Arthur Henrique Ramos de Oliveira Melo (Goiana, Brasil, 12 d’agost de 1996) va ser l’única incorporació del Girona en el mercat d’hivern. El migcampista, cedit per la Juventus, havia estat mesos sense jugar, però s’ha guanyat ràpidament la confiança de Míchel i ha de ser una peça fonamental dels gironins fins al final de la temporada. La seva trajectòria, passant per clubs com el Barça, el Liverpool i la Juventus, l’avala. Amb una alegria que contagia, el brasiler explica com ha estat la seva adaptació al Girona, on no descarta continuar la temporada que ve tot i que, de moment, el 30 de juny haurà de tornar a la Juventus. Tot plegat a les portes d’un partit d’allò més especial per a Arthur, que sempre ha reconegut la seva estima per un Barça on hi va jugar dos anys.
Com han estat aquests gairebé dos mesos que porta al Girona?
Molt bé. Em trobo molt bé, adaptat a l’equip, a l’estil de joc, als companys, al cos tècnic...
Es va perdre el partit contra el Las Palmas, que es va guanyar, perquè acabava d’arribar, i després no s’han tornat a sumar els tres punts. Amb això no hi devia comptar.
Crec que estem millorant. Ens queda un regust una mica amarg perquè volem la victòria. Hem estat treballant i lluitant per guanyar, però no hem pogut aconseguir aquest objectiu. Tot i això jo veig l’equip en un bon moment i que s’està millorant, tant a nivell individual, amb cada jugador amb millors actuacions, com a nivell col·lectiu. Per a mi, segons la meva manera de veure el futbol, l’equip està jugant millor. Penso que aquest és el camí que hem de seguir.
La ratxa és de tres derrotes i tres empats. Hi ha algun partit que hagi dolgut més no poder guanyar-lo?
Al final sempre són tres punts, es guanyi per 1-0 o per 2-0 i contra qui sigui. No ens queda el disgust d’un partit concret, però ens molesta el fet que volem els tres punts, la victòria, i no hem pogut aconseguir-los en aquests partits.
El Girona es mereixia alguna cosa més en aquestes sis últimes jornades de lliga?
Crec que l’equip ha millorat en l’aspecte defensiu. Hem treballat en aquest aspecte i estem una mica millor, des del meu punt de vista. Al final, si col·lectivament estàs bé, les coses també et sortiran a nivell individual. Hem de trobar aquest equilibri i estem treballant en això. Hem aprofitat aquestes setmanes, que han sigut llargues, per treballar moltíssim en tots els aspectes. Defensivament, posicionalment i pel que fa a finalització, on també podem millorar. Hem de continuar treballant.
A vostè se’l veu un jugador molt alegre. Al vestidor quin és l’estat d’ànim? Hi ha alegria o tothom està únicament concentrat en els objectius després dels últims resultats?
Crec que és una barreja de les dues coses. No serveix de res estar amargat i venir als entrenaments amb poques ganes, i tampoc serveix que es vingui amb tota la felicitat del món, perquè després no treballes. S’ha de trobar la combinació adequada entre treballar de valent i saber els moments en què et pots relaxar i gaudir una mica més. Aquesta barreja és la ideal.
Quin és l’objectiu que es marquen ara? Ha sentit que es passava de parlar d’Europa a mirar cap a la zona de descens.
L’únic objectiu que tenim és pensar en nosaltres i en la victòria. No ens serveix parlar de Champions, d’Europa ni de res, i no aconseguir els resultats en els partits. Hem d’estar tranquils, centrats en nosaltres i en l’objectiu de mostrar la nostra millor versió. Ni Europa ni res. Hem d’estar centrats en nosaltres i fer-ho tan bé com puguem en cada moment. Si és la victòria, que és per al que treballem, perfecte. Si és així, després, més endavant, ja veurem on arribem.
Quin canvi s’ha de fer perquè arribin aquestes victòries?
És una barreja de moltes coses. Hi ha partits en què pots generar i generar ocasions però no arriben els gols; partits en què estàs molt bé defensivament i en una ocasió que t’arriben et marquen gol... És una barreja. Per mi el més important de tot és tenir equilibri. Tenim la nostra manera de jugar, la manera a què a Míchel li agrada jugar, i nosaltres estem amb ell al cent per cent. És tenir la possessió, però hem de ser agressius sense pilota, i amb pilota finalitzar jugades. Segur que si continuem així arribaran els resultats positius.
S’ha hagut d’anar guanyant els minuts a poc a poc des que va arribar, però des del primer dia ha tingut molta incidència en el joc del Girona. Què li demana Míchel específicament?
