El Girona va tenir poc a fer en la seva visita al camp del Barça. Si bé és cert que els de Míchel van poder resistir a gairebé a totes les envestides blaugrana durant tot el primer acte –gràcies a un gran Gazzaniga– i en l’inici del segon Danjuma va empatar; quan el conjunt blaugrana va voler prémer l’accelerador, els gironins no van tenir resposta al vendaval ofensiu dels de Flick. Tot i que era previsible perdre, el cert és que el conjunt blanc-i-vermell ja encadena set jornades sense vèncer, amb quatre derrotes i tres empats, una sèrie que per sort no ha repercutit greument en la distància que té l’equip respecte al descens. En aquest set enfrontaments el coixí només s’ha reduït dos punts, dels 9 que es tenien en la jornada 23 fins als 7 actuals, que es mantenen des de fa tres jornades. El pobre ritme de punts de la majoria dels equips de la cua de la classificació està ajudant el Girona a no veure perillar la seva existència a falta de només nou jornades per a la conclusió del campionat. Del que sí s’ha acomiadat l’equip de Míchel és d’Europa, paraula que ja no apareix en cap discurs, prioritzant segellar el principal objectiu de la permanència al més aviat possible arribant als 42-45 punts que permeten no mirar quà fan tercers.

Si bé els resultats no preocupen en excés perquè el marge, de moment, és prou ampli i permet respirar a l’equip i treballar amb tranquil·litat, el tècnic del Girona continua insistint que el neguit que té és la poca evolució i millora que els seus jugadors han tingut en el joc. Contra el Barça el pla havia de ser de supervivència davant d’un conjunt blaugrana que arribava al partit després de vèncer en 8 partits de lliga seguits i invicte en els últims 19 partits oficials. Extreure gaires conclusions de la visita al Lluís Companys no serà bo, tot i que sí que es pot fer del que s’ha disputat de segona volta, concretament les últimes jornades, en què sí s’ha jugat contra rivals de la lliga dels gironins com el València, l’Espanyol o el Celta.

Els blanc-i-vermells van tancar la primera volta amb 28 punts gràcies a la victòria contra l’Alavés en el primer matx del 2025 (0-1), tres punts que van permetre aconseguir a l’equip un marge de 12 punts, el més ampli dels gironins amb el descens. Des de llavors, però, una sola victòria –contra Las Palmas (2-1)– en les primeres 10 jornades de la segona volta –6 punts de 30 possibles– han fet encallar un equip que precisament ha jugat alliberat –i eliminat– de la Champions League i la copa els últims set partits.

En el camí de comiat de les places més susceptibles de donar dret a participar en competició europea el curs vinent –les 7 o 8 primeres gairebé ho garanteixen–, el Girona ha anat perdent posicions a mesura que passaven les setmanes fins a instal·lar-se en l’actual tretzena posició, una plaça que ja fa cinc jornades que ocupen els gironins i que coincideix que és la pitjor en aquesta temporada, sense comptar-hi la de la segona jornada de lliga, quan després de sumar un sol punt dels duels a domicili contra el Betis (1-1) i l’Atlético (3-0), els de Míchel va arribar a ocupar una anecdòtica divuitena plaça en descens directe a segona.