Fortalesa al darrere vital

Una de les claus invi­si­bles però fona­men­tals de la victòria del Girona con­tra el Mallorca va ser la soli­desa defen­siva. Després de 14 jor­na­des con­se­cu­ti­ves encai­xant gols, l’equip de Míchel va acon­se­guir man­te­nir la por­te­ria a zero per pri­mer cop en tota la segona volta. No ho feia des del dar­rer par­tit de la pri­mera mei­tat de cam­pi­o­nat, a Men­di­zor­rotza (0-1) con­tra l’Alavés. Una fita que va ser més que simbòlica: va ser la demos­tració que l’equip pot tor­nar a com­pe­tir des del rigor, l’ofici i la con­cen­tració.

La imatge de resistència va tenir un nom propi: Paulo Gaz­za­niga. El por­ter argentí va sig­nar una de les atu­ra­des de la tem­po­rada en clau giro­nina, rebut­jant amb l’avant­braç un xut potent i col·locat de Sergi Dar­der quan el mar­ca­dor encara era 1-0. Una acció de refle­xos i deter­mi­nació que pot aca­bar valent una per­manència. Però Gazza no només va lluir sota pals: va domi­nar l’àrea amb sor­ti­des segu­res, espe­ci­al­ment en el joc aeri, clau per neu­tra­lit­zar el pla mallor­qui­nista, reforçat en la segona mei­tat amb l’entrada del gegant Muriqi.

Tot ple­gat va anar acom­pa­nyat d’un tre­ball coral i sacri­fi­cat. Yan­gel Her­rera i Art­hur van fer un par­tit de pic i pala, omni­pre­sents en les aju­des i la des­trucció, més enllà de les tas­ques amb pilota. Els late­rals, Arnau i Blind, van resis­tir les esco­me­ses per ban­des, mul­ti­pli­cant-se en defensa i atac. Al dar­rere, David López va tor­nar a lide­rar l’eix amb solvència després d’unes set­ma­nes de des­cans. I Krejcí, sòlid i precís en la sor­tida de pilota, va pro­ta­go­nit­zar una inter­venció pro­vi­den­cial en l’afe­git, evi­tant un xut claríssim de Maf­feo que, tot i que hau­ria sigut inva­li­dat per fora de joc, va con­fir­mar l’espe­rit com­ba­tiu del bloc. Sense dei­xar a banda la faceta ofen­siva, amb Stu­ani i Portu cor­rent i pres­si­o­nant com ningú.

Com havia adver­tit Míchel en set­ma­nes ante­ri­ors, tor­nar a fer-se forts al dar­rere era impres­cin­di­ble per tren­car la mala dinàmica i recu­pe­rar el pols com­pe­ti­tiu. Con­tra el Mallorca, per fi, el Girona va tor­nar a ser un equip segur al dar­rere. I això també pot mar­car un abans i un després en el tram final de lliga. De retruc, així com a dada extra, els giro­nins van tor­nar a avançar-se en el mar­ca­dor per segon par­tit con­se­cu­tiu, després de Butar­que, i aquesta vegada van saber defen­sar bé l’àrea i no van come­tre erra­des ni pèrdues de pilota. Una com­bi­nació que no es pot donar quan l’equip s’hi juga tant a la gespa. Un pas molt clau.