Quan vaig arribar em faltava ritme perquè havia estat molts mesos sense jugar, però ara em trobo adaptat, amb l’equip, amb el que em demana Míchel, amb com juga el company que tinc al costat... Això ja ho tinc resolt. Però es necessita una mica de temps, perquè a nivell col·lectiu és un equip nou per a mi, un futbol diferent. És normal. Però ja em trobo perfectament. A nivell físic també em trobo molt bé. He estat treballant molt aquests dos mesos que porto aquí. Molt en l’aspecte tècnic, però també físicament, perquè em faltava una mica.
Pel que diu, físicament aquesta aturada de seleccions li ha anat bé, imagino. Va començar entrant des de la banqueta, en els últims partits ha estat titular i substituït al 60’. Ara ja està preparat per jugar el partit sencer?
Sí. És normal, aquesta fase. Ja sabia que passaria això. M’han anat molt bé aquestes dues setmanes perquè he tingut una mica més de temps per treballar més l’aspecte físic. I crec que sí, que puc sumar cada vegada més minuts, perquè em trobo bé. La decisió lògicament és de Míchel i jo soc aquí per ajudar, però personalment em trobo bé.
Aquesta falta de ritme era perquè no havia jugat en tot el curs amb la Juventus. Com ho va viure?
És un moment molt i molt complicat, perquè el que més m’agrada en aquesta vida és jugar a futbol. I no poder-ho fer és una cosa que et fa mal. Han estat moments difícils, però he après. M’he hagut de plantejar exclusivament a mi mateix, no a nivell d’equip, per què no estava jugant, pensant el que podia millorar i el que podia fer diferent en tots els aspectes, ja fos mentalment, tècnicament, el que fos. Han estat mesos complicats, però ja han passat. Ara és una altra etapa de la meva vida, aquí, a Girona, on estic molt content, feliç i intentant gaudir el màxim possible.
Havia fet anteriorment una gran temporada a la Fiorentina, cosa que ho devia fer encara més dur. A Girona el que busca en les deu jornades que resten és recuperar aquella versió seva?
Sí. Vaig quedar molt content de la meva temporada a la Fiorentina perquè crec que vaig fer una molt bona temporada. El meu objectiu és tornar a aquell nivell, és clar. El vaig trobar la temporada passada i segur que ho puc tornar a fer. No només això, també he de millorar coses. Sempre s’han de millorar coses i has de trobar quines per, amb humilitat i ganes, continuar millorant. Això necessita temps, però aquesta temporada l’objectiu individual és aquest, tornar al meu màxim nivell. Estic segur que puc oferir un bon rendiment per ajudar el màxim possible el Girona, que és un club on des que vaig arribar tothom m’ha tractat molt bé i on hi he de poder tornar.
Té 28 anys. És el moment per veure el millor Arthur de la seva carrera després de les coses bones i dolentes que ha passat?
Sense cap mena de dubte. És una edat en què ets molt més madur i tens molta més experiència. En el futbol tens aquesta experiència que vas agafant amb els anys i amb els partits importants. També coneixes més el teu cos i saps què has de treballar, i et coneixes molt més a tu mateix. És una edat en què tens més coneixement del teu cos, del futbol, perquè aprens més coses tàcticament i saps què has de millorar... En definitiva, és una molt bona edat perquè físicament ets jove però tens la maduresa necessària.
Aquesta experiència l’ha agafat en grans equips com el Barça, la Juventus, el Liverpool... Què ha trobat al Girona que l’hagi sorprès?
El nivell dels jugadors del Girona tècnicament és molt alt, eh? He estat en grans equips i puc dir que el nivell tècnic dels jugadors del Girona... [s’ho torna a pensar] és alt!
I de la figura de Míchel l’ha sorprès alguna cosa?
Ell t’explica coses que personalment no saps, lògicament, perquè acabes d’arribar nou a l’equip, però amb dos entrenaments ja saps què et demana. T’ho deixa molt clar i molt fàcil perquè un cop ets dins del camp sàpigues què has de fer. Per a mi, en aquest sentit, ell és un crac. En un cas com el meu, d’un jugador que ve de fora amb la temporada començada, agafar el ritme dels companys i saber què has de fer és difícil, però amb dos entrenaments ja tenia molt clar què havia de fer, on havia d’estar, com m’havia de moure, quan la pilota havia d’anar més ràpida o més lenta. És un crac. També com a persona, perquè des que vaig arribar m’ha ajudat molt donant-me confiança. Només l’hi puc agrair.
Se’l veu entusiasmat. Quedar-se al Girona la temporada que ve és una opció real?
Sí. Estic molt a gust i molt content, però tots sabem com és el futbol. No és una cosa que depengui només de mi. Tinc contracte amb la Juventus i és un contracte que he de complir. Estic molt content, però no és una decisió que hagi de prendre jo, perquè no tinc el poder de dir: “Va, me’n vaig!” Ja sabem com funciona això. En el mercat pot passar de tot. El meu objectiu és continuar fins al final de la temporada ajudant el Girona, recuperar el meu màxim nivell, i després ja veurem què passa. Si és el cas, la decisió l’hauran de prendre la Juventus i el Girona.
