Girona

Marc Muniesa

Exjugador del Girona FC

“Hi ha plantilla per anar a Europa”

“Tot i el descens del 2019, el club ha continuat apostant per una filosofia de joc que ha donat grans resultats amb Míchel”

“M’hauria agradat jugar més anys al Girona i rendir-hi millor”, admet el central lloretenc

Amb tantes baixes per lesió, els jugadors han anat massa justos de forces en la Champions League
Quan es puguin centrar tots els esforços en la lliga, el Girona ho ha d’aprofitar per fer un pas endavant
Després de guanyar a Leganés, crèiem que estàvem gairebé salvats. Encara no ens expliquem com vam baixar a segona
Si el filial puja un parell de categories, hi pot tornar a haver futbolistes gironins de l’acadèmia en el primer equip

El nom de Marc Muni­esa Martínez (Llo­ret de Mar, 27/03/1992) que­darà gra­vat als lli­bres d’història del Girona com un dels onze esco­llits per Machín que van debu­tar d’inici en l’estrena del club a pri­mera divisió con­tra l’Atlético de Madrid a Mon­ti­livi. El cen­tral, que va viure des de dins la pri­mera etapa en la màxima cate­go­ria (2017-2019), atén L’Espor­tiu des de Qatar, on con­ti­nua allar­gant la seva tra­jectòria com a fut­bo­lista de l’Al-Sha­ha­niya men­tre segueix des de la distància l’actu­a­li­tat blanc-i-ver­me­lla.

