Ahir va ser el dia de les opor­tu­ni­tats des­a­pro­fi­ta­des a Valle­cas. La més evi­dent, la que va dei­xar esca­par el Girona, que hau­ria tan­cat la jor­nada sisè en cas d’haver man­tin­gut el 0-1 favo­ra­ble, tot i que, fins i tot en aquest hipotètic esce­nari, en cap cas es podria dir que l’equip de Míchel està en el seu millor moment de joc. Dit això, qui feia molt temps que anhe­lava tenir la pos­si­bi­li­tat de demos­trar la seva vàlua entre els pals en la lliga era Pau López. Ha hagut de pas­sar tota la pri­mera volta i un mica més, però, final­ment, ahir li va arri­bar l’opor­tu­ni­tat espe­rada. I no es pot dir que l’apro­fités. Així de cruel és aquest esport per a la figura del por­ter suplent. Després d’un llarg període d’inac­ti­vi­tat, es pro­du­eix una situ­ació ines­pe­rada –i des­a­for­tu­nada– com la lesió de Gaz­za­niga, que va ser el juga­dor de les grans lli­gues euro­pees que més minuts va dis­pu­tar el 2024 –tots els pos­si­bles–, i tot­hom espera un ren­di­ment impe­ca­ble. L’exigència del fut­bol d’elit.

El mes de gener no ha estat fàcil per a Pau López. Després de l’intent fallit de bus­car un nou destí –el Girona mai va sig­nar la liqui­dació de la cessió que es va acor­dar a l’estiu amb l’Olym­pi­que de Mar­se­lla fins a final de curs– i de fer-se públi­ques unes foto­gra­fies amb què el Lens va anun­ciar-ne la incor­po­ració, el gironí va haver de tor­nar a Mon­ti­livi per que­dar-s’hi, almenys, fins al 30 de gener, després de l’últim par­tit de Cham­pi­ons Lea­gue con­tra l’Arse­nal, per la nor­ma­tiva de la UEFA, que obliga a tenir un mínim de dos por­ters en la llista A i no en deixa ins­criure cap de nou fins que es tanca la fase de lliga. Mal­grat la com­ple­xi­tat de l’assumpte, el cos tècnic defensa que el de Sant Esteve de Llémena és un pro­fes­si­o­nal i el club vol donar nor­ma­li­tat a una situ­ació que no és la ideal.

En tot cas, el gar­rotxí va dis­pu­tar la segona part després de subs­ti­tuir l’argentí, afec­tat d’una lumbàlgia, i va començar ento­nat, pro­ta­go­nit­zant una atu­rada de mèrit per des­viar de manera eficaç un potent xut d’Isi des de la fron­tal de l’àrea, però no va estar encer­tat cap al tram final, quan els madri­lenys van cap­gi­rar el resul­tat amb un doblet de Randy Nteka. En l’acció de l’1-1, no va poder arri­bar del tot bé a una cen­trada rasa pro­vi­nent de la banda dreta i va dei­xar una pilota morta i ben peri­llosa dins l’àrea que, després d’una jugada embo­li­cada, el mit­ja­punta d’Angola va aca­bar endreçant al fons de la por­te­ria. Tot seguit, la rema­tada mos­se­gada del 2-1 defi­ni­tiu, trans­for­mada per l’heroi local, va pas­sar, pri­mer, entre les cames de David López, i després, al por­ter se li va colar per sota del braç. “Jo vull que es quedi, però no sé què pas­sarà”, va reconèixer Míchel després del par­tit.