Girona

Arthur Melo

Migcampista del Girona

“A Girona vull tornar al meu màxim nivell”

“Vaig fer una molt bona temporada el curs passat i estic segur que ho puc tornar a fer, aquest és el meu objectiu per ajudar l’equip”

“L’estil de joc del Girona és de molta possessió i intensitat sense pilota, que són les meves característiques, i aquí les puc demostrar”

Veig l’equip en un bon moment i que s’està millorant. Ens molesta no guanyar, però aquest és el camí que cal seguir
Quan vaig arribar em faltava ritme, però ara em trobo molt bé. Aquestes dues setmanes he pogut treballar molt
Em va donar l’oportunitat de complir un somni i li tinc molta estima al Barça. Va ser una etapa molt bonica
He estat en grans equips i puc dir que el nivell tècnic dels jugadors del Girona és molt alt. Míchel és un crac
Estic molt a gust i content al Girona, però tots sabem com és el futbol i quedar-me no depèn només de mi
El que més m’agrada en aquesta vida és jugar a futbol i no poder-ho fer fa mal. Ha estat un moment molt i molt complicat

Art­hur Hen­ri­que Ramos de Oli­veira Melo (Goiana, Bra­sil, 12 d’agost de 1996) va ser l’única incor­po­ració del Girona en el mer­cat d’hivern. El mig­cam­pista, cedit per la Juven­tus, havia estat mesos sense jugar, però s’ha gua­nyat ràpida­ment la con­fiança de Míchel i ha de ser una peça fona­men­tal dels giro­nins fins al final de la tem­po­rada. La seva tra­jectòria, pas­sant per clubs com el Barça, el Liver­pool i la Juven­tus, l’avala. Amb una ale­gria que con­ta­gia, el bra­si­ler explica com ha estat la seva adap­tació al Girona, on no des­carta con­ti­nuar la tem­po­rada que ve tot i que, de moment, el 30 de juny haurà de tor­nar a la Juven­tus. Tot ple­gat a les por­tes d’un par­tit d’allò més espe­cial per a Art­hur, que sem­pre ha reco­ne­gut la seva estima per un Barça on hi va jugar dos anys.

