Assenyalats i marcats
Míchel, en la recerca de solucions per sortir de la zona baixa i apropar-se a la permanència desitjada, ha deixat clarament de banda diversos futbolistes que estaven cridats a ser importants arran del seu pèssim rendiment
Quan un equip no rutlla damunt la gespa, el joc no és el desitjat per l’entrenador –ni per ningú– i, òbviament, els resultats positius no arriben, hi ha jugadors que acaben assenyalats o marcats en la recerca de solucions. Si, a més, l’embolic en el qual s’ha ficat el Girona és de dimensions siderals en un tram final vital per evitar el descens el curs que ha disputat la Champions League, la lupa posada en el rendiment de tots els futbolistes és constant. Míchel ha anat capgirant els onzes inicials, però sembla que per a les cinc jornades que resten té clar que “l’ànima” no pot faltar damunt de la gespa. I aquest concepte ha deixat fora de l’equip –o apunta a fer-ho– futbolistes cridats a ser clau quan van arribar el passat estiu, com Yáser Asprilla, el traspàs més car en la història del Girona, Bojan Miovksi i, en menor mesura, Van de Beek. Després d’una errada imperdonable a Butarque en el temps afegit, es podria sumar a la llista Danjuma, a qui Míchel he donat moltes oportunitats però la paciència té un límit.
Amb els resultats a la mà i el joc que ha mostrat l’equip, és una evidència que la planificació i la reconstrucció de la plantilla no ha estat encertada. En el moment més calent de la temporada, Míchel no ha tingut més remei que gairebé apartar dels seus esquemes futbolistes cridats a ser importants. El cas més significatiu és el de Bojan Miovski. L’internacional amb Macedònia del Nord –amb la seva selecció sí que rendeix al màxim amb gols i assistències– només ha fet dues dianes en la lliga, totes dues en el duel contra l’Espanyol a Montilivi del passat novembre (4-1). De fet, l’ariet no juga des del passat 15 de març –fa més de dos mesos– i, tot i que l’equip necessita gols i coses diferents per al seu atac, ha deixat de ser una opció per a un Míchel que darrerament no el fa ni escalfar tot i que reitera en la sala de premsa que “el jugador s’entrena bé i no hi ha cap problema amb ell”.
A menys
Dos futbolistes que també han vist com la seva participació anava a menys en els darrers deu partits són Van de Beek, un fix en els onzes de la primera volta, quan encadenava titularitats entre la lliga i la Champions –de vegades obligat per les baixes–, i Yáser Asprilla, si és que en algun moment ha tingut regularitat en el joc i en els minuts acumulats. Tots dos han jugat 222 i 302 minuts dels 900 que han pogut acumular amb escasses titularitats i incidència en el joc. El colombià és cert que va fer el 2-1 definitiu a El Sadar contra l’Osasuna ja en el 96’ i sense temps per esgarrapar el que hauria estat un bon punt, però en aquest moment de la lliga i amb tot el que es juga el club, se’l nota nerviós i erràtic en la presa de decisions, aspectes que no poden fallar.
Pel que fa al mitjapunta neerlandès, se l’està veient, de nou, en un estat de forma pitjor que els seus companys i amb els rivals endollats en els moments decisius encara es nota més el punt menys que acaba donant damunt del terreny de joc –els seus últims minuts contra el Leganés van ser pèssims i la seva experiència en cap cas va aportar tranquil·litat als companys.
Marcats per al futur?
És evident que Míchel necessita els millors Stuani i Portu per estirar l’equip, a més de Yangel Herrera, Arnau, Blind, Krejcí, Miguel, Tsygankov, que també ha de millorar, i, fins i tot, Arthur, i que aïllant dels seus plans un grup de jugadors els recursos van minvant, però hi ha la figura d’un parell de jugadors que també està penjant d’un fil. Tot i acumular sis titularitats els últims deu partits i sumar 511 minuts amb una diana, per empatar momentàniament al Lluís Companys contra el Barça, Danjuma va cometre un error imperdonable en el temps afegit a Butarque contra el Leganés amb 0-1 per als gironins. Míchel, que també va maleir la defensa a l’àrea dels seus jugadors, va admetre haver fet els canvis tard “per mantenir els jugadors amb ànima al camp” però els va fer obligat pels problemes físics de Stuani, Portu o Miguel. A part de l’atacant neerlandès van accedir al camp l’esmentat Van de Beek, vingut a menys, i també dos futbolistes que per culpa de problemes físics i de confiança tampoc estan rendint a bon nivell, com Oriol Romeu i Iván Martín.
El de Vallecas haurà de recuperar algú per a la causa que sumi i aporti el màxim talent possible.