El Girona va tor­nar a evi­den­ciar que en les 23 jor­na­des de lliga que s’han dis­pu­tat no mereix una de les pla­ces euro­pees que d’entrada atorga la com­pe­tició ni té pos­si­bi­li­tats d’acce­dir-hi. La falta de con­tinuïtat en el joc, la irre­gu­la­ri­tat dels resul­tats i l’estat de forma i ren­di­ment de molts juga­dors són lluny d’acon­se­guir llui­tar pel que és un desig –fa set­ma­nes era un objec­tiu– per a l’enti­tat. I és que tocar de peus a terra i asse­gu­rar la per­manència ha de ser el pri­mer pas d’un equip que ha mos­trat un bon nivell massa pocs minuts. A San Mamés con­tra un Ath­le­tic letal quan recu­pera a camp rival, les erra­des infan­tils en la sor­tida de la pilota, la falta d’inten­si­tat i, en oca­si­ons, d’orgull van impe­dir que els de Míchel tin­gues­sin alguna pos­si­bi­li­tat ja no pas de pun­tuar, sinó d’inqui­e­tar per molt que la sor­tida al camp fos opti­mista. El hat-trick de San­cet després d’un penal inno­cent de Miguel, que havia per­dut la pilota cinc segons abans; una pèrdua de Bryan Gil en zona com­pro­mesa, i una altra de Solís amb l’equip des­col·locat, van decan­tar un par­tit que, si no fos per Gaz­za­niga i la falta d’encert basc, podria haver aca­bat en una gole­jada ver­go­nyosa.

El par­tit va començar igua­lat amb un Girona còmode amb la pilota, ja que l’Ath­le­tic no apli­cava una pressió ferotge com és habi­tual. Això va per­me­tre als de Míchel sor­tir en un parell d’oca­si­ons de la pressió basca i tro­bar espais per gene­rar cert perill. La més clara la va tenir Tsy­gankov, que va rebre una bona pas­sada després d’una com­bi­nació entre Bryan Gil i Abel Ruiz, va reta­llar el seu mar­ca­dor però no va deci­dir-se a xutar amb l’esquerre i va assis­tir cap a un Van de Beek que va arri­bar tard davant de Yeray (10’). Al prin­cipi, els de Val­verde van avi­sar amb un xut de San­cet després de con­tro­lar a la fron­tal i una rema­tada escar­ran­sida de De Mar­cos al segon pal però, coin­ci­dint amb la mitja hora de joc, els lle­ons van olo­rar la sang en forma de dub­tes giro­nins, una presa fàcil quan no són pre­ci­sos amb pilota i s’embo­lica la troca. Iñaki Willi­ams va estar a punt d’avançar l’Ath­le­tic després d’un córner que havia pen­ti­nat Guru­zeta al pri­mer pal, però la rema­tada va anar al cos d’un Gaz­za­niga atent (32’).

Abans del des­cans, els bilbaïns van enca­rar el par­tit al seu favor apro­fi­tant dues erra­des infan­tils dels giro­nins. La pri­mera, de Miguel, que després d’un mal con­trol en plena sor­tida de pilota va haver de retro­ce­dir i va aca­bar fent penal, per una tre­pit­jada car­re­gada de mala sort, a Jau­re­gi­zar. Sánchez Martínez no havia xiu­lat cap infracció però després d’un minut jugant va aca­bar atu­rant el joc per anar al moni­tor, veure l’acció i no tenir més remei que asse­nya­lar penal. Gaz­za­niga, que en el par­tit d’anada a Mon­ti­livi va atu­rar un penal a Beren­guer i a Ander Her­rera –també a Iñaki Willi­ams, però es va fer repe­tir–, va inten­tar fer-se gran però el xut de San­cet va ser impa­ra­ble a l’escaire esquerre (42’).

L’Ath­le­tic va saber apro­fi­tar l’efer­vescència del gol, l’empenta de l’afició i l’esta­bor­nida d’un Girona sense res­posta per fer el 2-0 i mig sen­ten­ciar el duel. Abans, De Mar­cos va tor­nar a topar amb Gaz­za­niga en una ocasió claríssima de nou a través d’una cen­trada al segon pal que va dei­xar el late­ral sol com un mus­sol i Gaz­za­niga fent de sal­va­dor (44’). En l’afe­git, nova pèrdua, en aquest cas de Bryan Gil després d’un mal con­trol d’Iván Martín, acti­vació basca i Beren­guer va aca­bar fent una cen­trada a la rat­lla de fons al cap de San­cet, que arri­bant amb potència va tor­nar a superar Gaz­za­niga.