Comen­cem una mica fort, si m’ho per­met. L’ha dece­but el paper del Girona fins ara en la Cham­pi­ons Lea­gue?
M’espe­rava una mica més, tot i que l’equip venia de jugar molt bé i les expec­ta­ti­ves eren altíssi­mes. Les lesi­ons han fet anar massa jus­tos de for­ces els juga­dors i la Cham­pi­ons ha cos­tat. Amb tan­tes bai­xes, no has tin­gut una plan­ti­lla per dis­pu­tar totes les com­pe­ti­ci­ons amb garan­ties durant la pri­mera mei­tat de curs. Més d’un par­tit s’ha deci­dit per petits detalls. En el del Feye­no­ord o l’Sturm Graz hau­ries pogut acon­se­guir alguna cosa més i no ho vas fer. Amb un tri­omf és impos­si­ble pas­sar.
I, tot i això, a dos punts d’Europa. Com veu les pos­si­bi­li­tats de que­dar entre els sis o set pri­mers?
Després d’un inici dubi­ta­tiu, és nor­mal que apa­re­guin alguns ner­vis. Mal­grat tot, l’equip con­ti­nua allà dalt. L’impor­tant és anar recu­pe­rant efec­tius. És un curs de tran­sició. S’ha per­dut molt talent i han arri­bat un bon gra­pat de joves que s’han d’adap­tar al que vol l’entre­na­dor, i els estran­gers, a més, al nou entorn. Quan es puguin cen­trar els esforços en la lliga, el Girona ho ha d’apro­fi­tar per fer un pas enda­vant, tot i saber que és la cin­quena tem­po­rada a pri­mera i el que s’ha fet és increïble. Mal­grat les difi­cul­tats, l’equip ha tan­cat la segona millor pri­mera volta de la història. Soc opti­mista per a la segona. Ho vam veure con­tra l’Alavés, la capa­ci­tat de gua­nyar hi és fins i tot quan no es juga tan bé.
Míchel té clar que l’objec­tiu ha de ser anar a Europa. I vostè?
El club ha incor­po­rat fut­bo­lis­tes de qua­li­tat per fer-ho, però les bai­xes de Savinho, Couto, Dovbyk o Aleix són deli­ca­des. Tsy­gankov també estava molt en forma el curs pas­sat. La part bona és que hi ha un bloc de juga­dors que s’han que­dat i que tenen clara la idea de joc. Hi ha rivals potents com la Real Soci­e­dad o el Betis, però tenen com­pe­ti­ci­ons euro­pees pel mig que els poden dis­treure de la lliga, i el Girona ho ha d’apro­fi­tar. Hi ha plan­ti­lla per que­dar entre els sis o set pri­mers.
L’estiu del 2018 es va con­ver­tir, jun­ta­ment amb Mojica, en el fit­xatge més car de la història del club (cinc mili­ons d’euros). Vostè es va for­mar al Barça i venia de la Pre­mier Lea­gue, estava més fami­li­a­rit­zat amb aques­tes xifres. Tot i això, devia ser una res­pon­sa­bi­li­tat.
No sé si l’Stoke City va aca­bar pagant aquesta quan­ti­tat. En tot cas, l’esforç econòmic del Girona va ser impor­tant. El club no tenia la capa­ci­tat d’inversió que té ara. Sabia que hi havia la intenció de fer un pro­jecte de futur, sem­blant al del Vila-real, i de llui­tar per posi­ci­ons euro­pees a mitjà o llarg ter­mini. Jo jugava a Angla­terra i també vaig fer un esforç, però volia tor­nar a casa. Qui­que Cárcel em va ofe­rir l’opor­tu­ni­tat i sem­pre li estaré agraït. Era cons­ci­ent de la res­pon­sa­bi­li­tat. Al final no va sor­tir bé, però el club ha con­ti­nuat apos­tant per una filo­so­fia que m’encanta i amb Míchel s’han acon­se­guit grans resul­tats.
Tot i no sor­tir bé, el pri­mer curs van llui­tar per Europa fins al tram final. Si li ho hagues­sin dit a l’agost, s’ho hau­ria cre­gut?
De cap manera! L’equip aca­bava de pujar per pri­mera vegada. Hi havia ben pocs juga­dors amb experiència en l’elit. El que es va fer amb Machín va ser molt meri­tori. No ens ho podíem creure. Com tam­poc el desen­llaç del segon curs després de gua­nyar a Leganés, quan fal­ta­ven deu jor­na­des. Per­dre nou de les últi­mes deu ens va sen­ten­ciar. No sé si arri­bar als quarts de final de la copa va influir, però són coses que s’han de viure al moment. Ales­ho­res, ningú es podia ima­gi­nar que allò podria aca­bar pas­sant. Per sort, el Girona s’ha refet després de tres cur­sos a segona divisió. Me n’ale­gro per tots els tre­ba­lla­dors del club.
El Girona rep dis­sabte el Sevi­lla, l’únic rival al qual va gua­nyar en els últims deu par­tits. Avui, s’expli­quen el motiu pel qual no van poder atu­rar aque­lla inèrcia nega­tiva?
Encara no. Després de gua­nyar a Butar­que, pensàvem que estàvem pràcti­ca­ment sal­vats. Vam començar a per­dre par­tits per la mínima, però el ves­ti­dor no estava nerviós, tot i que cada cop veies que que­da­ven menys jor­na­des. El tri­omf con­tra el Sevi­lla ens va donar fe, però a Getafe no va sor­tir res i vam per­dre la final con­tra el Lle­vant. A vega­des, em trobo amb excom­panys i en par­lem. Encara no tro­bem l’expli­cació ni ens ho aca­bem de creure. Vam dei­xar esca­par una gran opor­tu­ni­tat.
Quan va sen­tir que per­dien el con­trol de la situ­ació?
