tenir lloc a Montilivi el 29 d’octubre del 2017 i el 25 d’abril del 2023 són difícilment superables.
La primera vegada sempre és especial. L’equip dirigit per Pablo Machín va sumar el tercer triomf de la seva història a primera divisió contra el Madrid, que, amb Zidane a la banqueta, s’havia proclamat campió d’Europa en les dues anteriors edicions i aquella temporada 2017/18 ho faria per tercer cop consecutiu. El partit, que va arribar en un moment de molta tensió política a Catalunya, va començar amb el guió més previsible. Maffeo va enviar una pilota al pal amb una centrada que es va enverinar (11’), i, tot seguit, Isco va fer el 0-1 (12’). El Girona, després d’una primera part meritòria, es va refer en l’inici de la segona amb l’aparició estel·lar d’una parella, la formada per Stuani i Portu, que és i serà eterna a Montilivi. L’uruguaià, habilitat per una conducció de Pere Pons, va batre Kiko Casilla amb una definició amb l’interior de la bota (1-1, 54’), i Portu va desviar amb el taló un xut massa encreuat de Maffeo per materialitzar la remuntada i fer embogir els aficionats blanc-i-vermells (2-1, 58’). Si encara no era prou significatiu, el triomf es va consumar el dia de Sant Narcís del 2017, una data que quedarà per sempre en el record de tots els gironins.
El pòquer de Taty
I, de la més especial, passem a la més extraordinària. Ja amb Míchel d’entrenador, el Girona va golejar el Madrid (4-2) amb un pòquer de gols incommensurable de Taty Castellanos que va fer la volta al món i que va servir per arribar als 41 punts i certificar virtualment la permanència a primera divisió (2022/23) gràcies a una de les millors actuacions individuals de la història de la lliga. L’argentí, en estat de gràcia i més inspirat que mai, va fer el primer amb el cap després de rematar una centrada precisa de Miguel (1-0, 12’). En el segon, va esmunyir-se de Militão abans de guanyar una pilota llarga d’Arnau per superar Lunin amb una rematada potent que al porter ucraïnès se li va colar entre les cames (2-0, 24’). Als 36 segons de la segona part, Castellanos va treure profit d’una assistència de Couto per convertir el seu hat-trick (3-1, 46’), i va posar la cirereta del pastís amb el quart després de rematar amb el cap una centrada de Riquelme (4-1, 62’). Deu minuts més tard, es va endur l’ovació de la seva vida. I amb raó. El Girona ho tindrà ben complicat demà, però no impossible. Ho diu la història.
I també hi ha un precedent positiu al Bernabéu
El 17 de febrer del 2019, el Girona va assaltar l’estadi Santiago Bernabéu (1-2) gràcies als gols de Stuani (65’), de penal, i de Portu (75’), que van capgirar la diana inicial de Casemiro (25’). Els gironins van afrontar el partit contra el Madrid, després de 23 jornades disputades, en la dissetena posició i al límit del descens. Només un punt els separava de la zona vermella, que marcava el Rayo Vallecano, aleshores dirigit per Míchel Sánchez. Els tres punts van servir per tallar una dinàmica de 10 jornades sense guanyar. Eusebio, el tècnic blanc-i-vermell, estava amb l’aigua al coll després de sumar quatre punts dels últims 30 i encadenar quatre derrotes, però va salvar el càrrec amb aquell triomf històric. No obstant això, tot i la gesta, aquella victòria no va ser més que un miratge. Més endavant, la direcció esportiva va ratificar l’entrenador, tot i que el desenllaç és sabut per tothom. Després d’un tram final nefast amb nou desfetes en 10 partits, el Girona va acabar baixant a segona divisió i va tancar una primera etapa de dues temporades en la màxima categoria.
