El Girona va perdre al Santiago Bernabéu plantant cara i aplicant el pla de partit treballat per Míchel Sánchez. Els gironins sabien que no podien jugar de tu a tu contra un equip d’un potencial terrible que, a més, quan juga com a local sol esmicolar els seus rivals –només el Barça i l’Atlético hi han esgarrapat punts enguany–. Els futbolistes dirigits pel tècnic de Vallecas van ajuntar línies, es van posar la granota de feina per, com a màxima prioritat, no generar espais, que és quan el conjunt blanc fa més mal. El pla va sortir força bé fins que Luka Modric, a punt de fer la quarantena, va esguerrar el guió amb un xutàs des de la frontal després d’un refús defensiu que va entrar per l’escaire esquerre de la porteria de Gazzaniga. Imparable. Com la ratxa del conjunt gironí, que perd per primera vegada en aquesta campanya tres partits en la lliga i no surt d’una dinàmica negativa que ja dura massa. I és que en l’entorn del club blanc-i-vermell es comença a instal·lar un sentiment de pessimisme que ha fet que sumar al més aviat possible els 40-42 punts necessaris per lligar la permanència a primera sigui ara mateix una prioritat. Acabada la jornada, els gironins tenen un marge de vuit punts respecte al primer equip que baixaria a segona, un València que també va perdre el seu matx a casa contra l’Atlético (0-3). Amb el coixí, de moment hi ha un clima de tranquil·litat en la plantilla, que tot i les dues últimes derrotes millora el rendiment i aplica els criteris de l’estil del tècnic.

Fins i tot quan el curs passat el Girona guanyava partits amb una facilitat només a l’abast dels més grans, el mateix Míchel avisava que en la màxima categoria vèncer és molt complicat. I aquest curs, els gironins ho estan comprovant en primera persona. És evident que la temporada és atípica a conseqüència de la participació en la Champions League, ja que el fet de competir cada 3-4 dies i fer-ho gairebé sempre contra equips de molta qualitat –cinc dels vuit rivals que van tenir jugaran els vuitens de final del torneig continental– ha comportat una plaga de lesions i la impossibilitat de preparar en condicions els jugadors i els corresponents partits. El fet és que l’equip blanc-i-vermell ja ha jugat 35 partits –la lliga regular té 38 jornades– i només ha aconseguit la victòria en onze enfrontaments, nou en la lliga, un en la Champions i un en la copa. El bagatge és pobre, a més, tenint en compte que ja s’han perdut dinou partits –dotze de lliga i set a Europa– i que només se n’han empatat cinc. Un d’aquests empats va portar a l’equip gironí fins a la pròrroga de la segona eliminatòria de copa a Las Gaunas contra el Logroñés, que va acabar amb una tanda de penals fatídica i la conseqüent eliminació gairebé de bon principi a mans d’un segona FEF, la gran taca per a la plantilla en la primera meitat del curs.

Amb tretze partits a la vista per acabar la temporada i tres mesos de competició clavats amb una aturada per compromisos internacionals al març, Míchel intentarà continuar perfilant tant com pugui el seu equip i, sobretot, acoblant un Arthur Melo que pinta que serà clau per aplicar un punt més de verticalitat al joc per fer el pas endavant necessari en atac, un problema que, tot i que sigui negat fins ara –els gironins són el setè equip que més gols fa–, penalitza l’estil que vol aplicar el de Vallecas al seu equip, ja que el risc comporta encaixar gols en contra –són el setè que més en rep–. Ara com ara, el pròxim rival, a Montilivi, dissabte a les 14 h, serà el Celta, un conjunt en un bon moment que lluita per evitar d’una vegada per totes el descens, com el Girona, i que somia veure’s immers en la lluita per Europa, també un anhel per als gironins.