En tot cas, decidint anar al Girona al gener, va demostrar que el projecte l’atrau. Per què?
Ha fet molt bones temporades, és clar, però per com jo veig el futbol a mi m’agrada molt com juga el Girona, amb molta possessió i molta intensitat sense pilota. Penso que és un equip en què puc arribar a la meva millor versió, perquè són les meves característiques i aquí les puc demostrar. Vaig tenir una llarga conversa abans de venir, amb Míchel i amb Quique Cárcel, que em va ajudar a treure’m els dubtes que podia tenir.
En va parlar amb un company a la Juventus com Douglas Luiz? I veure els casos del curs passat de Savinho i Yan Couto, que del Girona van anar a la selecció, hi ha tingut a veure?
Sí, és clar. El Girona ja té el nivell perquè els jugadors, si ho fan bé aquí, puguin anar a la selecció del Brasil, així que és un equip seriós, un equip gran. I sí, vaig parlar amb Douglas i em va parlar molt bé del Girona, perquè fins i tot encara ara parla amb alguns amics que manté a dins del club. Em va posar fàcil també la decisió de venir.
Diumenge visiten el Barça. Què n’espera, d’aquest partit?
Serà un partit molt complicat. Em fa molta il·lusió tornar a Barcelona i jugar contra ells, perquè és un club a qui li tinc molta estima perquè em va donar l’oportunitat de complir un somni, venir a jugar a Europa. I encara més al Barça, que sempre he dit que era l’equip que veia jugar des de petit i sempre m’ha encantat. Va ser un somni i una etapa molt bonica, però ja ha passat. Em fa molta il·lusió jugar-hi, però a la vegada serà un partit molt complicat. El Barça està en un nivell molt alt, però ens hem de centrar en nosaltres i en el que hem de fer per fer un bon partit.
Què és això que han de fer per poder plantar-li cara?
Sobretot, que tots els jugadors facin el partit de la seva vida. Tots hem d’estar en un nivell molt alt. I després, amb la mà de Míchel, saber per on hem d’atacar, defensar d’una manera o altra i cometre el mínim possible d’errors. S’ha de fer un partit gairebé perfecte per guanyar ara el Barça.
Recuperant la seva etapa al Barça, quan hi va arribar, el 2018, va ser un mal moment caure en un vestidor que ja ho havia guanyat tot?
No, perquè aquella temporada que vaig arribar vam jugar semifinals de Champions i crec que no tornarà a passar el que ens va passar llavors, perdre com ho vam fer contra el Liverpool... Era un equipàs, però va passar el que va passar. Els jugadors que hi havia ho havien guanyat tot, però l’equip tenia ganes de veritat. No vam aconseguir guanyar aquella Champions, però crec que vam fer una bona temporada guanyant la lliga i la copa amb Valverde.
El Barça ha canviat molt des de llavors. Com veu aquesta nova generació?
Ha tret jugadors increïbles. Després de marxar jo va venir Pedri i mira’l ara. És un jugadoràs que ho està fent increïblement bé. De Lamine Yamal ni te’n parlo, és un crac. Raphinha, que quan va arribar li va costar, ara està fent una temporada increïble. Hi ha molts jugadors joves amb molta qualitat i amb molta experiència, perquè estan jugant des dels 17 anys i ja tenen molts partits a l’esquena.
Queden pocs companys seus, però manté el contacte amb ells?
Queden Ter Stegen, Frenkie de Jong, Ansu Fati, i cap més. A vegades parlem per xarxes socials i ens felicitem i desitgem sort per als partits. Però, com dic, queden aquests tres. No hi parlo gaire, però els tinc una gran estima.
Li sap greu que aquest partit no es pugui jugar al Camp Nou? Entenc que li hauria fet més il·lusió que a Montjuïc.
Sí [riu]. M’agradaria tornar a jugar allà, però vaja, és per un bon motiu perquè ja era un gran estadi, però ho serà més un cop reformat. A veure si més endavant hi puc jugar.
Respecte a aquella etapa, ha notat alguns canvis en el futbol espanyol?
Ha canviat molt la intensitat. Continua sent un futbol molt tècnic, en què molts equips intenten tenir la possessió, es juga amb passades curtes i buscant espais per dins, però per a mi la intensitat ha canviat. És molt més intens a nivell físic que quan jo hi era, el 2018 i el 2019.
Per acabar, quin missatge enviaria a l’afició del Girona per a aquest final de curs?
Només els vull agrair que des que vaig arribar m’han tractat molt bé i m’han arribat molts missatges. Aquest escalf és important, perquè que arribis a un lloc i la gent et demostri aquest afecte ajuda. Gràcies a ells també estic tan a gust aquí, amb ganes de treballar i ajudar l’equip.