Com han estat aquests gai­rebé dos mesos que porta al Girona?
Molt bé. Em trobo molt bé, adap­tat a l’equip, a l’estil de joc, als com­panys, al cos tècnic...
Es va per­dre el par­tit con­tra el Las Pal­mas, que es va gua­nyar, perquè aca­bava d’arri­bar, i després no s’han tor­nat a sumar els tres punts. Amb això no hi devia comp­tar.
Crec que estem millo­rant. Ens queda un regust una mica amarg perquè volem la victòria. Hem estat tre­ba­llant i llui­tant per gua­nyar, però no hem pogut acon­se­guir aquest objec­tiu. Tot i això jo veig l’equip en un bon moment i que s’està millo­rant, tant a nivell indi­vi­dual, amb cada juga­dor amb millors actu­a­ci­ons, com a nivell col·lec­tiu. Per a mi, segons la meva manera de veure el fut­bol, l’equip està jugant millor. Penso que aquest és el camí que hem de seguir.
La ratxa és de tres der­ro­tes i tres empats. Hi ha algun par­tit que hagi dol­gut més no poder gua­nyar-lo?
Al final sem­pre són tres punts, es gua­nyi per 1-0 o per 2-0 i con­tra qui sigui. No ens queda el dis­gust d’un par­tit con­cret, però ens molesta el fet que volem els tres punts, la victòria, i no hem pogut acon­se­guir-los en aquests par­tits.
El Girona es merei­xia alguna cosa més en aques­tes sis últi­mes jor­na­des de lliga?
Crec que l’equip ha millo­rat en l’aspecte defen­siu. Hem tre­ba­llat en aquest aspecte i estem una mica millor, des del meu punt de vista. Al final, si col·lec­ti­va­ment estàs bé, les coses també et sor­ti­ran a nivell indi­vi­dual. Hem de tro­bar aquest equi­li­bri i estem tre­ba­llant en això. Hem apro­fi­tat aques­tes set­ma­nes, que han sigut llar­gues, per tre­ba­llar moltíssim en tots els aspec­tes. Defen­si­va­ment, posi­ci­o­nal­ment i pel que fa a fina­lit­zació, on també podem millo­rar. Hem de con­ti­nuar tre­ba­llant.
A vostè se’l veu un juga­dor molt ale­gre. Al ves­ti­dor quin és l’estat d’ànim? Hi ha ale­gria o tot­hom està única­ment con­cen­trat en els objec­tius després dels últims resul­tats?
Crec que és una bar­reja de les dues coses. No ser­veix de res estar amar­gat i venir als entre­na­ments amb poques ganes, i tam­poc ser­veix que es vin­gui amb tota la feli­ci­tat del món, perquè després no tre­ba­lles. S’ha de tro­bar la com­bi­nació ade­quada entre tre­ba­llar de valent i saber els moments en què et pots rela­xar i gau­dir una mica més. Aquesta bar­reja és la ideal.
Quin és l’objec­tiu que es mar­quen ara? Ha sen­tit que es pas­sava de par­lar d’Europa a mirar cap a la zona de des­cens.
L’únic objec­tiu que tenim és pen­sar en nosal­tres i en la victòria. No ens ser­veix par­lar de Cham­pi­ons, d’Europa ni de res, i no acon­se­guir els resul­tats en els par­tits. Hem d’estar tran­quils, cen­trats en nosal­tres i en l’objec­tiu de mos­trar la nos­tra millor versió. Ni Europa ni res. Hem d’estar cen­trats en nosal­tres i fer-ho tan bé com puguem en cada moment. Si és la victòria, que és per al que tre­ba­llem, per­fecte. Si és així, després, més enda­vant, ja veu­rem on arri­bem.
Quin canvi s’ha de fer perquè arri­bin aques­tes victòries?
És una bar­reja de mol­tes coses. Hi ha par­tits en què pots gene­rar i gene­rar oca­si­ons però no arri­ben els gols; par­tits en què estàs molt bé defen­si­va­ment i en una ocasió que t’arri­ben et mar­quen gol... És una bar­reja. Per mi el més impor­tant de tot és tenir equi­li­bri. Tenim la nos­tra manera de jugar, la manera a què a Míchel li agrada jugar, i nosal­tres estem amb ell al cent per cent. És tenir la pos­sessió, però hem de ser agres­sius sense pilota, i amb pilota fina­lit­zar juga­des. Segur que si con­ti­nuem així arri­ba­ran els resul­tats posi­tius.
S’ha hagut d’anar gua­nyant els minuts a poc a poc des que va arri­bar, però des del pri­mer dia ha tin­gut molta incidència en el joc del Girona. Què li demana Míchel específica­ment?
Quan vaig arri­bar em fal­tava ritme perquè havia estat molts mesos sense jugar, però ara em trobo adap­tat, amb l’equip, amb el que em demana Míchel, amb com juga el com­pany que tinc al cos­tat... Això ja ho tinc resolt. Però es neces­sita una mica de temps, perquè a nivell col·lec­tiu és un equip nou per a mi, un fut­bol dife­rent. És nor­mal. Però ja em trobo per­fec­ta­ment. A nivell físic també em trobo molt bé. He estat tre­ba­llant molt aquests dos mesos que porto aquí. Molt en l’aspecte tècnic, però també física­ment, perquè em fal­tava una mica.
Pel que diu, física­ment aquesta atu­rada de selec­ci­ons li ha anat bé, ima­gino. Va començar entrant des de la ban­queta, en els últims par­tits ha estat titu­lar i subs­tituït al 60’. Ara ja està pre­pa­rat per jugar el par­tit sen­cer?
