Stuani, foc etern a Montilivi
Cristhian Stuani continua sent el nom que fa bategar Montilivi. En un partit disputat i transcendental, contra un Mallorca molt replegat, el capità va obrir el camí de la victòria (1-0) amb el seu novè gol del curs. En la tercera titularitat de la temporada –la segona consecutiva–, el davanter va mostrar-se intens, decidit i omnipresent, com si els anys no passessin per a ell.
Va ser un inici revolucionat, amb entrades a la pressió, buscant el límit i fregant la targeta groga en els primers minuts. Però l’experiència de Stuani va pesar més que la precipitació. I en el minut 10 va arribar el premi: una pilota dins l’àrea, control amb calma amb la dreta i definició precisa per superar Greif i encendre Montilivi. Nou gols en la lliga. Cinc dels últims set del Girona tenen la seva firma.
Amb Valjent, Copete i Raíllo va tenir una batalla física constant. Sempre confiat que Cristian Portugués –Portu– trencaria a l’espai per descarregar. I gairebé arriba el segon: passada filtrada de Yangel Herrera i definició amb l’exterior que va sortir fregant el pal. L’uruguaià es posava les mans al cap, tot i la dificultat per trobar porteria. Poc després (39’), gairebé repeteix: amb una pilota dividida entre Greif i ell després d’un xut mossegat de Portu, va estar a punt de fer el segon.
Després de la represa, va continuar oferint-se, vivint dins l’àrea i empenyent la sortida dels mallorquins. En una acció polèmica, va pressionar una pilota dividida entre Greif i un central, i el porter la va agafar molt a prop –potser massa– de la línia de l’àrea. Stuani, capità dialogant, va reclamar amb energia però sense perdre el cap, mostrant també ofici per esgarrapar minuts quan calia.
Va ser un autèntic far per als seus: va aguantar pilotes d’esquena, va forçar faltes i va mantenir viva l’ànima competitiva del Girona. Però el físic ja no és etern, i als últims minuts se’l veia fos. En el minut 86 va deixar el camp entre aplaudiments i una ovació d’un estadi entregat. El relleu el va agafar Miovski, però el protagonisme, un cop més, havia estat de Cristhian Ricardo Stuani Curbelo.
Amb aquest triomf, el Girona es manté ferm en la lluita pels llocs europeus i es treu de sobre la pressió d’un Mallorca que no va posar-ho fàcil. L’uruguaià, amb 38 anys, continua escrivint pàgines d’or en la història del club i va encaminat a tornar a assolir els dobles dígits en gols amb la samarreta vermella-i-blanca. La seva connexió amb l’afició, intacta, és una de les grans armes del Girona, que ahir va renéixer amb un triomf molt sofert. I amb l’equip immers en una recta final decisiva, Stuani torna a emergir quan més falta fa.
