Riure o plorar. Respirar aire fresc o notar que te’n falta una mica per culpa del neguit. El Girona sap que el partit que l’enfronta al València a Montilivi (21 h, DAZN) no és cap final, però sí un matx vital per afrontar l’aturada de la competició per seleccions amb tranquil·litat i sent sabedor que l’objectiu prioritari del club, la permanència, estarà al sac i només caldrà lligar-lo per complet. Si els de Míchel aconsegueixen el triomf davant de la seva afició s’enlairaran fins als 36 punts quan encara faltaran deu jornades per a la conclusió del campionat, fet que deixarà encarada la feina als gironins, que amb un parell de bons resultats més ja no hauran de patir i evitaran urgències d’última hora. Si el Girona torna a ensopegar i evidencia que les millores de les últimes setmanes continuen sense funcionar, llavors el parèntesi serà cruel, es farà llarg i amb la visita al Barça en la reactivació de la competició, el 30 de març, els nervis en l’entorn i entre la plantilla podrien ser ja una realitat.

Pas a pas. Els blanc-i-vermells centren tots els esforços a superar un rival que arriba en alça després d’haver sortit del descens a segona per primera vegada des de la setena jornada. El València ha millorat molt les seves prestacions des de l’arribada de Carlos Corberán a la banqueta en substitució de Rubén Baraja. I és que els valencians van acabar la primera volta com a cuers de la categoria, a quatre punts de la permanència, i en tan sols deu partits amb el nou tècnic han sumat 15 punts de 30 de possibles, només han perdut contra el Madrid, el Barça i l’Atlético i han aconseguit quatre victòries a Mestalla vitals per treure el cap. A fora, l’equip valencianista perd pistonada, com molts dels equips que transiten per la segona meitat de la taula, tot i que ha empatat tres dels últims quatre partits que ha disputat –només ha perdut al Lluís Companys.

Corberán ha reactivat una plantilla que estava bloquejada pel neguit de viure constantment a la part baixa de la taula, entre la mala maror de l’entorn i en plena crisi institucional. Tárrega i Mosquera semblen la parella més fixa a l’eix de la defensa, mentre que Gayà, superada la lesió, ha recuperat galons. Javi Guerra torna a ser el jugador que va meravellar a tothom, i en atac, Luis Rioja, Diego López, amb dues dianes consecutives, o Umar Sadiq han fet un pas endavant per ajudar tot l’equip.

En dinàmica ascendent i positiva, el Girona haurà de tenir molt de compte amb un rival al qual ara li solen sortir les coses, ben al contrari que als de Míchel, que per marcar han de fer molt més, insistir i generar, i per mantenir-se ferms en defensa no poden desconnectar ni mig segon. Amb l’empenta de Montilivi, però, l’equip gironí confia a tornar al camí de la victòria i començar a redreçar una segona volta que està sent dolenta pel que fa a resultats. El tècnic ha de continuar integrant dins els esquemes Arthur, que va estrenar titularitat en l’últim partit contra l’Espanyol amb bones sensacions des d’un mig del camp que va moure la pilota amb criteri durant moltes fases del matx, i va ajudar així l’engranatge ofensiu a apropar-se amb més regularitat a l’àrea rival, un fet que segur que ajuda la plantilla a agafar més confiança en el seu joc per buscar una victòria que canviï la percepció i capgiri per complet la dinàmica després d’enllaçar dos empats contra el Celta (2-2) i l’Espanyol (1-1) havent anat darrere en el marcador.