Sí. És nor­mal, aquesta fase. Ja sabia que pas­sa­ria això. M’han anat molt bé aques­tes dues set­ma­nes perquè he tin­gut una mica més de temps per tre­ba­llar més l’aspecte físic. I crec que sí, que puc sumar cada vegada més minuts, perquè em trobo bé. La decisió lògica­ment és de Míchel i jo soc aquí per aju­dar, però per­so­nal­ment em trobo bé.
Aquesta falta de ritme era perquè no havia jugat en tot el curs amb la Juven­tus. Com ho va viure?
És un moment molt i molt com­pli­cat, perquè el que més m’agrada en aquesta vida és jugar a fut­bol. I no poder-ho fer és una cosa que et fa mal. Han estat moments difícils, però he après. M’he hagut de plan­te­jar exclu­si­va­ment a mi mateix, no a nivell d’equip, per què no estava jugant, pen­sant el que podia millo­rar i el que podia fer dife­rent en tots els aspec­tes, ja fos men­tal­ment, tècni­ca­ment, el que fos. Han estat mesos com­pli­cats, però ja han pas­sat. Ara és una altra etapa de la meva vida, aquí, a Girona, on estic molt con­tent, feliç i inten­tant gau­dir el màxim pos­si­ble.
Havia fet ante­ri­or­ment una gran tem­po­rada a la Fio­ren­tina, cosa que ho devia fer encara més dur. A Girona el que busca en les deu jor­na­des que res­ten és recu­pe­rar aque­lla versió seva?
Sí. Vaig que­dar molt con­tent de la meva tem­po­rada a la Fio­ren­tina perquè crec que vaig fer una molt bona tem­po­rada. El meu objec­tiu és tor­nar a aquell nivell, és clar. El vaig tro­bar la tem­po­rada pas­sada i segur que ho puc tor­nar a fer. No només això, també he de millo­rar coses. Sem­pre s’han de millo­rar coses i has de tro­bar qui­nes per, amb humi­li­tat i ganes, con­ti­nuar millo­rant. Això neces­sita temps, però aquesta tem­po­rada l’objec­tiu indi­vi­dual és aquest, tor­nar al meu màxim nivell. Estic segur que puc ofe­rir un bon ren­di­ment per aju­dar el màxim pos­si­ble el Girona, que és un club on des que vaig arri­bar tot­hom m’ha trac­tat molt bé i on hi he de poder tor­nar.
Té 28 anys. És el moment per veure el millor Art­hur de la seva car­rera després de les coses bones i dolen­tes que ha pas­sat?
Sense cap mena de dubte. És una edat en què ets molt més madur i tens molta més experiència. En el fut­bol tens aquesta experiència que vas aga­fant amb els anys i amb els par­tits impor­tants. També conei­xes més el teu cos i saps què has de tre­ba­llar, i et conei­xes molt més a tu mateix. És una edat en què tens més conei­xe­ment del teu cos, del fut­bol, perquè aprens més coses tàcti­ca­ment i saps què has de millo­rar... En defi­ni­tiva, és una molt bona edat perquè física­ment ets jove però tens la madu­resa necessària.
Aquesta experiència l’ha aga­fat en grans equips com el Barça, la Juven­tus, el Liver­pool... Què ha tro­bat al Girona que l’hagi sorprès?
El nivell dels juga­dors del Girona tècni­ca­ment és molt alt, eh? He estat en grans equips i puc dir que el nivell tècnic dels juga­dors del Girona... [s’ho torna a pen­sar] és alt!
I de la figura de Míchel l’ha sorprès alguna cosa?
Ell t’explica coses que per­so­nal­ment no saps, lògica­ment, perquè aca­bes d’arri­bar nou a l’equip, però amb dos entre­na­ments ja saps què et demana. T’ho deixa molt clar i molt fàcil perquè un cop ets dins del camp sàpigues què has de fer. Per a mi, en aquest sen­tit, ell és un crac. En un cas com el meu, d’un juga­dor que ve de fora amb la tem­po­rada començada, aga­far el ritme dels com­panys i saber què has de fer és difícil, però amb dos entre­na­ments ja tenia molt clar què havia de fer, on havia d’estar, com m’havia de moure, quan la pilota havia d’anar més ràpida o més lenta. És un crac. També com a per­sona, perquè des que vaig arri­bar m’ha aju­dat molt donant-me con­fiança. Només l’hi puc agrair.
Se’l veu entu­si­as­mat. Que­dar-se al Girona la tem­po­rada que ve és una opció real?
Sí. Estic molt a gust i molt con­tent, però tots sabem com és el fut­bol. No és una cosa que depen­gui només de mi. Tinc con­tracte amb la Juven­tus i és un con­tracte que he de com­plir. Estic molt con­tent, però no és una decisió que hagi de pren­dre jo, perquè no tinc el poder de dir: “Va, me’n vaig!” Ja sabem com fun­ci­ona això. En el mer­cat pot pas­sar de tot. El meu objec­tiu és con­ti­nuar fins al final de la tem­po­rada aju­dant el Girona, recu­pe­rar el meu màxim nivell, i després ja veu­rem què passa. Si és el cas, la decisió l’hau­ran de pren­dre la Juven­tus i el Girona.
En tot cas, deci­dint anar al Girona al gener, va demos­trar que el pro­jecte l’atrau. Per què?
