Girona

Coneixen el camí per tocar el cel

El Girona va sumar el tercer triomf de la seva història a primera divisió contra el Madrid (2-1) el dia de Sant Narcís del 2017

Amb un pòquer de gols, Taty Castellanos va completar davant els blancs una de les actuacions individuals més memorables de la història de la lliga el curs 2022/23 (4-2)

El Girona neces­si­tarà una autèntica gesta per vèncer demà el Madrid a Mon­ti­livi (21 h), però si dei­xem de banda el ful­mi­nant par­cial de 7-0 encai­xat el curs pas­sat en els dos duels direc­tes de lliga, els pre­ce­dents dels blanc-i-ver­mells davant els blancs són per emmar­car i impro­pis d’un equip amb tan poca experiència en l’elit. Ni més ni menys que tres victòries, un empat i només dues der­ro­tes en els sis pri­mers enfron­ta­ments. De fet, abans de les dues des­fe­tes de la tem­po­rada 2023/24, el Girona era l’únic equip de la història de pri­mera divisió amb un balanç posi­tiu con­tra el Madrid. Dit això, per a un club que només ha com­ple­tat qua­tre cur­sos en la màxima cate­go­ria, der­ro­tar un transatlàntic euro­peu sem­pre és emo­tiu, tot i que els dos tri­omfs que van tenir lloc a Mon­ti­livi el 29 d’octu­bre del 2017 i el 25 d’abril del 2023 són difícil­ment supera­bles.

La pri­mera vegada sem­pre és espe­cial. L’equip diri­git per Pablo Machín va sumar el ter­cer tri­omf de la seva història a pri­mera divisió con­tra el Madrid, que, amb Zidane a la ban­queta, s’havia pro­cla­mat campió d’Europa en les dues ante­ri­ors edi­ci­ons i aque­lla tem­po­rada 2017/18 ho faria per ter­cer cop con­se­cu­tiu. El par­tit, que va arri­bar en un moment de molta tensió política a Cata­lu­nya, va començar amb el guió més pre­vi­si­ble. Maf­feo va enviar una pilota al pal amb una cen­trada que es va enve­ri­nar (11’), i, tot seguit, Isco va fer el 0-1 (12’). El Girona, després d’una pri­mera part meritòria, es va refer en l’inici de la segona amb l’apa­rició estel·lar d’una pare­lla, la for­mada per Stu­ani i Portu, que és i serà eterna a Mon­ti­livi. L’uru­guaià, habi­li­tat per una con­ducció de Pere Pons, va batre Kiko Casi­lla amb una defi­nició amb l’inte­rior de la bota (1-1, 54’), i Portu va des­viar amb el taló un xut massa encre­uat de Maf­feo per mate­ri­a­lit­zar la remun­tada i fer embo­gir els afi­ci­o­nats blanc-i-ver­mells (2-1, 58’). Si encara no era prou sig­ni­fi­ca­tiu, el tri­omf es va con­su­mar el dia de Sant Narcís del 2017, una data que que­darà per sem­pre en el record de tots els giro­nins.

El pòquer de Taty

I, de la més espe­cial, pas­sem a la més extra­or­dinària. Ja amb Míchel d’entre­na­dor, el Girona va gole­jar el Madrid (4-2) amb un pòquer de gols incom­men­su­ra­ble de Taty Cas­te­lla­nos que va fer la volta al món i que va ser­vir per arri­bar als 41 punts i cer­ti­fi­car vir­tu­al­ment la per­manència a pri­mera divisió (2022/23) gràcies a una de les millors actu­a­ci­ons indi­vi­du­als de la història de la lliga. L’argentí, en estat de gràcia i més ins­pi­rat que mai, va fer el pri­mer amb el cap després de rema­tar una cen­trada pre­cisa de Miguel (1-0, 12’). En el segon, va esmu­nyir-se de Militão abans de gua­nyar una pilota llarga d’Arnau per superar Lunin amb una rema­tada potent que al por­ter ucraïnès se li va colar entre les cames (2-0, 24’). Als 36 segons de la segona part, Cas­te­lla­nos va treure pro­fit d’una assistència de Couto per con­ver­tir el seu hat-trick (3-1, 46’), i va posar la cire­reta del pastís amb el quart després de rema­tar amb el cap una cen­trada de Riquelme (4-1, 62’). Deu minuts més tard, es va endur l’ovació de la seva vida. I amb raó. El Girona ho tindrà ben com­pli­cat demà, però no impos­si­ble. Ho diu la història. 

LA PARELLA ETERNA

Stuani i Portu van ser els golejadors de l’històric primer triomf contra el Madrid

FINS A QUATRE

Taty va completar una de les millors actuacions individuals de la història de la lliga

I també hi ha un precedent positiu al Bernabéu

El 17 de febrer del 2019, el Girona va assaltar l’estadi Santiago Bernabéu (1-2) gràcies als gols de Stuani (65’), de penal, i de Portu (75’), que van capgirar la diana inicial de Casemiro (25’). Els gironins van afrontar el partit contra el Madrid, després de 23 jornades disputades, en la dissetena posició i al límit del descens. Només un punt els separava de la zona vermella, que marcava el Rayo Vallecano, aleshores dirigit per Míchel Sánchez. Els tres punts van servir per tallar una dinàmica de 10 jornades sense guanyar. Eusebio, el tècnic blanc-i-vermell, estava amb l’aigua al coll després de sumar quatre punts dels últims 30 i encadenar quatre derrotes, però va salvar el càrrec amb aquell triomf històric. No obstant això, tot i la gesta, aquella victòria no va ser més que un miratge. Més endavant, la direcció esportiva va ratificar l’entrenador, tot i que el desenllaç és sabut per tothom. Després d’un tram final nefast amb nou desfetes en 10 partits, el Girona va acabar baixant a segona divisió i va tancar una primera etapa de dues temporades en la màxima categoria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)