Una frustració en augment
Míchel viu un dels seus pitjors moments en el Girona després de comprovar que el seu equip no el segueix, el joc no evoluciona i els resultats són negatius
Conscients que continuar a primera és una obligació, tancar l’objectiu al més aviat possible ha passat a ser una obsessió per evitar topar amb vells fantasmes
Míchel Sánchez no ensopega la tecla per fer reaccionar els seus jugadors. L’evolució del joc de l’equip és nul, el bloqueig d’alguns futbolistes, total i el millor nivell físic d’altres, lluny de ser l’ideal, un aspecte indispensable per jugar a l’estil que el tècnic de Vallecas demana i imposa als seus equips. Si bé fa setmanes (o mesos) que el madrileny reclama un pas endavant als seus jugadors, amb setmanes netes de treball per preparar a consciència els partits, el fet és que pocs segueixen un líder que, ja amb 30 jornades de lliga a l’esquena i 40 partits oficials en total, continua deixant-se la veu davant situacions entrenades i moviments imprecisos que l’alteren. Tot això ha portat el Girona i Míchel a viure la pitjor sèrie de resultats sense conèixer la victòria des que van unir camins l’estiu del 2021. Les vuit jornades consecutives sense vèncer arriben en el pitjor moment, en l’inici d’un tram final en el qual, si no se sumen els punts necessaris per salvar la categoria, la plantilla es pot veure involucrada en la lluita ferotge cos a cos per evitar el descens, un fet que seria un fracàs, una decepció i un cop molt dur a les bases del club quan, tot just un any després de classificar-se i jugar la Champions League, tots els pensaments de creixement, amb la ciutat esportiva i la projecció d’un nou Montilivi, quedarien tocats de mort.
Els inicis de Míchel Sánchez en el club, ja se sap que no van ser cap bassa d’oli. Encara ara, el de Vallecas els cataloga com el seu pitjor moment, ja que l’equip va tenir un començament de curs a segona A en el qual va gairebé enllaçar dues sèries de quatre jornades amb només dues victòries en les primeres deu jornades, quan es fan les primeres passes i els equips volen obtenir una bona posició. El 8 de 30 va situar el Girona antepenúltim i els dubtes en l’entorn –a dins del club mai hi va haver nervis– van créixer just abans de fer un gir total i capgirar una situació que a la llarga va acabar amb un ascens buscat i un retorn màgic a primera divisió per la via del play-off.
Amb dues experiències prèvies nefastes en l’elit amb el Rayo i l’Osca, la revàlida de Míchel en la màxima categoria tampoc va començar amb bon peu. El raquític 10 de 36 punts possibles d’entrada, amb una sèrie de set partits sense guanyar entre la sisena i la dotzena jornada, van acostar l’equip al descens, del qual es volia escapar com fos, i es va aconseguir a còpia d’evolució en el joc de tot l’equip.
Del tot al molt poc
La campanya passada del Girona va ser extraterrestre, les dades no enganyen. La pitjor sèrie sense vèncer va ser de tres jornades, coincidint –això sí– amb el tram inicial de la segona volta, quan més disposat estava el conjunt gironí a disputar el títol de lliga al totpoderós Madrid. Aquella irregularitat inicial del segon tram va descavalcar l’equip d’una lluita irreal, però el bon afer no va fer perillar mai una classificació històrica per a la Champions League, com tocar el cel o com viure una realitat que segurament només pertocava al món virtual de les consoles. Probablement, el creixement massa accelerat a nivell esportiu ha passat per damunt de molts dels agents que mouen aquest Girona. El mateix Míchel descriu en les rodes de premsa una realitat desconeguda, d’un repte massa elevat de competir cada 3 dies –a l’abast de poques plantilles gegants a Europa– i, evidentment, d’una planificació i reestructuració que a ulls de tothom no ha estat la ideal ni la més encertada possible.
En les vuit jornades que falten, el Girona ha de mesurar molt bé tot el que s’hi juga, deixar de banda les expectatives que han fet tant de mal, unir-se per a la causa i guanyar, com a mínim, els dos partits que li permetin deixar enrere alleugerit un curs que serà igualment històric.