Ha fet molt bones tem­po­ra­des, és clar, però per com jo veig el fut­bol a mi m’agrada molt com juga el Girona, amb molta pos­sessió i molta inten­si­tat sense pilota. Penso que és un equip en què puc arri­bar a la meva millor versió, perquè són les meves carac­terísti­ques i aquí les puc demos­trar. Vaig tenir una llarga con­versa abans de venir, amb Míchel i amb Qui­que Cárcel, que em va aju­dar a treure’m els dub­tes que podia tenir.
En va par­lar amb un com­pany a la Juven­tus com Dou­glas Luiz? I veure els casos del curs pas­sat de Savinho i Yan Couto, que del Girona van anar a la selecció, hi ha tin­gut a veure?
Sí, és clar. El Girona ja té el nivell perquè els juga­dors, si ho fan bé aquí, puguin anar a la selecció del Bra­sil, així que és un equip seriós, un equip gran. I sí, vaig par­lar amb Dou­glas i em va par­lar molt bé del Girona, perquè fins i tot encara ara parla amb alguns amics que manté a dins del club. Em va posar fàcil també la decisió de venir.
Diu­menge visi­ten el Barça. Què n’espera, d’aquest par­tit?
Serà un par­tit molt com­pli­cat. Em fa molta il·lusió tor­nar a Bar­ce­lona i jugar con­tra ells, perquè és un club a qui li tinc molta estima perquè em va donar l’opor­tu­ni­tat de com­plir un somni, venir a jugar a Europa. I encara més al Barça, que sem­pre he dit que era l’equip que veia jugar des de petit i sem­pre m’ha encan­tat. Va ser un somni i una etapa molt bonica, però ja ha pas­sat. Em fa molta il·lusió jugar-hi, però a la vegada serà un par­tit molt com­pli­cat. El Barça està en un nivell molt alt, però ens hem de cen­trar en nosal­tres i en el que hem de fer per fer un bon par­tit.
Què és això que han de fer per poder plan­tar-li cara?
Sobre­tot, que tots els juga­dors facin el par­tit de la seva vida. Tots hem d’estar en un nivell molt alt. I després, amb la mà de Míchel, saber per on hem d’ata­car, defen­sar d’una manera o altra i come­tre el mínim pos­si­ble d’errors. S’ha de fer un par­tit gai­rebé per­fecte per gua­nyar ara el Barça.
Recu­pe­rant la seva etapa al Barça, quan hi va arri­bar, el 2018, va ser un mal moment caure en un ves­ti­dor que ja ho havia gua­nyat tot?
No, perquè aque­lla tem­po­rada que vaig arri­bar vam jugar semi­fi­nals de Cham­pi­ons i crec que no tor­narà a pas­sar el que ens va pas­sar lla­vors, per­dre com ho vam fer con­tra el Liver­pool... Era un equipàs, però va pas­sar el que va pas­sar. Els juga­dors que hi havia ho havien gua­nyat tot, però l’equip tenia ganes de veri­tat. No vam acon­se­guir gua­nyar aque­lla Cham­pi­ons, però crec que vam fer una bona tem­po­rada gua­nyant la lliga i la copa amb Val­verde.
El Barça ha can­viat molt des de lla­vors. Com veu aquesta nova gene­ració?
Ha tret juga­dors increïbles. Després de mar­xar jo va venir Pedri i mira’l ara. És un juga­doràs que ho està fent increïble­ment bé. De Lamine Yamal ni te’n parlo, és un crac. Rap­hinha, que quan va arri­bar li va cos­tar, ara està fent una tem­po­rada increïble. Hi ha molts juga­dors joves amb molta qua­li­tat i amb molta experiència, perquè estan jugant des dels 17 anys i ja tenen molts par­tits a l’esquena.
Que­den pocs com­panys seus, però manté el con­tacte amb ells?
Que­den Ter Ste­gen, Frenkie de Jong, Ansu Fati, i cap més. A vega­des par­lem per xar­xes soci­als i ens feli­ci­tem i desit­gem sort per als par­tits. Però, com dic, que­den aquests tres. No hi parlo gaire, però els tinc una gran estima.
Li sap greu que aquest par­tit no es pugui jugar al Camp Nou? Entenc que li hau­ria fet més il·lusió que a Montjuïc.
Sí [riu]. M’agra­da­ria tor­nar a jugar allà, però vaja, és per un bon motiu perquè ja era un gran estadi, però ho serà més un cop refor­mat. A veure si més enda­vant hi puc jugar.
Res­pecte a aque­lla etapa, ha notat alguns can­vis en el fut­bol espa­nyol?
Ha can­viat molt la inten­si­tat. Con­ti­nua sent un fut­bol molt tècnic, en què molts equips inten­ten tenir la pos­sessió, es juga amb pas­sa­des cur­tes i bus­cant espais per dins, però per a mi la inten­si­tat ha can­viat. És molt més intens a nivell físic que quan jo hi era, el 2018 i el 2019.
Per aca­bar, quin mis­satge envi­a­ria a l’afició del Girona per a aquest final de curs?
Només els vull agrair que des que vaig arri­bar m’han trac­tat molt bé i m’han arri­bat molts mis­sat­ges. Aquest escalf és impor­tant, perquè que arri­bis a un lloc i la gent et demos­tri aquest afecte ajuda. Gràcies a ells també estic tan a gust aquí, amb ganes de tre­ba­llar i aju­dar l’equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)