L’èpica al temps afegit
Jhon Solís va donar els tres punts clau al Girona en el temps afegit (91’) a Mendizorrotza
En les cinc temporades a primera divisió, el conjunt gironí ha sumat 19 punts en el temps afegit; Stuani ha sigut la figura més decisiva
Quan el rellotge supera el minut 90, el Girona és un equip que no es rendeix. A la frontera del descompte, en què la tensió asfixia i el cansament pesa, els gironins han trobat sovint l’espurna per marcar gols que capgiren partits o segellen punts crucials. Aquesta resistència i capacitat d’aprofitar els minuts finals els ha convertit en un especialista a sobreviure al límit, amb desenllaços emocionants que han deixat una empremta inesborrable les darreres temporades. És en aquests moments decisius quan l’equip ha consolidat la seva fama d’incombustible i ha demostrat que, fins que no sona el xiulet final, tot és possible.
La màgia a partir del 90’
Els exemples s’acumulen al llarg dels anys. La temporada 2018/19, Eric Montes va salvar l’eliminatòria de setzens de final de la copa del Rei amb un gol en el minut 96 a Mendizorrotza (2-2) contra l’Alabès. Però, aquell any, també hi va haver derrotes cruels, com ara el penal d’Aduriz en el 92’ a San Mamés (1-0) i el de Canales en el 90’ al Benito Villamarín (3-2). Cada gol, a favor o en contra, formava part d’un drama esportiu que posava a prova la fortalesa de l’equip.
La temporada 2022/23 va marcar un punt d’inflexió en aquest aspecte. Al camp del Mallorca, Samu Sáiz (92’) va rescatar un punt vital a Son Moix amb un penal convertit després que Raíllo avancés els locals en el 87’. També a Montilivi, Cristhian Stuani (102’) va transformar un altre penal al límit contra el Cadis per posar l’1-1 final. Aquell curs, però, també es va veure com Dani Parejo, en el 90+10’ al camp del Vila-real, i Morata, en el 91’ a Montilivi, van deixar el Girona sense premi en dues derrotes amargues.
Aquest 2024/25, els gironins continuen demostrant que l’afegit és el seu terreny. Stuani, infal·lible des dels onze metres, va marcar en el 99’ contra l’Athletic Club (2-1) i Krejci va aparèixer en el 97’ per arrencar un empat crucial al camp del Vila-real (2-2). Jhon Solís, a més, va signar el seu primer gol amb el Girona en el 91’ a Mendizorrotza, donant la victòria contra l’Alavés (0-1) en un moment clau.
Gols vitals: del 85’ al 90’
Més enllà del temps afegit, el Girona també ha excel·lit en els minuts immediatament anteriors. Juanpe va ser protagonista la temporada 2017/18 amb un gol en el 86’ a Balaídos per empatar contra el Celta (3-3). El mateix curs, Portu va empatar en el 90’ al Benito Villamarín contra el Betis (2-2), però també hi va haver decepcions, com ara el gol d’Ibai Gómez en el 93’ a Montilivi, que va donar la victòria al cuer Alavés (2-3).
El 2022/23, va consolidar aquesta tendència amb gols decisius en el tram final. Oriol Romeu (88’) va donar tres punts contra el Valladolid a Montilivi i Yangel Herrera va ser decisiu en dues ocasions en el 88’: contra l’Espanyol al RCD Stadium i al contra el Sevilla a casa. També cal destacar l’encert de Stuani des del punt de penal en el tram final, en què la seva sang freda ha estat clau.
La temporada 23/24, va mantenir aquesta dinàmica amb moments com ara el gol de Portu (88’) contra Las Palmas a Montilivi (1-0) i el de Stuani al València (88’), que va culminar una remuntada. Però no tot va ser positiu: Pezzella, també en el 88’, va marcar el gol de l’empat per al Betis al Villamarín (1-1).
Persistència i caràcter
Aquests moments finals reflecteixen el caràcter d’un equip i un club que mai es dona per vençut. Els gols marcats en el temps afegit per Stuani, Yangel, Iván Martín, Portu i altres, com ara el recent de Solís, han donat punts clau al Girona en cursos recents a primera. En total, des de l’estrena, la temporada 18/19, ha sumat 19 punts en el temps afegit.
En molts casos, els minuts finals s’han convertit en un aliat inesperat, amb gols com ara el de Stuani contra l’Athletic Club (99’) i el d’Iván Martín contra l’Atlètic de Madrid (91’), moments que han catapultat el Girona a resultats que semblaven impossibles. Aquesta capacitat per resistir i transformar la pressió en oportunitats decisives és, sens dubte, un dels grans signes d’identitat de l’equip gironí, que ha fet del tram final un escenari habitual per a la seva èpica.
Solís, el setè jugador que marca en l’afegit
Els cinc cursos que fa que el Girona és a primera divisió, ha aconseguit un total de 9 gols decisius en el temps afegit en la lliga i la copa, és a dir, més enllà del minut 90. Aquests nou gols han estat anotats per set golejadors diferents. El darrer, Jhon Solís, s’afegeix a la llista de Cristhian Stuani (3), Iván Martín, Yangel Herrera, Samu Sáiz, Ladislav Krejci i Eric Montes, aquest últim en la copa, en l’eliminatòria de setzens de final. Aquesta xifra reflecteix la capacitat de l’equip per mantenir-se viu fins al darrer moment i aconseguir resultats vitals en moments de màxima tensió. A més, la varietat de golejadors que han sumat aquests gols en el temps afegit és un reflex de la profunditat de la plantilla i la seva capacitat per reaccionar davant la adversitat. Sempre han servit per sumar.