El dia del Lle­vant. Havien de pas­sar mol­tes coses per aca­bar bai­xant i es van anar donant. Vam començar gua­nyant, però ens van empa­tar de seguida i vaig pen­sar: “Això és tot un des­propòsit.”
Vostè havia estat diri­git per Euse­bio al Barça Atlètic, ja el conei­xia. El va veure superat?
De cara al ves­ti­dor, no. Par­lant-ne després amb ell, em va reconèixer que no s’havia vist mai en una situ­ació així i pot­ser no va saber trans­me­tre tot el que hau­ria vol­gut. El pro­blema era que estàvem fent la mateixa feina que ens havia donat bons resul­tats durant mesos i, de cop i volta, vam començar a per­dre. El veia tran­quil, i a Onésimo [Sánchez, el segon tècnic], també. La plan­ti­lla, tot i con­fiar en la idea del míster, estava en xoc i tot va començar a anar en con­tra. Van ser un cúmul de coses. Si vam bai­xar és perquè ens va superar la situ­ació.
Diver­ses lesi­ons mus­cu­lars li van tallar la con­tinuïtat. Està satis­fet del seu ren­di­ment al Girona?
No. M’hau­ria agra­dat estar-hi molts anys i ren­dir-hi millor. Quan vaig arri­bar, em tro­bava bé física­ment. En un par­tit con­tra l’Alavés, em vaig tren­car la sin­des­mosi i vaig estar gai­rebé dos mesos lesi­o­nat. L’equip va tenir bons resul­tats i, quan vaig tor­nar, no es van fer can­vis. És lògic. Ho vaig enten­dre per­fec­ta­ment. Juanpe, Ber­nardo i Ramalho esta­ven a un gran nivell. Amb Euse­bio vaig tenir més minuts, tot i jugar més de late­ral que de cen­tral, i fins i tot alguns par­tits de pivot. Estic con­tent d’haver fit­xat pel Girona, s’ha aca­bat veient que era un gran pro­jecte, però no del meu ren­di­ment. No em van sor­tir les coses com m’hau­ria agra­dat.
Com va anar la seva sor­tida? Li que­da­ven dos anys de con­tracte a Girona. Tot i el des­cens, la seva pre­dis­po­sició era la de que­dar-se?
Sí, en vaig par­lar amb la dona i vam deci­dir que­dar-nos. La meva intenció era pujar, com la de tot el club. Aquell estiu, en un amistós de pre­tem­po­rada con­tra l’Al-Arabi, en Jordi Con­dom –tècnic pala­mosí–, que era el segon entre­na­dor, em va dir que bus­ca­ven un cen­tral esquerrà. Jo tenia un sou ele­vat a segona divisió, i amb el club vam deci­dir que era el millor per a totes les parts. El des­cens em va dei­xar tocat i vam empren­dre aquesta aven­tura.
Com ha vis­cut el crei­xe­ment des de fora? Veu un Girona molt can­viat cinc anys i mig després del seu comiat?
Sí, ara hi ha molts juga­dors inter­na­ci­o­nals amb experiència en grans lli­gues. El 2017, la idea de futur ja era aquesta. Segu­ra­ment, l’èxit ha arri­bat de cop i massa aviat, però me n’ale­gro per tota la gent que conec. Sé que han fet molts esforços i s’ho merei­xen. Jo i la família n’hem estat pen­dents des de la distància, cele­brant les victòries a segona divisió i enfa­dant-nos amb les der­ro­tes. Hem vin­gut a cele­brar les rues del club amb els nens. Ho seguim com uns afi­ci­o­nats més, amb molta ale­gria i admi­ració perquè hi tenim molts amics. Tenim clar que aca­ba­rem vivint a Girona.
Com a exju­ga­dor del club, què va sen­tir el curs pas­sat?
Orgull! Va ser molt sor­pre­nent. L’equip jugava de mera­ve­lla i s’exhi­bia en qual­se­vol esce­nari. Era impres­si­o­nant. Que­darà per al record de tot­hom. Les der­ro­tes con­tra el Madrid van ser una llàstima, però va ser una tem­po­rada històrica i per emmar­car. Tant de bo es pugui repe­tir quel­com sem­blant.
L’exigència ha pujat, però ja com­pe­tien a pri­mera quan hi havia qua­tre giro­nins –Gra­nell, Eloi Ama­gat, Pere Pons i vostè–. Ara només hi ha Pau López, de moment. Què ha can­viat?
Jugar la Cham­pi­ons exi­geix més nivell. A més, tenir el Girona B tan avall no ajuda. El salt és enorme. Ales­ho­res, el Pera­lada com­pe­tia dues cate­go­ries per sota. Qui­que Álva­rez està fent una bona feina amb el filial. Pujar fins a pri­mera FEF seria impor­tant per can­viar aquesta tendència.
Des que va dei­xar el Girona, amb 27 anys, no ha tor­nat a com­pe­tir en una lliga potent. Li queda l’espina cla­vada?
No. Vaig debu­tar al Barça amb 17 anys i he vis­cut coses inex­pli­ca­bles amb juga­dors increïbles. Jugar qua­tre anys a la Pre­mier Lea­gue ha estat la meva millor experiència espor­tiva. Tot i el des­cens, for­mar part del pri­mer Girona de la història a pri­mera divisió va ser bru­tal. Després, he pri­o­rit­zat altres coses, com el benes­tar de la família i la tran­quil·litat. Hau­ria pogut com­pe­tir més anys a Europa? Sí. M’hau­ria agra­dat jugar més par­tits de com­pe­tició euro­pea? També, però estic con­tent amb la meva car­rera. Tot i les lesi­ons, con­ti­nuo jugant i estic agraït perquè tinc com­panys que avui no tro­ben equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)